Els sindicats lliuraran el 14-M un pols decisiu amb Educació

Els sindicats lliuraran el 14-M un pols decisiu amb Educació0

488 16/02/2009, 09:57 el Periódico. Jordi Casabella #Vaga, #Mobilitzacions, #LEC,

L'anunci d'una nova vaga als centres públics educatius de Catalunya, la tercera en un any, planteja la necessitat d'aprofundir en les seves motivacions. Segons els sindicats es tracta de l'última oportunitat per influir en l'aprovació de la llei d'educació de Catalunya, però també de sotmetre a una prova decisiva la seva capacitat de convocatòria després del fracàs de l'aturada del novembre contra la política del conseller Ernest Maragall. Els pares, una vegada més, els giraran l'esquena, farts d'una estratègia que els perjudica.

Set anys de pau sindical i un de guerra intensa

Set anys, el període que hi ha entre el maig del 2001 i el febrer del 2008, són els que van trigar els sindicats a convocar una vaga contra la política educativa de la Generalitat, però una vegada trencada la treva s'han llançat pel pendent i, si compleixen l'anunci segons el qual el 19 de març apadrinaran una nova jornada d'aturada, en una mica més d'un any hauran sumat tres intents de paralitzar l'activitat escolar als centres públics. El primer, el 14-F, va ser un exit, però no el del 13 de novembre, que va naufragar, entre altres raons, per la fractura de la unitat sindical, ja que només el van recolzar tres dels cincs sindicats majoritaris en el sector. La protesta alternativa que van organitzar davant del Parlament les dues forces que no van secundar l'aturada va resultar, igualment, un fiasco. Ara, un cop recomposta la unitat, no es poden permetre un nou pas en fals. La batalla es planteja com a decisiva per valorar el seu grau d'influència.

L'oportunitat per influir en la redacció de la LEC

El desafiament al conseller d'Educació, Ernest Maragall, arriba en un moment decisiu en la tramitació del projecte de llei d'educació de Catalunya (LEC), de la confecció de la qual els sindicats s'han sentit arraconats, no tant perquè no hagin estat convidats a donar a conèixer la seva opinió sobre les qüestions abordades, sinó perquè els seus plantejaments rarament s'han incorporat al text que és motiu de debat. Maragall s'hi ha mostrat inflexible des del primer moment, en el sentit de defensar la postura que les lleis s'elaboren i s'aproven al Parlament, cosa que ha arribat a exasperar les forces sindicals. De fet, el desafiament de la vaga constitueix l'última oportunitat perquè el legislador reconsideri algunes de les reformes incloses en la redacció de la LEC, i que els sindicats veuen amb mals ulls, en la recta final de la seva tramitació parlamentària. La simpatia mostrada per la portaveu d'Iniciativa, Dolors Camats, davant de l'anunci de la protesta s'inscriu en aquesta mateixa línia. La formació ecosocialista està una mica molesta pel tracte que han rebut les seves aspiracions i vol veure-les reconegudes en el text final de la nova llei.

Oposició a fer més hores de classe voluntàries

A diferència del que va passar al febrer i al novembre, quan la protesta se centrava en la LEC, aquesta vegada comparteix protagonisme amb la proposta del conseller de buscar ensenyants disposats a fer més hores de classe, a canvi d'un sobresou, sense que la seva jornada laboral augmenti. Es tracta que a primària les 23 hores lectives setmanals dels mestres es puguin convertir en 27 i que a secundària els professors n'imparteixin 21 en comptes de 18. La iniciativa consisteix en una permuta: canviar temps destinat a proporcionar orientació a l'alumne i atenció a les famílies per temps lectiu. A la conselleria d'Educació se li pot retreure que tres anys enrere, quan es va avenir a retallar la jornada lectiva per indicació dels sindicats, no preveiés l'arribada d'una època renyida amb la generosa política de contractacions de llavors. Però no se li pot retreure que es mantingui impassible davant de les creixents necessitats d'escolarització i l'estret marge de maniobra que concedeix la situació econòmica actual.

Els pares no veuen raons que justifiquin l'aturada

Més enllà que la iniciativa de buscar voluntaris que imparteixin més hores de classe hagi de reduir el nombre de contractacions de la conselleria, que des del curs 2006-2007 ha incorporat a la nòmina dels centres públics uns 12.000 professionals, la mesura també anirà en detriment de l'atenció personalitzada que l'alumne i la seva família reben del professorat fora de l'aula. Malgrat això, els pares no han fet casus belli d'aquesta proposta, com tampoc han desqualificat la idea de Maragall de modificar el calendari escolar i introduir una setmana de vacances al febrer sense garantir que els centres hagin de quedar oberts per poder fer activitats extraescolars, tot i que han reivindicat que sigui així. La seva comprensió cap a la conselleria contrasta amb la irritació que les propostes de Maragall susciten entre els sindicats. La FAPAC, que agrupa 1.900 associacions de pares de centres públics, també considera en aquesta ocasió que no hi ha prou motius per convocar una vaga.

Una estratègia dissenyada per poder guanyar suports

L'estreta pugna per aconseguir el suport dels treballadors del sector explicaria l'estratègia seguida per CCOO i UGT, dues forces sindicals que, tot i haver "acreditat la seva capacitat de negociació", segons la conselleria, i d'haver-se despenjat de l'última convocatòria d'aturada feta al novembre per USTEC, ASPEPC·SPS i CGT, aquesta vegada s'han sumat a la crida a fer vaga.

La seva decisió ha causat sorpresa si es té en compte que els dos sindicats han mantingut les últimes setmanes tres reunions amb alts càrrecs d'Educació per intentar ser conciliadors en els assumptes que els separen. Però tant CCOO com UGT vetllen perquè no torni a passar el que va passar en les últimes eleccions sindicals, quan van ser penalitzats pels ensenyants per haver recolzat el Pacte Nacional de l'Educació del 2006, que va introduir la sisena hora de classe diària a primària. Els incompliments del que es va acordar per part de l'Administració encara els han posat més en guàrdia davant del risc de perdre influència.

facebook twitter enllaçar comentar