La pissarra 0

403 23/06/2009, 09:24    El Punt. Josep matas

S'acaba el curs escolar i se n'anuncia un de nou que serà més electrònic segons Zapatero (qui si no?) prometé, i en aquest context he assistit a una classe efectuada en una aula ja prou dotada de recursos tecnològics, amb imatges projectades pel professor en una pantalla que tapava la pissarra. He mirat amb nostàlgia aquella pissarra verdosa abocada a desaparèixer com a eina de suport a les lliçons, progressivament anul·lada per la tecnologia.

Comparo el pausat ritme de les classes a les quals vaig assistir com a alumne amb el neguit i intensitat de la classe que he visitat, canvi de ritme en part degut a la pèrdua de paper precisament de la pissarra, que obligava el mestre a pensar bé què era imprescindible o necessari escriure i què esborrar, i als alumnes, a esperar i copiar, amb temps suficient per llegir i, potser, comprendre. Pensar i després fer, temps per entendre, no era mala cosa i a més, mentre el professor escrivia, els alumnes gaudíem de moments fora del seu control visual, propicis per al relax o la gresca de baixa intensitat, sobretot quan el guix es partia i rodolava fins quedar encastat rere la tarima. Sense pissarra el professor no oficia d'esquenes, com a les misses d'abans, sinó mirant en tot moment els estudiants, comunicant molta més informació, que avui l'alumne troba ampliada de forma il·limitada a internet, on accedeix sense criteri ni esperit crític. Menys reflexió i més informació, i tot això potenciat pels portàtils de la promesa zapateril. A la sortida de la classe, atabalat i superat, he recordat que el professor de secundària i filòsof José Antonio Marina sol reiterar que «un ruc connectat a internet segueix essent un ruc». Centrar la modernització i millora de l'ensenyament en la tecnologia és desenfocar la qüestió, o dit com li agradaria a Bill Clinton: «No és la tecnologia, ruc, és el professor.»

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici