Un curs difícil0

589 08/07/2009, 08:39    Avui. Xavier Gual, escriptor i professor   #Opinió, #LEC,

El curs escolar que deixem enrere serà recordat per la manca de sintonia entre el departament d'Educació i els sindicats. Els uns amb voluntat de canviar-ho tot, i els altres aferrats a l'immobilisme. La polèmica parteix de la nova llei d'educació (LEC), que compta amb el suport de CiU (a l'oposició) i les reticències d'ICV (al govern).

Com a cortina de fum, el conseller Ernest Maragall (PSC) ha llançat sense consens propostes que han fet bullir l'olla: iniciar el curs la primera setmana de setembre, les vacances de febrer, la possibilitat que els docents facin hores extres i que cada alumne disposi d'un ordinador portàtil per consultar les lliçons.

TOT PLEGAT HA GENERAT un munt de debats, vagues i manifestacions que han fet un flac favor a l'educació, que si alguna cosa necessita per millorar és un clima de tranquil·litat, estabilitat i respecte. Tampoc ens hem d'oblidar dels bombardeigs del PP a la immersió lingüística, de l'ombra de la tercera hora de castellà a primària i que un 25% d'aquests alumnes no superen els mínims per incorporar-se a l'ESO. També els resultats de l'informe PISA, que ens situen clarament a la cua d'Europa.

PEL QUE FA AL BATXILLERAT, les decisions polítiques també han aixecat polseguera, com l'eliminació progressiva del nocturn, la saturació dels centres d'adults, i la reducció d'hores de català, fins a setanta menys entre els dos cursos. Des del Principat es critica el que fa el govern popular de la Comunitat Valenciana en favor de l'anglès, però els "nostres", amb mètodes diferents, ens aboquen al mateix suïcidi lingüístic i cultural. Els desastrosos resultats a primer de batxillerat han mobilitzat un miler de docents que, conjuntament amb Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural, han signat un manifest conjunt en què es reclama que la llengua pròpia del territori no disposi de menys hores al batxillerat que la llengua estrangera.

SOVINT ES GASTEN MILIONS d'euros a fer campanyes per fomentar la lectura quan, en realitat, ha estat el mateix govern el que ha proscrit la literatura de les aules. En cultures veïnes es considera un pilar indiscutible per a la formació intel·lectual de l'ésser humà. Cal modelar persones, no només treballadors eficients. Aquí, la meitat de la població no llegeix mai, ni li sobren les inquietuds. Els mestres no poden demanar als fills allò que als pares no els agrada fer. Aquests pares, atrapats per exigències laborals incompatibles amb l'educació, també són responsables del fracàs escolar. I això que les xifres negatives són de fàcil manipulació. Si s'abaixen els mínims n'aproven més, no cal haver estudiat gaire per saber-ho.

MALAURADAMENT, FA MASSA lleis que el llistó ha caigut a l'abisme i ara se'ns veuen les vergonyes. Hem potenciat, a consciència, una generació de mediocres, i ja és tard per lamentar-ho. La situació de crisi actual també hipoteca les necessitats de l'escola pública i complicarà la inversió que s'hi ha de fer. Això no excusa la clara involució en oportunitats dels centres públics en els darrers anys.

ELS ALUMNES DESAFAVORITS econòmicament difícilment prosperaran més que els seus progenitors. Per contra, els centres privats es reserven l'elit del país on ningú qüestiona la necessitat d'exigir esforç i rigor. Preguntin què fan, si no, amb els seus fills molts professors de la pública que coneixen la realitat en primera persona, i els polítics, que la suposen, o bé saben per experiència què s'hi guanya a la privada. En tot cas, ens sobra hipocresia en el discurs. A l'horitzó, a més, arrela un pla de Bolonya que desperta desconfiança entre una part dels universitaris, mentre les forces de l'ordre reparteixen bastonades pels carrers com feia dècades que no es veia.

ALGUNS PROFESSORS, I MOLTS ciutadans que viuen desil·lusionats amb tot plegat, creuen que la solució no la tenen ni els polítics ni els sindicats, i que només podrà ser la societat civil la que amb la seva força provoqui els canvis que necessita aquest país de silenciats. Potser caldrà canviar de model, perquè l'actual no funciona. I això, de ben segur, afectarà en positiu l'educació de les generacions futures.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici