És el temps de l'educació0

Lectures (335) 04/02/2009, 09:49  |  el Periòdico. JOSEP-MARIA Terricabras

No s'ha de ser gaire nacionalista català per reconèixer que Catalunya encara és un país poc estructurat políticament. Que al cap de gairebé 30 anys de Generalitat encara no tinguem, per exemple, una llei de divisió territorial és un escàndol de deixadesa --i potser d'incompetència-- política. En realitat, hi ha massa coses que arriben tard en aquest país, des dels trens i el correu, fins al finançament adequat o una reforma en profunditat de les estructures universitàries. I no és perquè les coses es pensin gaire i s'acabin fent molt bé, sinó perquè el temps no s'ha incorporat encara en el nostre tarannà com una categoria cívica.

Per això es pot arribar tard als llocs i tampoc no se sap quan acabaran els actes i les reunions. Els tribunals poden tenir els expedients en espera durant anys i els òrgans judicials es renoven molt temps després del que marca la llei. Els organismes públics són lents, les caixes i els bancs tenen moltes finestretes previstes i tancades, i el públic passa l'estona fent cues, com si no tingués feina. Si les coses es poden fer després, ¿per què s'han de fer ara?

Hem rebut, però, una bona notícia: finalment, s'anuncia una llei d'educació, un altre dels pilars fonamentals de la construcció d'un país. El darrer govern de CiU va posar fil a l'agulla amb la Conferència Nacional d'Educació. El primer tripartit va acabar aconseguint la signatura --no pas unànime-- de les forces socials en un Pacte Nacional per a l'Educació. El segon Govern tripartit ja ha presentat un projecte de llei d'educació. Sembla que va de debò.

Aquesta, però, és una llei tan important que, tot i semblar que em contradic, suggereixo que no es vulgui tramitar massa de pressa. Com que ja fem tard, molt tard, potser ara no vindrà d'uns mesos. Ha de ser una llei polida, poc reglamentista, que acabi essent acceptada, assumida i païda no solament per la gran majoria dels agents interessats, sinó per l'opinió pública, perquè és una llei de transcendència nacional, tant per avui com per demà. Una cosa és el temps perdut i una altra el tempo amb què es fan les coses.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal