Professors, delinqüents i triomfadors0

443 22/09/2009, 09:45    el Periódico. FÉLIX De Azúa

Si la reforma d’Esperanza Aguirre pren cos (ho dubto: hi ha molta por a combatre la por), els professors comptaran amb una arma de defensa. Si un xaval els trenca la cara podrà ser imputat d’un delicte contra l’autoritat. No acabo d’entendre que això porti calma, perquè, donada la llei del menor, no cal que li trenqui la cara al professor, pot serrar-lo en dos i tampoc li passarà res. La justícia espanyola, com tot això de la raça, és un trencaclosques: serveix per trencar-nos el cap.

L’endimoniat assumpte de la mala educació espanyola no poden resoldre’l els nostres actuals polítics, perquè en gran mesura són gent que no entén la necessitat de l’educació. No dic el meu ministre, que es tracta d’una excel·lent persona i un savi (encara que pel repartiment de competències només pugui executar feines d’amaniment), però sí una gran part de la classe política central, autonòmica i municipal.

Suposo jo que cap diari gosaria investigar el grau d’estudis de l’elit política. Seria perillós. No obstant, n’hi ha prou amb el que llegim al currículum de successius nomenaments per poder-nos percatar que molts dels actuals responsables de la decisió administrativa només han acabat el batxillerat, i no pas tots. És veritat que parlo sense dades, però em temo que aquestes dades deuen ser més secretes que els ingressos reals de ses senyories.

El cas és que els nostres nombrosos polítics tenen llocs de treball als quals no afecta la crisi, guanyen uns sous d’executiu, exerceixen una feina molt descansada i reben unes pensions fastuoses. Dit en breu, han triomfat a la vida. Han aconseguit això que tots els espanyols desitgen: pencar el mínim, bon rotllo a la feina, sortir a la tele i cobrar molta pasta. Rics i famosos.

Podria passar que pensessin com aquests triomfadors, gairebé tots del ram del totxo, que miren amb estupefacció el fill que vol estudiar. Si persisteix, arriba un moment en què el seu pare li deixa anar el crit etern, immortal: «¡Però que no veus, desgraciat, que els estudis impedeixen triomfar a la vida! ¡Mira’m a mi!». I té raó.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici