La selectivitat serà més fàcil

La selectivitat serà més fàcil0

557 02/02/2009, 11:27 el Periòdico. Jordi Casabella

Després de més de tres dècades d'existència en què amb prou feines ha patit alteracions substancials, la prova que regula l'accés a la universitat, la selectivitat, es modificarà en profunditat el juny del 2010, coincidint amb la incorporació del sistema universitari espanyol a l'espai europeu d'educació superior.

Els dos ministeris implicats en el disseny de la prova, Educació i Ciència, han optat finalment per substituir la prova única actual per un examen en dues fases, tot i que tan sols la primera serà obligatòria. La segona es reservarà per a aquells que aspirin a millorar la qualificació. La Generalitat treballa ara en l'adaptació de la prova a què s'hauran de sotmetre els alumnes que actualment cursen el primer curs de batxillerat i que d'aquí a un any i mig es trobaran a les portes de la universitat.

Enfrontar-se a la denominada fase general serà més assequible que ara, almenys si es manté el nivell de dificultat de les proves, ja que l'examen constarà de quatre exercicis (cinc a Catalunya a l'haver-hi una segona llengua oficial), enfront dels sis (set en el cas català) d'ara, i per aprovar-lo n'hi haurà prou de treure un 4 de mitjana, igual que ara. Aquesta nova prova serà més breu, amb 7,5 hores d'examen enfront de les més de 10 actuals.

MÉS EXIGÈNCIA

Per contra, en la fase específica, de caràcter optatiu, en què encara no és clar de quantes assignatures relacionades amb la temàtica dels estudis universitaris que vulgui cursar s'haurà d'examinar l'alumne, s'exigirà una puntuació mínima de 5 en cadascuna de les matèries per donar-les per superades, una exigència inèdita fins ara en les proves de la selectivitat. A les dues millors puntuacions d'aquesta part de l'examen se'ls aplicarà un paràmetre de ponderació, i el resultat se sumarà a la qualificació a què s'arriba a partir del 60% de la nota mitjana de l'expedient de batxillerat i el 40% del resultat de la fase general de la selectivitat. El seu impacte en el procés s'endevina transcendental. Aquesta fase de la selectivitat es farà indispensable per als que pretenguin accedir a una titulació que tingui una nota alta d'admissió, com la carrera de Medicina, en què hi ha un gran desequilibri entre les expectatives dels demandants i la limitada expansió de l'o- ferta, que es conté per la carestia dels estudis.

El curs 2008-2009, en poc menys de la meitat dels prop de 400 títols que s'ofereixen en el sistema universitari català s'exigeix més d'un cinc per matricular-s'hi. Es tracta de les carreres en què la petició de places desborda l'oferta i l'admissió s'ordena en ordre decreixent des de la nota més alta entre els que s'han inscrit fins a la més baixa. El tall d'admesos, d'aquí el nom, es fa prenent la nota de l'últim alumne que aconsegueix tenir-hi un lloc. Els índexs dels que aproven la selectivitat, per als quals no n'hi ha prou d'obtenir un mínim de quatre punts de mitjana en la prova sinó que també se'ls exigeix que, un cop feta la mitjana amb el batxillerat, tinguin una puntuació de cinc, s'acosten any rere any al 90% dels que concorren a les proves.