Una sentència que fa justícia (El jutge para els peus a un director)

Una sentència que fa justícia (El jutge para els peus a un director) 0

3431 07/10/2009, 19:27 ASPEPC·SPS #LEC,

El Sr. Josep Molas Salvat, director de l'IES Olorda (Baix Llobregat) va incoar expedient disciplinari a una professora per una hora d'absència del lloc de treball que va considerar "injustificada". L'instructor del Departament d'Educació, Sr. Carles Bailo Monpart, encarregat del cas, ho va donar per bo i després d'un expedient de 115 folis per una hora d'absència, el secretari general del Departament decideix sancionar la professora expedientada amb la deducció salarial proporcional al temps d'absència del lloc de treball.

Cal comentar que aquesta “falta” d’assistència va ser admesa i justificada en el seu moment per la professora demandant; que no es tractava d’una hora de docència directa a l’aula, sinó d’una guàrdia excepcional de reforç a última hora del matí l’assignació de la qual és excepcional, ja que es tractava d’una hora en què els alumnes amb els quals la professora tenia classe eren aquell dia en sortida facultativa fora del centr, i, finalment, que l’assignació no es va notificar degudament a la professora.

La demandant, a través dels serveis jurídics del sindicat, va interposar demanda contenciosa-administrativa davant de la justícia ordinària, no solament perquè, al seu entendre, aquesta absència d’una hora s’havia justificat en el seu moment davant del director, sinó també perquè era un indici clar d’abús de poder, tal i com el jutge ha constatat en la sentència: "la prova aportada era i és altamente reveladora tant de la manera de fer del centre en casos com el que ens ocupa, com del singularitzat i discriminatori tractament donat a la recurrent".

Ara la justícia ordinària ha posat les coses en el seu lloc, revocant la sanció a tots els efectes, amb una sentència que no podem sinó celebrar.

En el text de la sentència, el Departament no queda gaire ben parat. No gens, vaja. Ni tampoc els seus braços executors. A tall d’exemple, diu textualment que "ni l’actuació del director de l’IES Olorda (…) ni l’extens expedient disciplinari instruït (…) ni, menys encara, la resolució sancionadora (…) poden considerar-se adequades ni ajustades a la infracció imputada". Es parla d’una declaració extemporània del llavors cap d’estudis, Sr. LLuis Minguez Perez, i d’una celeritat inusitada a l’hora d’incoar fulminantment l’expedient. Una celeritat que contrasta amb la reiterada tardança en donar trasllat al jutjat de l’expedient que s’havia sol·licitat.

"Tot plegat, prossegueix la sentència, un expedient de 115 folis, tan extens i minuciós con inútil (…) hores i hores de feina malbaratada en la instrucció d’un expedient iniciat, atesa l’escassa entitat de la infracció imputada i de la sanció a imposar, pels tràmits del procediment sumari i transformat sense cap mena de raó aparent ni justificació, en un fatigós procediment ordinari".

Però encara hi ha més. La sentència considera que la interpretació per part del Departament de l’article 117 del Text refós en què s’empara la sanció és "no només rigorista, sinó que no coincideix en absolut amb la finalitat perseguida per aquest precepte ni amb la seva sistemàtica". Considera, a més a més, que l’Aministració ha d’exercitar les seves potestats "en termes no només raonats, sinó també raonables. I aquesta darrera característica és la gran absent en l’expedient disciplinari instruït contra la recurrent i en la sanció imposada".

Finalment, la sentènca decideix estimar el recurs contenciós-administratiu interposat contra la sanció del Departament d’Educació i anul·lar la resolució i la sanció per no ésser conformes amb l’ordenament jurídic.

És aquest el tipus de director que proposa la LEC? Sortosament, estem en un estat de dret i la Justicia hi és per defensar a les victimes d’actes de prepotencia del qui, emparant-se en el seu carrec de servei public, fan de la seva prepotencia i abús de poder una pràctica habitual.

Sentència