L'enganyifa de l´ensenyament0

Lectures (562) 14/12/2008, 23:49  |  Diari de Girona. ALFONS QUINTÀ  |  Etiquetes: #LOGSE,

L'educació i la pedagogia havia estat un mite, un dels grans mites catalans durant el franquisme. Es va voler fer creure que amb la recuperació de l'autogovern tot serien flors i violes. Avui s'ha de dir tot el contrari. L'informe PISA va dictaminar el desastre monumental del nostre sistema escolar. Però hi ha coses pitjors: ningú es veu en cor de millorar-ho de veritat.

No és culpa d'un partit o d'un altre, sinó de tots. Ho va fer malament la Generalitat anterior i continua fent-ho l'actual. Tot indica que el mal continuarà, sigui quin sigui el color polític dominant.

El tema educatiu s'ha escapat de les mans a tothom amb cara i ulls, per passar a ser presoner d'un magma de pedagogs ideologitzats que han imposat cabòries que ningú entén, ni els mateixos mestres i professors.

Estem en una societat que fabrica milers i milers d'analfabets funcionals -és a dir persones que mai sabran escriure ni llegir bé- però, això sí, hauran passat per un llarg procés de pretès i car aprenentatge escolar. No exagero ni posseeixo un secret que no comparteixi amb milers de mestres i professors, esverats i avergonyits.

Comencem pel començament. Sota el franquisme es va mitificar l'Escola per a Mestres Rosa Sensat, esdevinguda després un moviment molt ampli i força popular. El va dirigir una persona honesta i de bona fe, Marta Mata. La vaig conèixer prou bé i, en l'aspecte personal no en podria dir res de mal, ans el contrari.

Ara és un moviment oblidat i gens reivindicat. És un error, perquè en ser humà errar valdria la pena analitzar críticament aquelles arrels del nostre present. Aquell moviment ha desembocat en el constructivisme, moviment psicològic, en especial de psicologia infantil, que parteix d'una teoria de l'aprenentatge elaborada per Jean Piaget (1896-1980), un psicòleg infantil i pedagog suís que també vaig tenir el privilegi de conèixer, entrevistar i visitar a la seva inefable casa de Ginebra. No voldria avorrir a ningú exposant aquí les seves teories, carregades de bona fe i d'antiautoritarisme, però molt fallides. En la seva visió hi havia un paral·lelisme i coincidències amb un altre tipus de constructivisme, el socioconstructivisme concebut per Lev S. Vygotski ( 1896-1934) un pedagog soviètic, paradigma d'aquell sinistre règim i comunista. Aquelles visions ara són dominants en els que manen de fet i de dret -penso en l'aparell pedagògic de la Conselleria i en les direccions intermèdies- en el món escolar públic català. Publiquen molt, s'emparen entre si i dominen el sindicat en molts llocs majoritari (USTEC). El seu control ideològic és absolut. Ara bé, n'hi ha molts que veuen pocs nens i són insensibles a la realitat catastròfica de l'ensenyament a Catalunya. Què hi farem: ells tenen la veritat ideològica, i la resta són punyetes.

Per tant, és difícil ser optimista respecte a l'acord entre el PSC i CiU per reformar legislativament l'ensenyament. Els que dominen sobre el terreny són uns altres.

Al conjunt d' Espanya les coses tampoc van bé. La LOGSE va ser un desastre. Va tenir el suport entusiasta de Jordi Pujol, que ara en privat diu que n'està penedit però en públic no diu res.

Aquest món de professors ideologitzats, certament molt esquerrans, però encara més corporatius, va invocar un mal real, l'autoritarisme, per anar vers un desori institucionalitzat. Forçar els nens a estudiar ho consideren un crim. Diuen que s'ha d'incitar els nens i joves a fer-ho. Però què fer si no volen? Paciència. El coneixement en si mateix deixa de tenir valor. El que cal és ensenyar als nens a aprendre. Dir-ho i somniar-ho queda molt bé, però això en la pràctica, units a una visió igualitària irreal, fa que tot l'ensenyament es posi al nivell marcat pels pitjors alumnes. Que no hi pot haver un camí, com passa arreu del món, que exclogui la bufetada però també porti a haver d'estudiar?

Com que molts nens, en aquests temps de desconcert social i moral, arriben molt desballestats a l'ensenyament, els primers anys només poden aspirar, com a màxim, al que abans s'aprenia en el si de la família. Per tant, sovint molts arriben a l'ensenyament mitjà sent analfabets funcionals. A aquest nivell les coses ja no poden millorar gaire, mentre que es pot dubtar de que el primer cicle universitari pugui donar a molts el nivell que solia caracteritzar l'antic batxillerat. I així estan les coses. Unes coses que uns tapen i molts altres no gosen dir, perquè el poder corporatiu i ideològic té molta força. Ara bé, com va afirmar Abraham Lincoln: "Es pot enredar a tothom durant algun temps, o enredar una part de la gent permanentment, però no es pot enredar a tothom sempre". Certament, en temes cabdals com l'ensenyament l'enganyifa hauria de ser impossible.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal