O anem al col·legi o anem a la cua de l´atur0

Lectures (382) 04/05/2009, 08:33  |  Diari de Girona. JOSEP LÓPEZ DE LERMA

Confesso que no m'he llegit el projecte de llei sobre reforma educativa que impulsa el conseller Ernest Maragall. N'he viscudes tantes a Madrid de preteses reformes l'objectiu de les quals era convertir-nos en savis, que en agnòstic m'he tornat respecte de qualsevol text que o bé les Corts Generals o bé el Parlament de Catalunya aprovin en relació al model educatiu.

Visc en la convicció que si no torna l'autoritat a l'escola -que és el mestre- i no torna el respecte -vers els mestres, és clar- i no torna l'exigència respecte de resultats- que l'han d'imposar els pares, la resta quasi sobra. Per destorbar, els sindicats aquests que s'han quedat aïllats en el segle XIX i que, en la seva ignorància cultural i en la seva preservació de drets mal adquirits, encara munten el pollastre de la dicotomia escola pública-escola privada on amaguen la seva inutilitat més absoluta.

L'altre dia, l'egghead d'en Josef Janning ens va dir que "Espanya ha d'anar al col·legi o bé a la cua de l'atur". El professor Janning no és un qualsevol. D'entrada deixa les manifestacions, els crits i les desqualificacions per als mediocres, que és una bona manera de sobreviure i de fer feina en benefici de la societat, i es dedica a assessorar en matèria educativa la canceller Àngela Merkel. Abans ho ha havia fet amb Willy Brandt, Felipe Gonzàlez i Helmut Kohl, i no es descarta que el cridi en Nicolas Sarkozy a qui admira, diu, però que li recorda el desaparegut Louis de Funes per la seva capacitat de convertir els assumptes personals en assumptes d'Estat, com ara la Carla Bruni, "mirada felina, veu sensual, elegància líquida, pertorbadora per a qualsevol ànima sensible", segons deixà escrit en aquestes pàgines el diputat Jordi Xuclà, dimecres passat.

El mot egghead vol dir empollaire, però no pas en el sentit una mica despectiu com s'usa -o s'usava- a l'escola, sinó de rigor en l'estudi i en l'anàlisi i en la valoració. Un fora de sèrie, vaja, que s'aplica al professor Janning pel seu grau de coneixement del tema educatiu i de la influència que té la matèria -decisiva- en el futur de qualsevol país. El nostre -"ha d'invertir massivament en educació", ha dit l'alemany de Westfàlia- no té de futur mentre sigui furgó de cua de la Unió Europea i de l'Oecde tota en resultats educatius. Ja es varen aventurar a dir-ho un parell de ministres d'Economia d'en Felipe González: "El nostre és un país de porteres" (Miguel Boyer) i "Espanya va pel camí de ser un país de cambrers" (Carlos Solchaga), i segur que ho diguérem amb el respecte degut a qui exerceix l'ofici de porter/a o de cambrer/a, que amb això de la igualtat de gènere hem d'anar en compte a l'escriure.

La darrera informació publicada sobre el nivell educatiu d'Espanya es refereix a l'etapa universitària. Un 20% dels estudiants abandonen la universitat sense aconseguir cap títol, només un 32,3% es titulen en el temps inicialment previst en el pla de carrera, un 40% salten de carrera en carrera en funció dels fracassos recopilats i la taxa de rendiment -nombre de crèdits superats sobre el total de matriculats- se situaven en el 0,6% en el curs 2006-2007. Tot un èxit del nostre model universitari. Una lliçó d'ineficiència per als que es formen en economia a les universitats de Harvard o d'Oxford. Això sí, els rectorats catalans (de la pública, s'entén) semblen sentir-se molt satisfets. No hi ha res com pertànyer a una empresa sense amo. El que marca distàncies, i amb encert ple, és el meu amic Joaquim Coello, president del Consell Social de la Universitat de Barcelona, que inconformista es mostra, i fa bé, amb un sistema que viu en la complaença més estúpida. Amb aquestes "notes", en llenguatge d'ahir, no anem enlloc que no sigui al desastre en termes absoluts com apunta el professor Janning en llenguatge més diplomàtic que no pas el meu. No és que em preocupi; és que m'indigna del tot. Perquè a més a més el cost mitjà per mantenir un estudiant -estudiant, he dit?- a la universitat catalana és de 8.311 euros de mitjana per curs. L'aportació que fa a aquesta xifra és de només el 15,78%; la resta, la posem vostè i jo. Em nego, per tant, que amb els meus diners mantinguem "vagos y maleantes" en llenguatge del temps de l'amic Francisco Franco, amic, s'entén, d'en Jaime Serrano i no pas meu, quedi clar. La política del cotó fluix, que és la políticament correcte de l'oasis català, ens porta cap allí on els visionaris d'en Boyer i d'en Solchaga ens varen assenyalar com a col·lectiu destí final. I si, entre tots, comencéssim a pensar i a discrepar en comptes d'integrar el ramat dels silenciosos?


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal