Èxit o fracàs escolar: el centre també compta0

Lectures (396) 22/06/2009, 09:02  |  Avui. Carol Biosca

El factor socioeconòmic és clau, però no ho explica tot a l'hora de valorar l'èxit o el fracàs escolar: el centre també compta. El qüestionament del determinisme escolar ha estat una de les conclusions més rellevants dels resultats de la prova d'avaluació de sisè de primària, que han revelat que un de cada quatre estudiants no acredita les competències mínimes en llengua catalana, llengua castellana i matemàtiques per passar a la secundària.

Una setmana després que es fessin públics aquests resultats, mestres, professors i experts del món educatiu avalen aquesta tesi. "El paper de l'escola és molt important", assegura Neus Sanmartí, professora de didàctica de les matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i fins fa uns mesos directora de l'Institut de Ciències de l'Educació d'aquesta universitat. "El problema que tenen molts centres situats en entorns desfavorits és que solen tenir molta mobilitat de professors i no aconsegueixen fer equips estables".

Sanmartí sosté que en aquestes escoles seria encara més necessari que hi hagués llibertat "a l'hora de triar perfils de professorat". "És un error tractar igual tots els centres", sentencia.

En la mateixa línia es pronuncia Joan Estruch, catedràtic de l'institut Jaume Balmes de Barcelona. A parer seu, un dels grans avantatges de la prova és que permet, a partir d'ara, "passar de la macropolítica a la micropolítica educativa". Sense deixar de banda la importància del factor socioeconòmic en la determinació dels resultats, Estruch convida a analitzar les "excepcions" d'aquesta norma. I conclou que probablement d'aquesta anàlisi en sortirien algunes coincidències: bones pràctiques educatives al costat de claustres compromesos i equips directius solvents.

Joaquim Prats, president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu (l'organisme autònom vinculat al departament d'Educació que ha elaborat i supervisat la prova), insisteix que "els centres que treballen bé, que s'esforcen a ensenyar, malgrat les dificultats", poden combatre el determinisme.

I també apunta que cal canviar la manera de procedir: "Fins ara l'administració regava el desert i es perdia molta aigua. Cal canviar aquest sistema de reg pel del gota a gota, i donar més aigua a qui més ho necessita".

Prats nega que hi hagi diferències substancials de resultats entre escola pública i privada concertada, i reitera, en tot cas, que són exclusivament atribuïbles al perfil socioeconòmic de l'alumnat. Una revisió més aprofundida de les dades ha permès constatar que entre el centenar de centres que van quedar els primers en els tres exàmens hi ha una proporció molt similar de públics i concertats.

Pel que fa al pes de l'entorn, hi ha coincidència a assenyalar que el suport familiar és l'element més decisiu en l'obtenció d'uns bons o mals resultats. "La predisposició de l'alumne és molt diferent si hi ha una família al darrere preocupada per l'aprenentatge dels fills", assegura Josep Nuez, director del CEIP Collaso i Gil de Barcelona i secretari de la Junta de Directors de Primària.

Segons Carme López, directora de l'IES la Sedeta i presidenta de la Junta Central de Directors de Secundària de Barcelona, "l'interès de la família és molt més determinant que la seva situació socioeconòmica: els alumnes amb pares que se n'ocupen se'n surten", afirma.

Dèficit de concentració?

Gregorio Luri, exmestre i exprofessor, autor del llibre L'escola contra el món i ferm combatent del determinisme escolar, qüestiona, per la seva banda, que l'estat de la qüestió sigui exactament el que es desprèn dels resultats de la prova. Després d'haver-ho consultat amb diversos mestres i professors, sosté que els nens de sisè probablement són més competents en comprensió lectora, expressió escrita i càlcul del que mostra l'avaluació, i apunta que potser els resultats obeeixen més aviat a un "dèficit de concentració continuada" que la prova ha evidenciat.

El pedagog Jaume Cela, director del CEIP Escola Bellaterra i membre de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, comparteix la "preocupació" pels resultats, però alerta també dels riscos de caure en "l'alarmisme" i insta els centres a "reflexionar" sobre "com atacar els seus punts febles". "Si no som capaços de fer això, la prova no haurà servit de res", conclou.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal