Ensenyants i vacances

Ensenyants i vacances0

397 10/02/2009, 09:05 El Punt. M. ÀNGELS VILA. FIGUERES/ALT EMPORDÀ

Deixem-nos de romanços i assumim tots plegats el paper que ens toca: els professors no som els únics responsables de tots els mals de la societat. Mal anem quan el Departament d'Ensenyament ha passat a anomenar-se Departament d'Educació. Què passa: som els ensenyants els únics que tenim «l'obligació» d'educar els futurs ciutadans? I els pares i mares, què? S'ho han de mirar des de fora i esperar que els altres assumeixin exclusivament l'educació dels seus fills? I, sobretot, que els fem també de mainaderes, de psicòlegs, de vigilants, de metges... ah! i que, a més, els traguem a passeig, els entretinguem, els motivem, els ensenyem... i els els deixem ben polidets, centrats, cansats (perquè no molestin gaire) i com més tard millor (i, si pot ser, sense vacances, només faltaria!).

Potser molts i moltes s'haurien de replantejar què suposa la paternitat; els fills no són ni mascotes, ni joguines, ni «productes». Per cert, això deu pensar el senyor Maragall: que els centres d'ensenyament són com cadenes de muntatge on, a partir d'una matèria primera, s'elaboren productes manufacturats seguint un procés mecànic. Ves, però, els adolescents, què hi farem!, no són modelables com el fang: són persones! Ah! Jo també sóc mare, i «pateixo» l'inconvenient que suposen els horaris divergents i les vacances que no coincideixen. Qui ha dit que al juliol els professors fem vacances? Qui ha dit que la nostra feina es limiti a complir un horari «envejable» al centre on treballem? Quan se suposa que programem els cursos, elaborem les activitats, corregim les tasques i exàmens, omplim paperassa, fem cursos de reciclatge i actualització, endrecem, ordenem, planifiquem, coordinem...? Sabeu quantes hores de son perdem pensant en els fills dels altres? Ningú no ens hi obliga, és cert, però no puc concebre la meva feina d'una altra manera: dedicació i responsabilitat.

Amb tot, tinc ben clara una cosa: sóc jo qui ha d'assumir la principal responsabilitat en l'educació dels meus fills. Quan s'és pare (o mare, tant se val) no hi valen les mitges tintes: no es pot objectar, dimitir, fer vacances o demanar la baixa... La paternitat és a temps complet i per a tota la vida! Hi estem?

facebook twitter enllaçar comentar