ERNEST MARAGALL CONSELLER D'EDUCACIÓ?0

476 16/07/2009, 10:19    El Punt. Britta Winkgens / Germà Capdevila   #LEC,

«La llei d'educació desplega l'Estatut; això és autogovern de veritat»

El conseller d'Educació ens rep al seu despatx de la via Augusta de Barcelona. No pot ocultar la satisfacció per l'aprovació de la nova llei d'educació de Catalunya (LEC), ni pel consens polític aconseguit per a la seva aprovació. És una entrevista conjunta entre aquest diari i la revista Catalonia Today, per la qual cosa es produeix una situació que és normal en qualsevol país europeu, però que malauradament aquí és poc freqüent: l'entrevista es desenvolupa en anglès amb total fluïdesa.

–S'ha aprovat la LEC. Quins canvis podem esperar en el sistema educatiu català?

–«L'esperit de la LEC és donar al sistema educatiu l'autonomia, responsabilitat i qualitat necessàries per tal que els centres i els mestres puguin fer la seva feina en les millors condicions.»

–De quina manera la LEC ajudarà a fer realitat aquestes millores?

–«El principal avantatge de la LEC és que atorga una gran flexibilitat als centres per adaptar-se al seu entorn i a la seva pròpia realitat. És un gran paraigua que modernitza l'ensenyament del nostre país amb la creació del Servei d'Educació de Catalunya, una xarxa de centres finançats amb fons públics amb els mateixos objectius, però amb una autonomia àmplia per donar resposta a la diversitat de situacions que es troben cada dia a les aules.»

–Per què feia falta una nova llei?

–«No és una nova llei. És la primera llei d'educació aprovada pel Parlament de Catalunya. És el desplegament pràctic de les potencialitats de l'Estatut. Això és autogovern de veritat. Ens dotem d'un marc normatiu propi que assumeix un increment pressupostari del 20 per cent en termes reals. La LEC feia falta perquè el nostre sistema educatiu ha canviat. En els darrers anys, hem afegit 150.000 nous alumnes a un sistema de 800.000. Fa falta un gran esforç d'adaptació i d'integració. Necessitem més capacitats i més possibilitats per adequar el model d'escola. I amb això no n'hi ha prou. La formació inicial del professorat no ha quedat prou desenvolupada en la LEC, però segueix a la nostra agenda.»

–Creieu que Espanya respectarà el desplegament de competències al qual us referiu? No espereu recursos, en vista de declaracions com ara les de l'expresident Aznar, que ha dit que la LEC eradicarà el castellà de les aules?

–«Poden haver-hi recursos per part dels que fan servir la LEC com una eina amb finalitats polítiques, tot fent declaracions que són falses, simples mentides. El que importa de debò és que el ministre d'Educació espanyol ha defensat la constitucionalitat de la LEC, i ha declarat explícitament que és de superior jerarquia normativa al decret de la tercera hora de castellà.»

–Haurem de tornar a explicar-nos a Espanya?

–«Ja hem fet molts esforços per explicar-nos, a partir dels debats de l'Estatut. Qui ens ha volgut entendre, ho ha fet. Qui no ho fa és perquè no vol. No hem de creure'ns, però, que l'opinió generalitzada a Espanya és la de determinats mitjans o determinats polítics, que el que fan és expressar que no accepten una Espanya que no respon als seus criteris. El que no veuen és que s'estimen tant Espanya que l'estan destruint, perquè la redueixen a una realitat molt més limitada, menys diversa, menys rica i menys interessant del que és en realitat.»

–Us heu emmirallat en altres països a l'hora d'elaborar la LEC?

–«Estem construint el nostre propi sistema. El nostre objectiu és introduir més flexibilitat, més autoritat a les escoles per mantenir els seus equips docents, perquè un dels pitjors defectes que tenim ara és la manca d'estabilitat dels nostres docents. Quan hi ha molts canvis de persones, els equips i els projectes desapareixen. Per descomptat que podem aprendre de l'experiència d'Holanda, Finlàndia, Anglaterra o Alemanya, però en tots els casos els directors i els claustres tenen més capacitat de decisió.»

–Hi ha hagut crítiques al fet d'aprovar la llei enmig d'un procés de reducció de personal a les escoles.

–«Això no és cert. Del que es tracta és de fer un ús més efectiu dels nostres recursos humans, de millorar la capacitació dels nostres docents. En cinc anys hem passat de 44.000 mestres a 68.000. Després d'un increment tan pronunciat, el que està passant ara és que es redueix la taxa de creixement, però en cap cas hi ha reducció del nombre de mestres.»

–Però sí que hi ha una restricció pressupostària, oi?

–«És clar que en el context de crisi actual, hi ha una contenció del pressupost que ens obliga a optimitzar encara més el sistema. Hem de treure el màxim profit dels recursos disponibles per aconseguir millorar els resultats del sistema.»

–Per exemple?

–«Per exemple en el percentatge d'alumnes que no arriben a cursar l'educació secundària obligatòria. Estem entre 15 i 20 punts per sota dels països capdavanters.»

–Com heu paït el vot contrari d'un dels socis de govern, ICV-EUiA?

–«Per descomptat que ens hauria agradat un consens total, però no ens hem de quedar només amb el vot contrari d'Iniciativa. La LEC no és només una llei del govern, és una llei de país. En aquest sentit, s'ha aconseguit un consens parlamentari molt ampli que li dóna una àmplia legitimitat.»

–No només Iniciativa ha estat en contra de la LEC. Un sector important de la comunitat educativa veu massa concessions a l'escola concertada.

–«No és correcte plantejar la LEC en termes d'escola pública contra escola concertada. Hem creat una única xarxa de centres sostinguts amb fons públics, amb els mateixos deures i els mateixos drets. Totes les escoles tindran una autonomia més gran, però també hauran de retre comptes dels resultats obtinguts. La LEC ens dóna les eines per garantir la màxima qualitat del sistema educatiu, sobre la base de la confiança. Confiança entre mestres i alumnes, entre escoles i famílies. Confiança per innovar i per millorar. Els centres tindran els recursos i l'autonomia per fer-ho amb la mínima intervenció externa.»

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici