Millorem l'educació secundària

Millorem l'educació secundària0

441 20/01/2009, 09:26 El Punt. MARTA POMBO/SANT BOI DE LLOBREGAT

Fa uns quants anys que llegeixo alguns llibres i estudis sobre sistemes educatius a diferents països i la seva evolució. També he visitat escoles en algun país estranger com és Alemanya. Després de tot això, he arribat a la conclusió que probablement el sistema educatiu que podria funcionar millor actualment al nostre país i, en els altres, sigui una barreja del model d'escola secundària obligatòria i del model que separa els alumnes segons les seves habilitats i capacitats.

Aquest segon model envia els alumnes a diferents tipus de centres de batxillerat o de formació professional. De vegades la separació comença ja a partir dels 11 o 12 anys (Alemanya). És a dir, l'alumne queda condicionat de molt jove i això fa que després li resulti difícil poder canviar d'una escola a l'altra. Una combinació dels dos models ja exposats seria crear itineraris flexibles a partir dels 13 o 14 anys dins d'un mateix institut. A Alemanya pequen d'aquesta manca de flexibilitat mentre que aquí ja no es vol ni sentir parlar d'itineraris. Però el fet és que no tots els alumnes volen ni poden estar fins als 16 anys 30 hores a la setmana fent el mateix tipus d'ensenyament. Molts alumnes podrien fer 15 hores de pràctiques en una empresa o taller de vehicles, de fusteria, etc., i la resta a l'institut fent un tipus d'itinerari relacionat amb aquest món laboral. Caldria un professorat que coordinés i fes el seguiment d'aquests alumnes. Per què no es planteja aquest tema seriosament tenint en compte sempre la paraula flexibilitat?

Un altre gran problema dins del nostre sistema educatiu és que no hi hagi exàmens de setembre a l'ESO. En general, tant a la secundària obligatòria com a la postobligatòria, el sistema de passar d'un curs a un altre és massa fàcil i poc exigent. Si els alumnes veuen que sense esforçar-se aproven, quin foment farem de la cultura de l'esforç, del respecte i de la disciplina?

La qüestió de la tutoria també falla: no pot ser que un tutor hagi d'atendre més de 30 alumnes i els seus pares o tutors respectius. Les tutories haurien de ser compartides si el grup classe supera els 15 alumnes, o bé fer que tot el professorat sigui tutor de màxim 7 alumnes.

Aquesta mesura, acompanyada de més psicopedagogs i professors de reforç per a cada centre, ajudaria molt a resoldre problemes de disciplina i de fracàs escolar.

Finalment, la manca de substituts agreuja també el problema al professorat. Ara resulta que els professors no es poden posar malalts perquè no hi ha altres professors que els puguin substituir. Què està passant aquí? Per què no es redistribueixen millor els diners en educació fent que la part teòrica i pràctica respongui a les necessitats socials actuals i es lluita fermament contra el fracàs escolar? No ajudaria això també a resoldre una mica l'actual crisi econòmica?

facebook twitter enllaçar comentar