CiU vol que per ser professor calgui un 'notable'

CiU vol que per ser professor calgui un 'notable'0

580 16/01/2009, 09:19 #Mobilitzacions,

Irene Rigau i Meritxell Ruiz anuncien que aquesta serà una de les més de 300 esmenes que la federació nacionalista presentarà en la Llei d’Educació

Les diputades de CiU, Irene Rigau i Meritxell Ruiz, han ofert una roda de premsa al Parlament per explicar les línies generals de les “més de 300 esmenes” que la federació nacionalista presentarà en la Llei d’Educació, que demà comença el seu tràmit parlamentari amb l’inici de les compareixences. Una de les principals novetats en les propostes de CiU és, tal com ha explicat Irene Rigau, “l’exigència d’una qualificació acadèmica de notable per a poder accedir als estudis de professorat”. Irene Rigau ha explicat que l’objectiu d’aquesta proposta, que ja s’està duent a terme a d’altres països d’Europa com Finlàndia, on es demana un 9 de nota mitjana, és aconseguir “un canvi qualitatiu: el professorat és la clau per a la modernització del sistema i a la vegada ajudaria al reconeixement social del professorat, per això fem una proposta tan ambiciosa”.

En aquest sentit, Rigau ha exposat que si realment es vol realitzar una aposta per l’excel·lència, “si realment volem apostar per la formació el primer que s’ha de fer és apostar pels formadors”. “És una mesura que pot estimular i que s’ha de liderar a Catalunya i defensar després a Madrid” ha explicat Rigau, per qui aquesta proposta “no impedeix tenir un gran nombre de mestres”.

Per Rigau, “paral·lelament al debat de la llei hem de promoure un debat sobre quines condicions acadèmiques s’ha d’exigir com a requisits per a l’accés als estudis de professorat, en especial les matèries instrumentals i les lingüístiques”. Pel que fa a les dues llengües oficials, CiU considera que “el nivell lingüístic dels ensenyants s’ha de correspondre amb els nivells alts del marc europeu comú de referència per a les llengües”. Pel que fa a l’anglès, Rigau ha explicat que “si volem que imparteixin matèries d’anglès, a la universitat han d’estudiar com impartir-les però ja han de dominar l’anglès”.

A banda d’augmentar l’exigència acadèmica per accedir als estudis de professorat, CiU també proposarà “incloure un orientador professional a cada centre per reduir el fracàs escolar i ajudar a orientar l’alumne cap a les especialitats per les quals està més preparat”.

A més d’aquests dos punts, en les properes setmanes Convergència i Unió defensarà tot un seguit de noves aportacions que pretén incorporar a la llei. Es tracta de “vuit àmbits que defineixen les línies generals de les esmenes que CiU presentarà”:

1.- Llibertat d’elecció de centre. Per CiU aquest és un “element cabdal”. El disseny d’un model d’interès públic ha de permetre conciliar el dret de les famílies a tenir plaça i el dret a escollir entre una diversitat de centres generada per la diferent tipologia de centres i la diversitat de projectes educatius derivada de l’autonomia pedagògica. En aquest sentit, Rigau ha explicat que “el Govern té una greu contradicció ja que incentiva la personalització i diferenciació dels projectes educatius dins dels centres però regula l’assignació de la plaça escolar en funció de la proximitat geogràfica i no per la identificació del projecte”.

2.- Garantir la gratuïtat real i que aquesta s’estengui a l’ensenyament post obligatori (16-18 anys), és a dir, “la concertació progressiva del batxillerat i la Formació Professional”.

3.- Dignificació i reconeixement de la professió docent, que passa, entre d’altres, per “exigir una qualificació acadèmica de notable per a l’accés a la formació inicial del professorat, en especial en les àrees lingüístiques”. CiU considera que cal obrir aquest debat, paral·lelament a la tramitació de la llei i aprofitant la nova normativa que regula les condicions per a l’accés a la universitat. La federació nacionalista planteja la necessitat de debatre sobre la possible exigència d’una qualificació acadèmica mínima per a l’accés a la formació del professorat, en especial a les àrees lingüístiques (català-castellà-anglès) i proposa que la nota referent sigui un notable.

4.- La Generalitat com a administració educativa del país i la flexibilització de l’estructura administrativa amb la creació d’una entitat de dret públic que separi les funcions de gestió de les d’ordenació del sistema educatiu.

5.- Mesures per afavorir l’èxit escolar, entre les quals destaca la proposta d’incloure un Orientador Professional als centres educatius de secundària per garantir l’orientació acadèmica sobre les diferents opcions educatives i la transició cap el món laboral.

6.- Comunitat educativa, amb una Conferència Nacional de l’Educació a Catalunya, que se celebraria cada cinc anys amb l’objectiu d’explicar, analitzar les necessitats del sistema i marcar objectius de futur amb la comunitat educativa. També es proposen escoles de pares i mares, avantatges fiscals per a les famílies amb infants a llars d’infants, serveis complementaris a l’etapa d’educació infantil.

7.- Avaluació externa dels centres, tenint en compte criteris com el rendiment de l’alumnat, el context socioeconòmic, la ràtio i els recursos disponibles, l’especialització del professorat, la formació i experiència de l’equip directiu, l’aplicació dels recursos tecnològics, etc. A més, s’obre la porta a les “autoavaluacions dels centres educatius (informe anual)”.

8.- Proposta de llei específica de la Formació Professional de Catalunya integradora dels tres subsistemes: Formació professional reglada, Formació professional ocupacional, Formació contínua.

Finalment, Irene Rigau ha explicat que la federació nacionalista ha posat en marxa a la seva pàgina web (www.ciu.cat) un espai específic dedicat a la llei d’educació en el qual “es podrà obtenir informació sobre el posicionament de CiU i serà també un espai obert a la participació de tothom, que podrà deixar els seus suggeriments i dubtes relacionats amb la llei”.

facebook twitter enllaçar comentar