El xinés, l´exili i l´ensenyament públic0

349 02/04/2009, 09:58    Levante-EMV.com. Vicent Baydal

Desdejune amb certa informació proporcionada per una agència de notícies: la Conselleria d´Educació ha iniciat contactes amb l´ambaixada de Xina per tal de contractar professors que ensenyen xinés als estudiants valencians de secundària i batxillerat que així ho desitgen. En principi cap retret. Com més oferta acadèmica i com més opcions al coneixement tinguen, millor que millor.

El problema ve després, quan compare eixa notícia amb les dades aportades pels diversos observatoris de l´ensenyança valenciana: més de 90.000 xiquets no poden estudiar en valencià, malgrat la voluntat dels seus pares, per la senzilla raó que la mateixa Conselleria que remou cel i terra per a implantar el xinés a l´educació no és capaç d´oferir-los línies en llengua valenciana, les quals, d´altra banda, presenten mancances importants perquè més del 30% dels professors no estan capacitats per a donar classe en una de les dos llengües oficialment reconegudes per l´estatut valencià.

I del problema teòric passe a la tristesa quan contraste eixa voluntat política manifestada pels nostres governants amb la pròpia realitat que m´envolta: visc a Barcelona des de fa 5 anys i hauré conegut, sense buscar-ho ni forçar-ho, més de 100 valencians que estan exercint com a professors a l´ensenyament públic gestionat per la Generalitat de Catalunya. En desconec les estadístiques -si és que existixen-, però només cal agafar l´Euromed del dilluns a primera hora per observar l´elevat nombre de valencians que han de pujar cap a Tarragona o Barcelona per tal de desenvolupar la seua activitat professional en classes de primària, secundària o batxillerat, impartint sobretot la matèria de llengua catalana.

És, vulguem o no, un exili. Un exili en tota regla segons les dos definicions bàsiques proporcionades pel diccionari: l´allunyament voluntari o forçós d´un territori especialment per motius polítics, i l´obligació de viure fora d´un lloc que s´enyora. L´origen etimològic de la paraula llatina exilium combina la partícula ex (fora), i l´arrel al (caminar), és a dir, que prové de la pena que s´imposava a aquells que eren expulsats de la pàtria, obligant-los a vagar fora d´ella. En el cas dels professors valencians que es veuen abocats a impartir classes a Catalunya no hi ha una ordre directa d´expulsió, però les circumstàncies manen i si la Generalitat actua per omissió, alentint el desenrotllament de l´educació pública, molts dels nostres professionals han d´anar-se´n fora, allà on poden, a guanyar-se les garrofes.

I eixe alentiment i entorpiment de la quantitat i la qualitat de l´ensenyament públic i en valencià són els que contrasten amb les propostes de la conselleria, ara imposant l´anglés en l´Educació per la Ciutadania, ara tractant d´oferir cursos de xinés mentre les Escoles Oficials d´Idiomes estan saturades. Al mateix temps que molts dels nostres professors es veuen forçats a un exili afortunadament proper, s´inicien contactes per portar-ne de fora, que siguen capaços d´ensenyar la llengua xinesa. No hauria de ser prioritari l´establiment d´una estructura educativa ampla i ferma? Una estructura que garantira l´ensenyança en valencià a tots aquells alumnes que volgueren rebre-la? Una estructura que donara eixida professional als mestres de casa nostra? No n´hi hauria prou amb ampliar l´oferta de xinés a les Escoles Oficials d´Idiomes? No seria millor tractar de cobrir abans les deficiències del sistema educatiu valencià, que ens han situat en la segona taxa autonòmica de fracàs escolar -el 40%- només per davall de Ceuta? No, pareix que no. Sembla que les propostes cridaneres i grandiloqüents, en compte de les silencioses i productives, són les més volgudes pel nostre conseller. L´educació valenciana s´ha convertit en un joguet en les seues mans, un joguet que segurament no és d´Ibi ni d´Onil sinó made in China.

Vicent Baydal.
Historiador. CSIC-Barcelona.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici