L'assetjament escolar és una derrota de l'educació i la societat0

422 23/03/2009, 08:45    el Periòdico.BLANCA ESPACIO

Martín Casariego (Madrid, 1962) té un currículum d'ampli espectre. Una desena de novel.les, relats, un assaig, contes infantils i diversos guions de cine, com Amo tu cama rica. Avui presenta La jauría y la niebla, una novel.la teixida amb tres històries que tenen com a eix l'assetjament escolar i que té lloc a Euskadi. L'acompanyarà Empar Fernández, escriptora i professora.

--¿Per què el tema de l'assetjament?

--La violència que exerceix el grup sobre l'individu és un gran tema de l'ésser humà. I l'assetjament escolar és més dolorós per qui el pateix, els nens, i pel valor simbòlic d'on el pateixen: als col.legis, on aprenen a conviure. L'assetjament simbolitza la derrota de l'educació i la societat.

--¿Per què al País Basc?

--Perquè allà molta gent viu assetjada, no pot parlar ni actuar amb llibertat. I això, com a paisatge de fons, dóna més força a la història i convida a reflexionar que la violència no s'acaba a l'escola.

--Assetjament escolar i País Basc recorden Jokin, l'adolescent que es va suïcidar el 2004.

--Vaig pensar la història abans d'aquest dramàtic succés i, a l'escriure-la, vaig allunyar-me del cas per respecte a la família. La novel.la passa al País Basc malgrat el cas Jokin.

--¿Per què aquest títol?

--La canilla és la manada de llops assetjadors. La boira és l'alè dels llops, l'amenaça, la por.

--¿Hi ha més assetjament ara que abans?

--No crec que n'hi hagi més, però està més estudiat, li hem posat nom, en parlem. I això és bo, perquè som més conscients del perill i més sensibles.

--Però ara existeix internet.

--Les noves tecnologies signifiquen un pas més. Per a les víctimes, el pitjor és el dolor psicològic, la vergonya. Si el seu assetjament es fa públic amb escarni, el dolor s'ageganta, és més humiliant.

--¿I què en sabem, dels assetjadors?

--Alguns al.leguen que la víctima s'ho mereix, que s'ho busca. Actuen moguts per "O trepitges o et trepitgen". Altres, simplement, són sàdics que disfruten amb el dolor aliè.

--Parlem dels pares.

--La reacció dels pares d'assetjadors és defensar els fills, negar-ho tot, dir que l'altre exagera, que alguna cosa hi deu haver... Pot entendre's, però és el pitjor camí per educar-los.

--¿I els professors?

--A la novel.la hi ha de tot. Des del professor que justifica l'assetjament a la tutora benintencionada que no vol embolics. Jo sóc novel.lista, no emeto judicis, però l'escola té una gran responsabilitat, com els pares i la societat. Quan passa una cosa com aquesta, tots fallem.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici