Faig i aprenc0

843 18/09/2009, 08:52    Diari de Girona. JOSEP CORNELLÀ I CANALS

Escolto i oblido. Veig i recordo. Faig i aprenc". És un d'aquests vells adagis atribuïts a Confuci, el filòsof xinés que va viure cinc-cents anys abans de Crist. És una sentència intuïtivament acceptable. Però que molts podem signar-ne la seva veracitat per la pròpia experiència de la vida. Hem après allò que hem fet, malgrat ens hagi costat. I ho hem après quan ho hem repetit una i mil vegades.

En definitiva, quan "fem" estem estimulant el nostre cervell a fi que creï noves connexions, a fi que maduri.

La frase confuciana m'ha vingut al cap en començar el nou curs escolar i veure els materials pedagògics amb què hauran de treballar els alumnes. El primer verb del filòsof és escoltar. Reconec que els professors ho tenen difícil avui per centrar l'atenció dels seus alumnes i aconseguir que escoltin allò que expliquen. La ment infantil està immersa en diferents universos, que malden per cridar l'atenció més que la paraula del mestre. Si escolten, obliden. En segon lloc, cal veure. Els llibres de text venen esplèndidament il·lustrats. Es tracta de fotografies en color que encareixen el seu cost d'impressió. El text està bastant desordenat, emmarcat en requadres, també de diferents colors. Molts d'ells produeixen un primer impacte de dispersió. Què he d'aprendre? Què he de fer? Recordo i m'és útil allò que veig?

Faig i aprenc. Miro enrere. Com vaig aprendre tot el que ara sé? Miro enrere en la meva vida: la base de l'aprenentatge estava en el "fer". Fèiem un mateix model de problema una i trenta vegades, copiàvem les faltes d'ortografia, escrivíem aquelles paraules que no aconseguíem llegir, repetíem i escrivíem les declinacions de llatí,... I, a la universitat, no podríem entendre seguir els estudis amb una certa regularitat sense fer esquemes que ens aclarissin allò que volíem aprendre. Quantes vegades no vaig repetir, en esquemes, aquell nefró (unitat funcional del ronyó) que tant em va costar aprendre? Avui segueixo estudiant amb llibres i articles científics. Per estudiar he de fer meu el text i assimilar allò que l'autor vol dir. No en faig prou de "veure"; oblidaria. Necessito "fer". I aquest "fer" vol dir subratllar, fer anotacions al marge, fer esquemes. En definitiva, he d'assimilar i pair aquell llibre o aquell treball.

Els temps canvien. Ha arribat l'ordinador portàtil a les aules i altres estris informàtics. Com repercutirà aquest fet en els alumnes? No em sé imaginar un aprenentatge sense un "fer" actiu, embadalits davant la pantalla (una barrera entre allò que sóc i allò que faig). És cert que cal estar a l'alçada dels temps, però també diuen que l'experiència és la mare de la ciència.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici