El professorat català desdenya els avantatges de l'ordinador a classe0

539 25/11/2008, 09:20    el Periódico. Jordi Casabella

Un estudi mostra que els docents de Ciències i Matemàtiques d'ESO prefereixen la classe magistral. L'escoles estan ben equipades en PC però se'ls treu molt poc rendiment pedagògic.

La gran majoria dels professors de Ciències i Matemàtiques imparteixen la docència a l'ESO com es feia dècades enrere, d'esquena a l'ús dels ordinadors a l'aula i sense tenir en compte els recursos que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per familiaritzar l'alumnat amb les matèries. Un estudi internacional en què han participat 356 centres educatius catalans, públics i concertats, dels 920 que ofereixen segon d'ESO, conclou que menys de dos de cada 10 docents d'aquestes disciplines utilitzen les noves tecnologies amb una freqüència setmanal i que la immensa majoria dels ensenyants utilitzen gairebé en exclusiva les classes magistrals com a instrument per transmetre els coneixements.

L'informe Sites 2006, que coordina la International Association for the Evaluation (IAE), portat a terme en 22 països, mostra que Catalunya ocupa un lloc situat a la meitat de la taula en nombre d'ordinadors per alumne, amb una ràtio de 13,5 estudiants per màquina, una proporció que als centres públics se situa en els 6,4. Aquesta envejable situació, almenys a la xarxa pública, amaga una dada molta menys favorable: només a l'1% dels centres hi ha ordinadors a la majoria de les classes. La norma, per contra, és que es concentrin en llocs com l'aula d'Informàtica o la biblioteca. Només Israel se situa, en aquesta última classificació, per darrere de Catalunya.

LLACUNES

El treball, que en el sistema educatiu català ha estat realitzat en col.laboració amb el Consell Superior d'Avaluació de la Conselleria d'Educació, recull les llacunes dels ensenyants a l'hora de dominar l'ús de les TIC, cosa que explica, en part, la seva reduïda presència en els processos d'aprenentatge. Tan sols la meitat dels professors de Ciències i Matemàtiques enquestats asseguren, per exemple, que són capaços d'elaborar una presentació amb elements animats per a l'alumnat. No tenen problemes, no obstant, per gestionar fulls de càlcul ni per utilitzar fitxers o imatges, tres de les habilitats tècniques més usuals.

Els professors sí que recorren als ordinadors perquè els estudiants busquin i seleccionin informació o perquè desenvolupin la capacitat de treballar en grup. Fins i tot utilitzen les TIC per preparar les seves classes, però deixen de banda la tecnologia quan es tracta d'innovar en pràctiques pedagògiques.

FALTA DE TEMPS I DE CONFIANÇA

La majoria reconeixen que no han rebut formació específica per poder desenvolupar aquestes habilitats en la seva matèria i que voldrien fer-ho. També citen com a obstacles que impedeixen fer una utilització més intensiva de les TIC a classe "la falta de temps", la "inexistència de recursos i material digital" en escoles i instituts, "l'escàs accés de l'alumnat a les noves tecnologies quan està fora del centre" i el "dèficit d'infraestructures", per aquest ordre. La falta de confiança se situa, igualment, en un lloc destacat entre les causes que motiven que renunciïn a utilitzar les eines informàtiques com a arma pedagògica.

Malgrat tot, o potser precisament per això, Educació va assegurar ahir que en els pocs mesos que han transcorregut des que es va iniciar el curs 2008-2009, 27.661 docents s'havien inscrit als 1.350 cursos de formació programats per la conselleria sobre noves tecnologies i la seva aplicació al treball que es porta a terme a les aules.

Els directors no sembla que hi estiguin més interessats que la resta de la plantilla. Únicament quatre de cada 10 consideren que les tecnologies de la informació i la comunicació contribueixen a motivar més els estudiants. Menys del 30% consideren que serveixen per "promoure estratègies actives d'aprenentatge per part de l'alumnat". Només 14 de cada 100 directors opinen que són rellevants per "millorar el rendiment", i 12 de cada 100, que tenen un paper destacat a l'hora de "preparar els alumnes per al mercat laboral", el percentatge més baix observat entre tots els països enquestats en l'informe. Tampoc li atorguen un paper transcendental com a "catalitzador" de canvis en el procés d'ensenyament-aprenentatge, una creença que sí que està molt més estesa entre els responsables dels centres educatius de la resta de països que han estat preguntats.

L'informe Sites 2006 de la IAE dissecciona els sistemes educatius de Dinamarca, Itàlia, França, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, Lituània, Noruega, Rússia i Catalunya a Europa. I els compara amb els de Hong Kong, Israel, el Japó, Singapur, Sud-àfrica, Xile, Tailàndia, Xina-Taipei, Alberta i Ontario (al Canadà) i la ciutat de Moscou. Els enquestadors han formulat les mateixes preguntes als directors dels centres educatius, als responsables de noves tecnologies i al professorat de Ciències i Matemàtiques de segon d'ESO o del curs equivalent en cadascun dels països participants en l'estudi.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici