Selectivitat del batxillerat: amb mig curs n'hi ha prou0

Lectures (871) 21/01/2009, 09:34  |  El Punt. ISIDRO CABELLO HERNANDORENA. Vicepresident d'ACESC  |  Etiquetes: #LOE,

Ha passat gairebé inadvertida, la nova regulació de la selectivitat, malgrat les moltes novetats que introdueix en el sistema d'accés als ensenyaments universitaris. En efecte, el reial decret 1892/2008, publicat al BOE (24-11), amb caràcter de normativa bàsica, regula set procediments d'accés, un de caràcter universal i sis d'específics per a col·lectius concrets. El més innovador és el primer, alhora que el més important perquè afecta tots els alumnes que aprovin el batxillerat i vulguin fer la prova. Sembla adient de fer-ne una descripció, valorar les seves implicacions i afegir un comentari sobre com la nova distribució d'hores per matèries a Catalunya l'afecta negativament.

La nova prova d'accés a la universitat (PAU) tindrà dues fases, una de general i una altra d'específica. La primera, obligatòria, per valorar la maduresa i destreses bàsiques, i constarà, a Catalunya, de cinc exercicis: llengua catalana, llengua castellana, llengua estrangera, història d'espanya o història de la filosofia, i una matèria de modalitat de 2n de batxillerat. Cada exercici es qualificarà de 0 a 10, amb dos decimals, i la qualificació de la fase general serà la mitjana aritmètica dels cinc exercicis. La PAU es considerarà superada amb un mínim de 5 punts, resultat de la mitjana ponderada de la nota de Batxillerat (60%) i la fase general (40%). L'alumne, per tant, només s'examina de cinc matèries, i totes valen igual.

En la fase específica, que serà voluntària, per millorar la nota, l'alumne s'examinarà sobre una altra o altres matèries de modalitat, també qualificables de 0 a 10 punts, amb decimals, i superables amb 5 o més punts. Per a l'admissió, en cas de concurrència competitiva, és a dir, si hi ha més demanda de places que oferta, les universitats públiques utilitzaran també les dues millors notes de la fase específica multiplicades per uns paràmetres de ponderació, que podrien afegir-hi entre un i dos punts. En principi, però, aquesta fase específica afectarà relativament pocs estudiants, atès que es planteja per als ensenyaments de grau (abans, llicenciatura) en universitats públiques amb nota de tall superior a cinc punts.

La fase general és, doncs, l'única que faran tots els alumnes i la que té més transcendència social i acadèmica. L'alumne només necessitarà preparar-se a fons aquestes cinc assignatures, de les deu que cursarà a segon; és a dir, amb mig curs en tindrà prou. En conseqüència, coneixent la naturalesa humana, amb seguretat seran molt intenses les pressions dels alumnes, els pares, les direccions dels centres, alguns professors i altres instàncies perquè s'aprovin algunes assignatures del batxillerat, amb l'argument –fort i vertader– que no les necessiten per fer i aprovar la selectivitat.

A Catalunya la nova PAU hi afegeix un altre problema greu. És sabut que la nova normativa autonòmica per al batxillerat (decret 142/2008, DOGC de 29-07-2008) ha tret un terç d'hores setmanals a llengua catalana i a llengua castellana, que passen de tres a dues hores –també ha restat una hora a història, que passa de quatre hores a tres. Com ja s'ha exposat, aquestes matèries formen el tronc fonamental de la nova selectivitat, en la qual totes les matèries tenen el mateix valor. Ara bé, mentre que la matèria de modalitat tindrà 4 hores setmanals, les dues llengües oficials només en disposaran de dues per cursar el seu currículum. Difícilment –com a professor de llengua actiu a batxillerat, ho considero impossible–, castellà i català podran equiparar la seva preparació amb la de matèries amb tres o quatre hores. En total, els nostres alumnes s'examinaran de matèries que només els hauran ocupat 14 de les 30 hores setmanals. Clar i català, menys de mig curs.

Tota aquesta situació, que emana directament del nou reial decret d'accés, agreuja la desvaloració del batxillerat originada en la regulació LOE d'aquesta etapa, tal com es va assenyalar a l'article Batxillerat líquid o liquidar el batxillerat ( El Punt, juliol del 2007). Amb una majoria d'alumnes que només necessiten provar coneixements de la meitat del curs, l'ambient als centres pot resultar encara més desolador i mancat d'esforç i estudi. L'accessibilitat universal als estudis superiors és un dret democràtic i lloable, sens dubte, però s'ha de garantir també una preparació suficient. Ara, però, les portes d'accés a la universitat s'han fet amples portalades i només uns quants estudiants, amb la fase específica, patiran el filtre d'un portell.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal