L'escola concertada rebrà 318 milions més cada any [LEC]0

Lectures (724) 06/11/2008, 09:52  |  EFE. Barcelona  |  Etiquetes: #LEC, #Autoritat pública,

L'escola concertada rebrà una inversió addicional de 318 milions d'euros anuals fins al 2016 per desenvolupar els contractes programes que han de garantir una millor distribució dels alumnes i millorar els concerts, en aplicació de la nova llei d'educació de Catalunya (LEC).

El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha donat a conèixer aquesta xifra durant una conferència del Fòrum Europa, on ha desglossat les partides que es comprometran per desplegar la LEC, en tràmit parlamentari, i que suposaran en conjunt un increment de la inversió anual dedicada a l'educació de prop de 1.500 milions d'euros, dels quals 500 ja s'estan avançant.

L'actual ajuda és "clarament insuficient"

Maragall ha destacat que els 318 milions de més de què es beneficiarà l'escola concertada aniran destinats als contractes programes, ideats per facilitar que aquests centres assumeixin un percentatge més alt d'estudiants immigrants o amb dificultats, i a homologar les condicions de treball amb el sector públic, a més de millorar els concerts.

En aquest punt ha assenyalat que els concerts s'incrementaran de manera important, ja que la subvenció pública que ara percep l'escola concertada "és clarament insuficient" en relació amb el cost de l'escolarització. "L'escola concertada ha de ser lliure per ser, créixer i oferir-se. I també ha de ser diversa, de manera que se l'ha d'ajudar en aquesta diversificació", ha apuntat Maragall.

L'escola pública

Per la seva banda, l'escola pública, la majoritària en el sistema educatiu català, percebrà 387 milions d'euros més a l'any per implementar els objectius fixats a la LEC de guanyar autonomia, aconseguir una direcció més professionalitzada i desenvolupar la carrera professional dels docents, entre altres. El capítol de les ajudes a les famílies en forma de llibres de text, menjador i transport escolar i diferents tipus de beques (beques salari o per al reconeixement del mèrit) suposarà una inversió addicional de 153 milions d'euros, xifra amb què es doblaran les partides actuals, segons el conseller.

L'avaluació i els recursos destinats als governs locals i el teixit productiu per ajustar el mapa de l'oferta de la Formació Professional (FP) i la del Batxillerat s'emportaran 114 milions d'euros, amb l'objectiu ambiciós que el percentatge d'alumnes que acaben l'educació secundària no obligatòria passi del 60% actual al 80 o el 85%.

Una "eina"

Els ajuntaments també rebran gran part dels 521 milions d'euros més que la LEC preveu assignar a l'etapa de 0-3 anys, la formació d'adults i l'artística. Aquestes xifres són, segons Maragall, "molt significatives", però "són només una eina i no garanteixen per si mateixes l'encert", i per això ha advocat per "governar".

La inversió equivalent a 1.500 milions d'euros anuals fins al 2016 que suposarà l'aplicació de la LEC s'administrarà de manera "progressiva", de manera que la quantitat anual que es dediqui no serà constant sinó que dependrà també del cicle econòmic. De fet, Maragall ja ha avançat que el 2009 i el 2010 no serà possible fer una inversió anual addicional de 1.000 o 1.500 milions. El projecte de pressupost d'Educació per al 2009 és de 5.120 milions d'euros.

CiU admet una aproximació per aprovar la LEC

CiU ha renunciat a presentar esmena a la totalitat al projecte de llei catalana d'educació, en constatar avenços negociadors amb el conseller d'Educació, el socialista Ernest Maragall, a qui ha animat a seguir distanciant-se dels seus socis de govern, en especial d'ICV-EUiA, en aquest assumpte.

Després que dijous passat vencés el termini per presentar al Parlament català esmena a la totalitat al projecte de llei presentat pel govern de la Generalitat, que es debatrà en el ple de la setmana que ve, el portaveu de CiU a la cambra, Oriol Pujol, ha celebrat que la feina discreta i «silenciosa» entre CiU i el conseller Maragall hagi donat els seus primers «fruits». Segons Pujol, aquest acostament ha permès «donar la volta» al primer esborrany que va plantejar la Conselleria d'Educació i incloure en el projecte de llei part de les «reivindicacions» de CiU.

A diferència d'aquest esborrany inicial, va destacar la diputada de CiU Irene Rigau, el projecte de llei «engloba els centres públics i concertats en un sol servei d'educació de Catalunya, preveu la lliure elecció de les famílies, desdibuixa la municipalització de l'ensenyança obligatòria i reconeix l'autoritat pública dels directors de centres», tot això reclamat per CiU.

Esmenes parcials

Això no obstant, CiU no es dóna encara per satisfeta amb aquests canvis i ha advertit que la no presentació d'esmena a la totalitat al projecte no implica concedir un «xec en blanc» en la tramitació parlamentària d'aquesta iniciativa legislativa.

De fet, el grup parlamentari de CiU pensa plantejar una bateria d'esmenes parcials al text, l'acceptació del qual inclinaria a la principal força política de l'oposició a votar a favor de la llei d'educació.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal