La ignorància religiosa preocupa els docents d'Història de l'art

La ignorància religiosa preocupa els docents d'Història de l'art0

634 21/04/2009, 08:28 el Periòdico. RAFA JULVE

Va passar a la capella d'un institut d'ensenyament secundari de Barcelona. Construïda a mitjans del segle passat, aquesta estança es fa servir en l'actualitat com a aula polivalent en què s'imparteixen diferents matèries. Un dia, un alumne de quart d'ESO (15 anys) en va sortir espantat. Havia obert la porta de fusta que separa una part de la sala i no va dubtar a explicar a un professor el que havia trobat: "¡Bernat, no sabia que teníem la tomba d'una mòmia a l'institut!", li va exclamar.

"Per descomptat, no era pas cap mòmia --aclareix Bernat Villaronga, que és docent de Religió d'aquest centre educatiu i president de la Federació d'Ensenyants de Religió de Catalunya--. Era l'altar de pedra de la capella". El que pot semblar una anècdota exagerada --"potser aquell noi havia visitat recentment el Museu Egipci o potser havia vist alguna pel.lícula de mòmies, però no havia entrat mai en una església", sospita Villaronga-- no és més que un altre exemple real d'una preocupació. D'un senyal d'alarma que no només llancen els docents de Religió. També molts professors d'Història de l'art consultats per aquest diari (més dels que apareixen en aquest text) mostren la seva inquietud per la falta de coneixements de religió que hi ha entre els joves, deguda només en part al corrent laic que ha restat fidels a les matèries que tracten els orígens del cristianisme. Perquè una cosa és el laïcisme i una altra de molt diferent la ignorància sobre aspectes de cultura general imprescindibles per comprendre molts perquès de la nostra societat, resumeixen els especialistes.

NI IDEA DE LA BÍBLIA

"Durant els 30 anys que fa que em dedico a la docència, he notat un gran descens en els coneixements de cultura religiosa per part dels alumnes que arriben a la universitat. Aquesta falta de base afecta negativament les possibilitats d'aprendre algunes èpoques i obres, perquè és necessari conèixer la història religiosa com qualsevol altre fet cultural", explica Teresa Vicens, professora d'Iconografia Medieval de la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona.

Segons aquesta docent, "un dels problemes més greus d'aquests joves és que no tenen la més mínima idea de les qüestions bàsiques de la Bíblia. No tots els alumnes, és clar, però la majoria no saben què són l'Antic i el Nou Testament, confonen els personatges i fins i tot n'hi ha alguns que no podrien explicar qui són Adam i Eva". Pot resultar realment sorprenent, però no són pocs els estudiants que "ni tan sols saben per què se celebra la Setmana Santa". Com a molt, "els sonen alguns noms pel que han vist a la televisió", afirma Vicens. Com a conseqüència de tot plegat, aquesta professora es veu obligada "a donar una informació de temàtica religiosa" que a ella no li pertoca. "Jo imparteixo una matèria d'iconografia, però he d'acabar explicant nocions de cristianisme perquè entenguin el contingut que realment correspon a la meva assignatura", assegura la docent, amb una experiència que ha fet que recomani el mateix, cada any, el primer dia de curs: "Dic als alumnes que qui no sàpiga cultura religiosa hauria d'agafar un llibre d'ESO per començar a entendre algunes coses i poder seguir mínimament el que jo explicaré".

FORMACIÓ ANTROPOLÒGICA

Rossend Lozano, professor d'Història de l'Art de l'IES Pau Vila de Sabadell (Vallès Occidental), reconeix que a les aules hi ha aquesta falta de coneixement de la mitologia religiosa. "No es poden donar per sabudes moltes coses com es feia abans", comenta, per raonar després sobre els motius d'aquest desconeixement: "Actualment, si els alumnes no cursen Religió o Història de les religions, més enllà del que els ensenyin a casa, només poden rebre aquestes ensenyances a les classes d'Història, Història de l'art o Educació per a la Ciutadania. El problema és que aquestes assignatures van tan carregades de matèria que per la història religiosa s'hi passa molt per sobre". Lozano també fa referència a un punt feble al preguntar-se per què molts pares que són ateus o agnòstics no expliquen als seus fills els trets del cristianisme, simplement des del punt de vista històric i tradicional. "Per fer-ho no han d'estar inculcant-los cap creença --insisteix--. Però també és veritat que el tema transcendeix l'escola i la família. És una qüestió social". Una opinió que comparteix Laura Torralbo, professora d'Art català medieval de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Segons aquesta experta, que també ha notat aquest descens respecte al domini de les nocions religioses per part de l'alumnat, no s'han de desdenyar aquests coneixements. "Formen part de la nostra formació antropològica. No es pot obviar que la nostra cultura és cristiana", adverteix.

ANUL.LAR LA TRADICIÓ

Josep Maria Escolà, professor de Cultura clàssica de la mateixa facultat de la UAB, prossegueix amb l'argumentació: "Els humans acostumen a recórrer a certs mites per explicar els seus orígens. A més, hi ha molts paral.lelismes entre cultures que són bàsics per poder entendre com s'han anat formant els nostres valors. Aquest perjudicial buit de coneixements que hi ha entre els estudiants no els permet comprendre molts aspectes de la nostra societat actual". Per aquest motiu, Escolà insisteix en la necessitat de dominar les qüestions de base religioses ("que no significa que es professi cap mena de fe") i carrega contra el laïcisme radical que intenta esborrar-les: "No es pot anul.lar una tradició".

facebook twitter enllaçar comentar