Model d’educació0

453 03/04/2009, 09:56   

Sovint ens agrada presentar el nostre país com a capdavanter i avançat, com a model i exemple a seguir, en gairebé tots els aspectes. I ho fem amb el cap ben alt, sense sentir cap mena de complex ni rubor. Com si no haguessin passat els anys, seguim creient que som molt i molt superiors als altres pobles i nacions que composen – o haurien de composar – l’Estat espanyol. No volem veure que han anat progressant i anivellant-se amb nosaltres. I, en algun casos, superant-nos clarament. En gran part, cal dir-ho, mercès a la nostra lamentable balança fiscal i a la generositat dels fons europeus, però ham anat perdent de manera progressiva l’avantatge.

Si això és cert en l’àmbit ibèric, encara ho és més en l’europeu: convindria que comencéssim a plantejar-nos la conveniència d’eliminar de la nostra mentalitat la desfasada idea de que Catalunya segueix essent un dels motors d’Europa. Potser ho havíem estat alguna vegada, però caldria haver previst que no era possible pretendre seguir essent locomotora del progrés si la màquina funcionava encara amb vapor…

Si ens centrem en el nivell del nostre sistema educatiu, la posició de privilegi que ostentem ja no la discuteix, ja… Els successius informes PISA, i sobretot el darrer, el del 2006, s’han encarregat de situar-nos al lloc que ens correspon: no es tracta ja de si formem part del motor del tren d’Europa, sinó d’escapar-nos tot juts de no ocupar el vagó de la cua... A la cua no tan sols dels restants països europeus sinó també dels del món sencer! I, fins i tot, de les altres nacions de l’estat espanyol! D’aquestes nacions que ens entestem en creure que encara han d’aprendre molt de nosaltres.

Pel que a ciències es refereix, l’informe del 2006 estableix l’índex promig dels 57 països analitzats en 500 punts, essent Finlàndia la que obté una millor puntuació, amb 563 punts i la pitjor el Kirguizistan, amb 322. Catalunya se situa per sota de l’índex promig, assolint 491 punts. Per sota de totes les restants Comunitats Autònomes analitzades, amb l’excepció d’Andalusia (474), i per darrera de la República Txeca (513), Hongria (504), Polònia (498) i Croàcia (493), entre d’altres països que la majoria dels catalans i catalanes no dubtaríem en qualificar com a menys avançats que no pas el nostre…

En matemàtiques, Catalunya obté un 488, a la cua de nou de l’Estat Espanyol, només amb Andalusia al darrera (463). En comprensió lectora, un 477, dos punts per sobre de Cantabrià (475) i 32 d’Andalusia (445). En ambdós casos, situant-se destacadament a la cua dels països membres de la Unió Europea. En el primer, tan sols 7 dels vint-i-set estats de la UE (Lituània, Letònia, Portugal, Itàlia, Grècia i les avançadíssimes Romania i Bulgària) queden per darrera nostre. En el segon (Comprensió lectora), la situació és exactament la mateixa, amb el canvi de Letònia (que ens supera en 2 punts), per Eslovàquia (466).

Totes aquestes i moltes altres més que interessants dades es poden consultar (en espanyol, por supuesto) en un document elaborat pel Ministerio de Educación y Ciencia. Un informe que podria convertir-se perfectament en objecte d’estudi en les facultats de periodisme i de ciències polítiques com a model… a no seguir!

El Ministerio fa ús d’un virtuosisme terminològic inusitat per a tractar d’extreure una visió positiva d’unes dades objectives que l’haurien de fer avergonyir. En ple segle XXI apliquen la seva tradicional – i absolutament inútil – tàctica de l’Hidalgo: en comptes d’esforçar-se en millorar i reconèixer la ruïna i ineficàcia del sistema educatiu espanyol, pretenen solucionar-ho tot donant-se aires de grandesa i maquillant la realitat.

Malauradament, sembla que el nostre Govern i la seva Conselleria d’Educació – amb l’imprevisible i genial Ernest Maragall al timó – hagi decidit aplicar la mateixa fabulosa tàctica: el sistema educatiu català és d’una qualitat tan elevada, tan inqüestionable, que ni tan sols cal plantejar-se la possibilitat de reformar-lo de cap a peus! Ja que el nostre immillorable model ha aconseguit situar-nos tan a prop de l’excel·lència, res més adient que discutir què farem amb els alumnes – i amb els seus pares i mares – durant la setmana fantasma del febrer…

dijous, 2 d’abril del 2oo9

PS: A qui li pugui interessar: l’informe PISA dedica un apartat a determinar la diferència dels resultats dels alumnes en funció de la titularitat dels centres educatius en que estudien. És necessari, realment, aclarir a quin dels dos tipus de centres escolars, públics o privats, correspon la major puntuació (516) i a quin la menor (471)?

http://www.racodelaparaula.com/?p=785


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal