L'escola positiva0

467 06/01/2009, 20:21  |  Avui. Xavier Gual

Els excel·lents llibres de Gregorio Luri -L'escola contra el món- i el de Daniel Pennac -Mal d'escola- són lliçons d'esperança davant les reiterades crítiques que rep el món educatiu. Luri, sense deixar de ser crític amb el sistema, ens aporta alternatives interessants. Pennac abandera l'ànima de tots els estudiants desastrosos que, tot i així, arriben a l'excel·lència.

L'un i l'altre coincideixen a dir que a l'escola actual se li demanen massa objectius i que remenar-la tant des dels mitjans de comunicació és contraproduent. Luri l'encerta quan diu que part de l'error és considerar l'alumne víctima sense cap responsabilitat i aplicar-li una "pietat inoperant" que deixa en l'oblit la voluntat de superar-se. Pennac, en canvi, va ser el típic alumne que no va trobar res que li interessés fins que va topar amb un mestre que el va fer apassionar per l'escriptura. L'escola positiva no és la que es dedica a acaronar els seus alumnes, sinó la que treballa en la voluntat i l'excel·lència. Els docents han de ser, sobretot, miralls i models de referència. Potser per això, els millors mestres són els que mostren passió per la seva assignatura, els que són un model de comportament a dins i a fora del centre, els que s'interessen per l'actualitat del món, per les bones lectures, les pel·lícules més interessants, o els darrers avenços de la ciència. Tot això no és utòpic, és l'educació positiva que necessitem per escapar de la mediocritat actual centrada en la mandra. xgual.avui@gmail.com

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici