En educació, malament0

597 22/11/2008, 00:09    el Periódico

Els catalans estan raonablement satisfets amb el sistema públic de salut de què disfruten, però es mostren més crítics amb el d'educació. Aquesta és la principal conclusió del sondeig d'opinió que avui publica EL PERIÓDICO.

De fet, el 50,3% dels enquestats assenyalen que el sistema sanitari és a Catalunya bo o molt bo, i un 26,3% que el considera dolent o molt dolent. En canvi, el 42% diu que el sistema educatiu és dolent o molt dolent, mentre que només el 27% el qualifica de bo o molt bo. Són unes dades rellevants perquè mostren --sempre amb el marge d'error dels estudis d'opinió científics-- la percepció dels ciutadans contribuents sobre dues de les àrees bàsiques de l'Estat de benestar, que en el cas de Catalunya són gestionades per la Generalitat des de fa anys.

En el terreny de la sanitat, resulta rellevant que una majoria dels enquestats (56,4%) entenen que l'Administració no podrà mantenir en el futur el sistema tal com està ara, de manera que fan falta reformes estructurals, incloent-hi el copagament, que accepta un gens menyspreable 45,5%. Aquesta opinió indica que hi ha un sentit realista i solidari per part del ciutadà, encara que la resposta és desigual quan s'ofereixen alternatives per reduir la despesa sanitària. La menys impopular, sempre segons el sondeig, és la que jubilats i pensionistes paguin part dels medicaments en funció de la renda, que té un 60% de rebuig. El mateix percentatge en contra que el cobrament d'un euro per visita als serveis sanitaris. Més rebuig tenen el cobrament de dos euros per recórrer als serveis d'urgència i pagar el menjar o altres despeses hospitalàries. També és significatiu que una majoria dels entrevistats creguin que es fa un ús poc responsable dels serveis sanitaris.

Pel que fa al tema de l'educació, crida força l'atenció que una clara majoria dels enquestats carreguin la responsabilitat dels problemes que té l'ensenyament a l'Administració i als pares, i en canvi disculpin alumnes i mestres. Aquestes són dades que haurien de servir per a la reflexió del conjunt de la societat i del Govern tripartit, que considera prioritària l'educació. Una de les lliçons que tant les administracions públiques com la societat civil estan extraient de l'actual crisi econòmica és que és del tot urgent millorar l'escola. Aquest sondeig assenyala que a Catalunya hi ha un ampli consens en aquesta direcció.

Els errors educatius s'atribueixen a l'Administració i als pares

Els catalans assenyalen com a responsables de la marxa del sistema educatiu, en primer lloc, l'Administració pública i, en segon terme però a una distància molt curta, els pares. Entre tots dos sumen més de la meitat de les respostes. Els mestres són assenyalats com a responsables per només set de cada 100 enquestats i únicament un de cada 20 en culpabilitza els alumnes. Absolutament tots els grups consultats responsabilitzen gairebé de la mateixa manera l'Administració i els pares. Els enquestats amb fills menors de tres anys, els que els tenen en edat escolar i els que no tenen fills culpen en una proporció superior l'Administració. En canvi, els pares s'emporten la pitjor part quan la resposta prové dels que porten els seus fills a la preescolar i els que no tenen fills.

LES CAPACITATS A

la pregunta de si és millor que els alumnes estiguin separats segons les seves capacitats o barrejats, una de les grans polèmiques educatives, poc més de la meitat dels catalans prefereixen que la capacitat del nen no sigui cap motiu de separació. No obstant, fins a quatre de cada 10 enquestats s'inclinen per la posició més elitista que els nens siguin agrupats segons la seva capacitat. Tots els grups d'enquestats, a excepció dels votants del Partit Popular, es mostren contraris a la segregació per nivells de capacitat similars. Però els índexs d'acceptació d'aquesta proposta són elevats en tots els grups i al voltant de la mitjana general.

LES VACANCES

Pel que fa a les vacances escolars --que amb el sistema actual es concentren en els tres mesos d'estiu--, sis de cada 10 enquestats opten perquè aquesta concentració s'elimini i es reparteixin millor al llarg de l'any. La tercera part es manifesta en contra de canviar la situació actual. Els joves de 18 a 29 anys són, amb una gran diferència, els que menys admeten el canvi, tot i que la proporció és igual que els que la rebutgen. Segons el tipus d'escola dels

fills, els més partidaris del repartiment de les vacances són els enquestats que els porten a l'escola pública, encara que amb poca diferència respecte als que recorren a la concertada o a la pública.

L'ENSENYAMENT MIXT

El sistema català d'ensenyament és mixt, és a dir, que a les aules no hi ha separació de sexes. No obstant, últimament s'ha suscitat una polèmica, que fins i tot ha causat enfrontaments entre membres del Govern, quan la Conselleria d'Educació va acceptar que alguns dels centres, en funció de les seves conviccions d'origen religiós, mantinguessin la separació entre nens i nenes i tot i així conservessin el concert.

A jutjar per les respostes, més de vuit de cada 10 catalans no estan d'acord que els col.legis que no admeten a les seves aules la convivència entre nens i nenes siguin subvencionats per la Generalitat. Només 14 de cada 100 hi estan a favor.

AULES DE BENVINGUDA

Malgrat l'agra polèmica que ha acompanyat la iniciativa de la Conselleria d'Educació, una gran majoria (les tres quartes parts dels enquestats) està a favor que els nens estrangers que arribin a Catalunya a meitat de curs ingressin temporalment en aules de benvinguda separats de la resta dels alumnes. Tan sols una cinquena part dels entrevistats coincideixen amb l'ampli sector del professorat que s'oposa a la idea.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici