El curiós consens de Maragall0

Lectures (487) 12/02/2009, 18:17  |  Avui. Sílvia Barroso  |  Etiquetes: #Vaga, #Mobilitzacions, #LEC,

Ernest Maragall volia el màxim consens possible i l'ha aconseguit: contra ell. La seva habilitat ha fet que els sindicats, desunits, es tornin a unir, i que tots els partits excepte el seu li hagin carregat les culpes de la nova convocatòria de vaga. Fins i tot CiU –tot i l'assaig de la sociovergència en què s'ha convertit la llei d'educació– li ha clavat una clatellada alhora que criticava ICV perquè dóna suport als vaguistes des del govern.

Molt mal futur tenen la LEC, l'escola i els escolars. ICV s'ha enrocat i difícilment baixarà del burro: porta al damunt massa fracassos que evidencien la seva impotència dins del tripartit –túnel de Bracons, Quart Cinturó, MAT, transvasament només evitat per la Moreneta, bosses de supermercat– i tan sols pot firmar la llei si aconsegueix que no sembli que està feta a mida de CiU.

En aquestes circumstàncies, la LEC acabarà sent un frankenstein d'aplicació quimèrica i amb grans escletxes: res de nou, si s'escolta els mestres que han hagut d'aplicar les lleis estatals d'ensenyament a mesura que canviaven els llogaters de la Moncloa. Aquesta vegada, però, ningú podrà culpar-ne Madrid.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici