Un any de llengua i literatura catalana al batxillerat 0

Lectures (837) 05/08/2009, 00:04  |  El Punt . Josep Brugada  |  Etiquetes: #LOGSE, #LOE,

No hi ha cap país europeu que dediqui en el batxillerat menys de tres hores a la llengua pròpia i nacional, i alguns –més savis i cabals– n'hi dediquen quatre i cinc!

Fa temps que es diu que la llengua catalana i la literatura llangueixen. La cosa certa és que des del Departament d'Educació amb els plans d'estudi que ha proposat per al Batxillerat (LOE) ens les han acabat de rematar. Afirmem això després de l'experiència d'un curs escàs i migrat de temps de docència en aquest nivell. Haver passat de tres hores de docència de llengua catalana i literatura comuna al batxillerat (LOGSE), a dues hores setmanals, ha comportat passar més o menys de les cent hores de docència de les quals podíem gaudir en cursos anteriors, a amb prou feines seixanta hores (descomptant els dies que es perden d'aquesta matèria per sortides i activitats extraescolars que organitzen els centres i alguns festius que s'escauen entremig).

Ara compteu! La llengua i la cultura catalanes com a matèria comuna gaudeixen al batxillerat quasi del mateix nombre d'hores que caldrien per realitzar un curs de macramé o de destreses bàsiques per sostenir-se en aigües tèrboles amb un caiac. Vegeu meravella!

La retallada de la docència de la llengua i la cultura catalana al batxillerat ha estat, doncs, al nostre criteri –vista i patida l'experiència– brutal i inenarrable! L'estossinada ha estat total. Una cosa mai vista ni experimentada en els anys darrers de la democràcia. No hi ha cap país europeu que dediqui en el batxillerat menys de tres hores a la llengua pròpia i nacional, i alguns –més savis i cabals– n'hi dediquen quatre i cinc! No seré pas jo qui digui que la llengua de Shakespeare no sigui important, però d'aquí a atorgar-li més hores i més estatus que a la llengua pròpia del país em sembla totalment un despropòsit. Així estan les coses, doncs. Els estudiants de batxillerat dediquen més hores com a matèria comuna a l'anglès que no a la llengua catalana i a la castellana (perquè, val a dir-ho, els de llengua i cultura espanyoles estan igual!)

Després d'un curs de docència en un centre on (oh, fortuna!) la majoria d'estudiants són catalanoparlants, hem arribat tot just a la meitat del que preveuen les magnífiques programacions que els cervells (pensants?) de l'ínclit departament han predestinat per a tots nosaltres als cursos de batxillerat. ¿És possible explicar, llegir, entendre i raonar una antologia triada de la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc per als estudiants de batxillerat amb menys de quatre sessions, atenent que la lectura del llibre la proposa el mateix departament? ¿Quants poemes d'Ausiàs March es poden explicar, llegir i entendre en menys de quatre sessions? ¿Quantes estètiques i moviments de la cultura catalana es poden arribar a explicar bé i de manera pedagògica amb dues hores setmanals? ¿Quantes hores de docència creieu que són necessàries per explicar el funcionament dels sons del català i entendre-ho? ¿O acabar de repassar qüestions de sintaxi catalana o de la morfologia? ¿I per realitzar un comentari de text? Amb aquesta retallada d'hores absolutament irracional, la llengua i la cultura catalanes deixen de ser definitivament una matèria comuna de coneixement important entre els estudiants de batxillerat. En tot cas donaran molt més valor i dedicació a matèries de modalitat, optatives, com ara economia i empresa, o a les ciències experimentals a les quals dediquen quatre hores a la docència i al seu estudi. La llengua catalana i la literatura, a l'actual batxillerat, han rebut un cop mortal; els continguts que pretenen les programacions oficials i les hores que s'hi dediquen com a matèria comuna no casen. I als instituts d'arreu, entre els docents i els estudiants es perpetua la idea que la llengua catalana i la literatura, han deixat de ser una matèria important en detriment d'altres assignatures amb més valor social. ¿Qui pot ensenyar en l'atapeït currículum de batxillerat matèries de modalitat, com ara literatura catalana o literatura universal? Voleu dir que els estudiants escolliran i delejaran per aquestes matèries que han esdevingut optatives? ¿Com quedarà l'estudi de la llengua i la cultura catalanes al batxillerat en aquelles àrees del territori on a un nivell sociolingüístic hi predomina, tant en la docència com entre la vida de relació dels estudiants, l'ús vehicular de la llengua espanyola?

Si la llengua catalana arriba ja majoritàriament molt feble als estudis de batxillerat perquè els estudis d'ESO són fluixos, massa sovint mancats de rigor, de sacrifici i de continguts i de mant problema de disciplina, quant al coneixement, l'aprehensió i l'estimació per la cultura nacional al batxillerat, pel coneixement del llegat de les nostres escriptores i escriptors, els seus llibres i les seves accions, amb menys hores de dedicació, la manca d'autoestima –crec– encara esdevindrà més superlativa. Amb la minva d'importància que socialment es dóna als estudis humanístics (l'estudi de la literatura catalana, per exemple, en molts centres és l'autèntica ventafocs del currículum), estem condemnant les generacions d'estudiants de batxillerat a la mediocritat i a la ignorància més supina quant al coneixement de la pròpia cultura i els referents de la llengua i la identitat nacionals. I doncs, algú s'ha plantejat què és el que està passant amb els estudis de filologia catalana a les nostres universitats? No és això una sublim anormalitat? Algú s'ha parat a pensar quants estudiants de la llengua i la cultura catalanes hi ha actualment a les nostres facultats? Per què hem acabat d'empobrir-nos tant i estem molt pitjor que fa vint anys quant a la promoció de la cultura catalana entre els joves estudiants? La davallada d'estudiants cap als estudis humanístics decreix (jo crec de manera alarmant!) i si a això hi afegim el poc prestigi que des del batxillerat atorguem a la nostra pròpia cultura, no vulgueu saber què és el que ens reserva el futur en aquest sentit. Llavors que als docents no ens demanin miracles i que no ens reclamin grans resultats quant a la llengua catalana en les proves d'accés a la universitat. Ja no em refereixo als estudis de literatura catalana de modalitat, perquè aquests ja no caldrà ni examinar-los a la selectivitat. La cultura catalana darrerament a algun factòtum li ha fet nosa. Constato i tinc la impressió que en qüestions educatives en comptes d'avançar, últimament anem enrere. A cada reforma que es proposa quant a qüestions acadèmiques, perdem algun llençol. Ara bé, perdre avenços en la promoció de llengua del país entre la nostra joventut –com diria aquell mallorquí– ja em sembla «es colmo».


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal