Llibres escolars

Llibres escolars0

477 07/09/2009, 09:41 Avui. Montserrat Nebrera

LA TORNADA A LES AULES I EL DEBAT SOBRE LA GRATUÏTAT DELS MANUALS

-NOOO, ESCLAR QUE NO ES COMPREN! A Eslovàquia jo recordo haver fet cua de petita, perquè, com que els llibres escolars te'ls deixen en préstec a començament de curs i es tornen en acabar, i no es canvia l'edició d'any en any, hi havia exemplars que arribaven a tenir deu anys i, esclar, estaven una mica fets malbé. Així que si en volies un dels més nous, tocava fer cua per ser dels primers a escollir. Però no, esclar que no es compren: els llibres són gratuïts, només faltaria... Per què? Aquí els heu de comprar?

ZDENKA, UNA JOVE DE 22 ANYS, educada, ordenada, polida i intel·ligent, de castellà avançat i català en vies de perfeccionament, a part de les altres llengües que ja duia a la motxilla en arribar a Barcelona fa tres anys, em deia això mentre em mirava amb els seus ulls fascinants, a més de fascinats per la possibilitat que els llibres escolars s'haguessin de comprar... Aquest hivern ha estat a Saragossa fent un semestre de la seva carrera universitària i amb millors notes que els seus companys autòctons, i s'ha passat l'estiu treballant a l'Estartit en condicions laborals lamentables.

POQUES QUEIXES LI HE SENTIT sobre l'explotació a què ha estat sotmesa per patrons que no mereixen la qualificació d'empresaris, en els dos dies que ens hem tornat a veure, però sé que recorda la diferència de l'estiu que va passar a casa meva fent d'aupair. Però, esclar, li agraden molt els nens. I ella a ells.

SI LA GRIP A NO S'ENCABRITA, les escoles catalanes s'obriran el proper dia 14. Totes alhora, ha dit la consellera Geli, totes sense témer les baixes professionals per la pandèmia, ha dit el conseller Maragall. I totes sense garantir mai que una bona formació aboqui a una bona feina, hauria d'advertir la consellera Serna. Abans d'aquella data, però, s'haurà produït el llarg viacrucis de la compra dels llibres de text, del material escolar, de les bates, samarretes, xandalls, i tota la faramalla que fa difícil a l'esquerra política dir sense vergonya que ha acomplert amb la ciutadania en un dels seus dogmes: la gratuïtat de l'ensenyament obligatori. Molta llei d'educació i poques faves a l'olla. Sé que no sóc original, però avui em sento especialment vulgar, especialment comuna, especialment... empipada. I això que jo els puc pagar sense problemes!

NO SÉ QUIN INTERÈS PODEN TENIR les escoles per posar-se de part de les editorials, prefereixo no saber-ho, tot i que imagino que es deuen moure molts diners, tenint en compte el nombre de persones que els han de comprar obligatòriament... Curiós això: obligatoris els llibres com l'escola, però no pas gratuïts. Crec que faré un estudi sobre la constitucionalitat d'aquesta obligació... En tot cas, segur que no es fa amb la voluntat d'incentivar la indústria llibretera, perquè aquesta mania persecutòria de canviar cada any l'editorial o l'edició dels llibres de curs, d'obligar l'ús de llibres que s'han de treballar escrivint en les seves pàgines i que, per tant, esdevenen inservibles per a un segon usuari, no promoure precisament l'amor dels infants o dels pagans entorn de la meravella que és un llibre. En un país que es troba a la cua d'Europa en lectura de diaris, que té les biblioteques buides o farcides de gent que ocupa les cadires per llegir els seus apunts de curs, els llibres (no sols els de text) haurien de formar part de la realitat quotidiana, natural de cada infant. I tenir cura dels llibres, també; quina vergonya tornar un llibre trencat pel mal ús donat!

MENTRE ELS LIBERALS ESPEREN el desitjat xec escolar, l'instrument per a la llibertat d'elecció de centre, els conservadors exigeixen polítiques públiques que aconsegueixin d'una sola tacada un bon cúmul de bondats: normalitzar els llibres abans no desapareguin, responsabilitzar la canalla del bon ús dels llibres que hauran de ser tornats, evitar una despesa brutal a la gent quan torna de vacances amb la butxaca buida (per a molts buida avui com mai) i incentivar l'enginy del gremi editor de llibres escolars per repensar-se sense necessitat de trampes. Els liberalconservadors volem totes dues coses. No és tan difícil.

facebook twitter enllaçar comentar