De preescolar a la universitat i viceversa0

Lectures (381) 01/06/2009, 09:07  |  El Punt. Pius Pujades

Si partíem d'una escola infantil que era una mala còpia dels sistemes i mètodes dels centres superiors, ara els centres superiors han acabat essent una mala còpia de les escoles de parvulari. El que s'ha guanyat en llibertat, iniciativa, creativitat i espontaneïtat, s'ha perdut en rigor, exigència, esforç, treball i ordre

Com que no he llegit la llei d'ensenyament que proposa la conselleria i rebutgen alguns sindicats d'ensenyants, m'estaré pla d'opinar. Ara, sobre l'ensenyament del nostre país en general hi he pensat molt i en podria dir algunes coses que potser, vés a saber, poden ser útils en algun moment. Al cap i a la fi he viscut el pas d'una Catalunya pionera en el camp de l'educació a una Catalunya que sembla haver-se ficat en un cul-de-sac. Potser recordar com han anat les coses ens pot ajudar a reflexionar una mica.

Els sistemes educatius del segle XIX i XX venien d'un plantejament que mirava el nen com un home petit. Mireu els col·legis anglesos i els seus imitadors, amb els uniformes de gentleman i la disciplina paramilitar, provant de reproduir en petit la societat de la noblesa o de l'alta burgesia. Eren escoles que posaven la mirada en un futur que reproduís els esquemes culturals i socials preeminents, domesticant els seus infants, conformant la seva ment i el seu cos a les exigències d'un demà de predomini i de poder. Fins i tot les escoles que van anar naixent per alfabetitzar les classes populars es movien en els mateixos esquemes: s'havia de formar ciutadans capaços de ser els dirigents del demà, al nivell que els correspongués. Teníem nens de cinc anys amb americana i corbata dient sí senyor en tot moment i aprenent allò que calia saber per ser un senyor el dia de demà. Escoles de duresa, d'esforç, de càstig físic, d'ordre i de disciplina absoluts.

Alguns grans pedagogs s'adonaren que allò era més ensinistrar que educar. Els menuts eren infants i necessitaven desenvolupar les seves capacitats des de la seva condició de nens. Freinet, Montessori, Bertalotzi i tants d'altres iniciaren una revolució extraordinària que es va anar imposant a les escoles: el nen no era pas un home petit, sinó que calia educar-lo com a nen. I els jocs, les manualitats, la companyonia, el tracte familiar, la no competició, la llibertat i el respecte van dominar les escoles. Una revolució que va començar per baix, pels més petits. Va ser un canvi substancial per bé, que es va anar imposant a tots els sistemes educatius occidentals. Catalunya va saber posar-se al davant i, especialment en l'escola d'abans de la Guerra Civil, liderada per la República i especialment la Generalitat, es convertí en modèlica.

Sense renegar de les essències de la nova pedagogia, primària i secundària han d'evolucionar per preparar els alumnes per afrontar uns estudis superiors que marcaran per sempre la seva via i la societat del futur

Els nous plantejaments educatius naixien, sobretot, al parvulari. Però de mica en mica s'estenien a tota la primària i, cada cop més desordenadament, a l'ensenyament mitjà. Es va perdre pel camí l'ordre, l'esperit de treball, la cultura de l'esforç, l'exigència, el respecte, la disciplina i molts altres valors que el parvulari no necessitava però que probablement eren imprescindibles en edats més avançades. Finalment, el model va arribar fins als estudis superiors. Avui dia, professors desesperats es queixen que les classes a la universitat semblen cursos d'institut per l'actitud dels alumnes. Igual que molts professors d'institut tenen la sensació d'estar treballant amb alumnes de primària. El problema s'ha invertit. La llei del pèndol ha funcionat inexorable. Si partíem d'una escola infantil que era una mala còpia dels sistemes i mètodes dels centres superiors, ara els centres superiors han acabat essent una mala còpia de les escoles de parvulari. El que s'ha guanyat en llibertat, iniciativa, creativitat i espontaneïtat, s'ha perdut en rigor, exigència, esforç, treball i ordre. El pèndol és ara a l'extrem. Mestres, professors, catedràtics i alumnes semblen companys de joc que no es respecten i es tracten de tu. Cal esperar que sabrem trobar un punt mitjà que permeti recuperar la vella eficàcia sense perdre les noves actituds. El sistema educatiu ha de modular els seus mètodes a les successives etapes. Sense renegar de les essències de la nova pedagogia, primària i secundària han d'evolucionar per preparar els alumnes per afrontar uns estudis superiors que marcaran per sempre la seva vida i la societat del futur.

Tot això, naturalment, havent de superar el repte de la ben guanyada ensenyança obligatòria per a tota la població, que afegeix dificultats alhora que ofereix oportunitats impensables en el vell sistema, i la incorporació massiva d'una població escolar nouvinguda.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal