Mestres0

515 16/03/2009, 08:33    Diari de Girona. MIQUEL MARTÍN   #Vaga,

Aquest 19 de març, si algun miracle d'última hora no ho impedeix, els mestres aniran a la vaga per protestar contra de la llei d'educació i d'altres mesures del departament. Es queixen de la prepotència de la Conselleria d'Ensenyament, de la falta de diàleg i consens i, en fi, del fet que se'ls escolti poc o gens ni mica. Els sindicats a més -per demanar que no quedi- demanen la dimissió del conseller Ernest Maragall, dels Maragall de tota la vida, que se'l veu més aviat poc preocupat per tot plegat (de fet, m'agradaria saber si hi ha alguna cosa a l'univers que pugui inquietar els polítics).

Doncs això, que a part d'en Cuní, la mar d'ofès amb els mestres, la majoria de pares i mares de Catalunya es posen les mans al cap perquè aquest dijous (Dia del Pare!) no sabran on aparcar els seus fills i filles. Dic això de "pares i mares" i "fills i filles" perquè tothom s'adoni del gran salt qualitatiu que ha fet l'educació en aquests darrers anys.

La vaga, que no sé si és justificada o no, que no sé si és convenient o no, que desconec si solucionarà res, però que en qualsevol cas és un dret legítim del col·lectiu que la convoca, estic convençut que sí que servirà per espolsar els quatre tòpics de sempre sobre els mestres. Ja sabeu: que fan massa vacances, que viuen tan bé com volen, que només miren per ells, que es queixen per vici, etc. És a dir, que els mestres són els culpables de molts dels mals que pateix el sistema educatiu i, de pas, d'altres mals de la societat que no tenen responsables evidents però que a algú li hem d'endossar el mort.

La imatge dels mestres, doncs, ha sofert un deteriorament notable al llarg dels anys. La consideració i el prestigi social que tenien els docents ja ha passat a la història. Segurament perquè molts ciutadans esperen que els mestres, a més de docents, siguin pares, psicòlegs, animadors, policies, experts informàtics i treballadors socials. Així, com més responsabilitats adquireixin ells, menys n'hauran d'assumir els altres. Així, els pares que es queixen de la vaga i de la vida regalada i glamourosa dels mestres, podran aparcar els nens davant del televisor o l'ordinador sense moure un dit ni una neurona per transmetre'ls els valors i les actituds amb els quals, un dia o un altre, s'hauran d'enfrontar al món.

Tanqueu els ulls i penseu per un moment en tot allò que us han aportat els mestres i professors al llarg de la vostra vida. Ara, feu la mateixa operació amb els polítics. Que sí, que hi ha gent bona i dolenta a totes bandes, d'acord. Però no trobeu que la diferència és considerable? Amb el permís d'en Cuní, és clar.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici