SECUNDÀRIA EXPRÉS. Alerta Càtedres!!!0

Lectures (1205) 20/10/2009, 17:38  |   |  Etiquetes: #Publicacions, #LOGSE, #LOE,

El Ministeri no reconeix les càtedres del 2007 i el Departament silencia aquest fet
Us informem d'un fet del qual n'hem tingut notícia gràcies a les informacions que diversos professors ens han fet arribar i que, posteriorment, hem corroborat. Resulta que als companys que havien accedit al cos de catedràtics a partir de la convocatòria del 2007 -que tingué lloc durant el 2008- i que havien obtingut una plaça fora de Catalunya en el concurs de trasllats del 2009, no se'ls abona, en la nòmina corresponent, el complement de catedràtic, ni tampoc se'ls reconeix cap dels drets inherents a aquest cos. Davant els lògics requeriments en aquest sentit, l'explicació de l'Administració de torn era que els nomenaments encara no havien aparegut al BOE i que, per tant, no en tenien cap constància.

SECUNDÀRIA EXPRÉS: ALERTA CÀTEDRES!!. El Ministeri no reconeix les càtedres del 2007 i el Departament silencia aquest fet

Tot considerant que el retard pel que fa a la publicació al BOE començava a superar els límits propis de tota Administració i a partir de les corresponents gestions i consultes amb el MEC, hem sabut i constatat que hi ha un problema legal que manté en estat de quarentena el nomenament administratiu oficial per part del Ministeri: la convocatòria catalana no s'ajustava a dret perquè incomplia el Real Decreto 276/2007. Altrament dit: els catedràtics del concurs 2007 convocat pel Departament d'Educació només ho són a Catalunya, perquè la Generalitat els ho reconeix d'acord amb la seva pròpia convocatòria, però no ho són a efectes administratius de qui té l'última paraula: el MEC. I això té conseqüències també més enllà dels qui concursen fora de Catalunya, per exemple, a efectes de jubilació...

El problema legal és que l'accés al cos de catedràtics ha de contemplar l'especialitat docent i la convocatòria s'ha de fer d'acord amb aquest criteri d'especialitat. Un requisit legal que la convocatòria del Departament no contemplava.

Des d'un primer moment, ASPEPC·SPS va reclamar que la convocatòria de concurs de mèrits al cos de catedràtics fos per especialitats. Ho vam demanar, per activa i per passiva, pràcticament en solitari. I també des d'un primer moment el Departament es va negar obstinadament a contemplar aquesta petició (consulteu l'ANNEX). Ho demanàvem per raons que considerem lògiques, equitatives i de legalitat. I ara ens trobem amb els efectes d'una convocatòria que, parlant en propietat, és un frau de llei. Un frau de llei del qual no en tenen cap culpa els afectats -n'hagin sortit beneficiats o perjudicats- i com a conseqüència del qual ara resulta que els que van superar el concurs de mèrits no són, legalment parlant, catedràtics. Per al Departament, sembla ser que la potineria té el rang de mètode. Difícil fer-ho pitjor. Ni volent.

Mentrestant la publicació al BOE s'anava demorant més enllà de tot termini raonable, el Departament mantenia un silenci culpable, només trencat de tant en tant quan, davant d'alguna consulta, atribuïa el retard a la inoperància del Ministeri. Inoperància de qui, Sr. Maragall?

I quina és la solució? Estem davant d'un problema que afecta 1100 persones -1800 si comptem la convocatòria del curs passat-. Davant les gestions realitzades per ASPEPC·SPS i l'Associació de Catedràtics (ACESC), el Ministeri ens ha assegurat que donarà per bona aquesta convocatòria, que el tema pot estar resolt en dues o tres setmanes i que en un mes o mes i mig els nomenaments podrien aparèixer al BOE. Però, molt important, tot això podrà resoldre's només perquè ningú ha impugnat cap de les dues convocatòries que s'han fet fins ara i que els terminis per fer-ho ja han prescrit.

De moment, doncs, tenim la solució, per la qual cosa ens felicitem. Ara bé, què passa amb les dues convocatòries encara pendents per a aquest curs i per al següent?

Només veiem una solució: que el Departament mantingui les convocatòries pendents i compromeses en les mateixes condicions, però ajustant-se al Real Decreto 276/2007, és a dir, amb una convocatòria per especialitats, tal i com, des d'un primer moment, va demanar ASPEPC·SPS.

Si no es fa així, qualsevol particular o entitat que se senti perjudicat/da podrà impugnar la convocatòria i entrarem novament en una judicialització de les càtedres com la del 1993.

A la reunió de Mesa Sectorial que tindrà lloc el 21 d'octubre, ASPEPC·SPS requerirà el Departament d'Educació per tal que es modifiqui la convocatòria d'aquest curs en el sentit que sigui per especialitats, com hauria d'haver estat des de sempre. Us en mantindrem informats.



ANNEX
CÀTEDRES, PER QUÈ PER ESPECIALITATS?

Al llarg del procés de negociació amb el Departament d'Educació sobre l'accés al cos de catedràtics, que tingué lloc durant els mesos d'octubre i novembre del 2007, ASPEPC·SPS va defensar en tot moment que la convocatòria del concurs de mèrits es fes per especialitats docents. Malgrat insistir-hi reiteradament fins al punt de fer-nos pesats amb aquest tema, no vam aconseguir ni l'acceptació de cap altre sindicat -només algun tebi i tímid suport sense transcendència-, cosa que hauria permès de fer més pressió, ni, per descomptat, l'assumpció per part del Departament.

ASPEPC·SPS entenia que la convocatòria s'havia de fer per especialitats per raons lògiques, d'equitat i de legalitat.

Raons lògiques, per coherència amb la nostra concepció de la funció docent a secundària, la característica de la qual és l'especialitat per la qual s'ha accedit al cos i que estem administrativament facultats per impartir. Si les característiques del cos de catedràtics són eminentment de naturalesa acadèmica, i si emana per concurs de mèrits del cos de professors de secundària, que està estructurat segons el criteri d'especialitats docents, és lògic que aquesta especialitat es tingui en compte com a criteri primordial a l'hora de determinar les condicions d'accés al cos de catedràtics.

Raons d'equitat, per tal que al cos de catedràtics es mantigui la presència de les diferents especialitats en la mateixa proporció que en el cos de professors de secundària. Segons la normativa vigent, el nombre de catedràtics no pot excedir el 30% del total de la plantilla. Conseqüentment amb això, el nombre total de catedràtics de cada especialitat hauria de ser el 30% del total de cadascuna de les plantilles de cada especialitat docent. I això no es pot assegurar amb una convocatòria indiscriminada de concurs de mèrits que situa determinades especialitats en inferioritat de condicions respecte d'altres.

I aquí no estem parlant d'un tema que afecti només la proporcionalitat acadèmica, sinó també dels greuges que pateixen els titulars de determinades especialitats en funció de les seves característiques. És evident que en certes especialitats i per una estricta qüestió d'oferta i demanda de mercat, és més fàcil publicar que en d'altres. En aquest sentit, un concurs de mèrits que no contempli les especialitats i que valori universalment de manera lineal como a mèrit el concepte de “publicacions”, perjudica clarament els professors de certes especialitats, en benefici d'altres. Només és un exemple; hi ha més greuges.

Raons de legalitat, perquè una convocatòria no solament ha de ser lògica i equitativa, sinó que s'ha d'ajustar també a la normativa vigent. I amb aquesta convocatòria ens trobàvem en un escenari molt diferent al del 1993. Ara es tractava d'accedir al “cos de catedràtics” creat per la LOE i no, com al 1993, d'una borrosa “condició de catedràtic”, un artifici legal concebut més aviat com un sexenni restringit que com un càrrec acadèmic.

Tal i com és fàcil d'imaginar, pràcticament ningú va semblar massa sensible als arguments lògics i d'equitat. Tanmateix, sí que se'ns va contraargumentar des del punt de vista jurídic. Unes contraargumentacions que ara s'ha demostrat que eren jurídicament insolvents.

Les raons del Departament per oposar-se a una convocatòria per especialiats eren de naturalesa tècnico-jurídica. Val la pena explicar-les.

El Departament argumentava que era tècnicament impossible convocar per especialitats si no es volia incórrer en el perill d'impugnacions i que es produís una judicialització com havia passat l'any 1993. Efectivament, és cert que la primera convocatòria LOGSE d'adquisició de la «condició de catedràtic» del 1993 es va fer, d'entrada, per especialitats, i també és cert que hi va haver una impugnació -una de tantes- par part d'un professor d'una especialitat que no havia estat convocada perquè es considerava que no hi havia plantilla suficient per oferir una «plaça» de la citada «condició». Com a conseqüència d'aquesta impugnació, es va haver de refer la convocatòria, que va ser aleshores general, sense tenir en compte l'especialitat.

Davant d'aquesta experiència, el Departament considerava, amb una certa versemblança argumentativa, que si ara es tornava a convocar per especialitats, s'incorreria en el mateix error que quinze anys enrere i que hi hauria novament impugnacions. A més a més, deia el Departament, actualment -ja en el 2007- hi ha moltes especialitats de les quals a penes hi ha sis o set professors en plantilla -en el cas d'alguns cicles, per exemple-; fins i tot, prosseguia el Departament, hi ha una especialitat que només té un professor en plantilla. Si es convocava per especialitats, s'havia de convocar de totes, i aleshores ens trobaríem amb especialitats de tres o quatre persones que no tindrien catedràtics per constituir el tribunal. Això a banda, tot i que no es deia, de la manca de voluntat de córrer amb el cost que comportaria la constitució de tants tribunals.

Val a dir que en els primers esborranys de la convocatòria, ni tan sols es prescrivia que els membres del tribunals haurien de ser de l'especialitat ni, encara menys, els inspectors que duguessin a terme l'avaluació positiva de l'activitat docent. Va ser gràcies a les pressions d'ASPEPC·SPS que això es va aconseguir. Nogensmenys, hi va haver algunes irregularitats en la posterior assignació.

No volem pensar malament, encara que pugui ser una ingenuïtat, i preferim considerar que el Departament es movia des d'un esquema erroni: en invocar la convocatòria de quinze anys enrere, estava obviant que no era el mateix l'accés a la «condició» que l'accés al «cos de catedràtics», que això modificava substancialment el marc legal d'una convocatòria respecte a l'altre i que els requisits pel que fa a l'accés eren ara, en alguns aspectes, inversos als de quinze anys enrere. Ara hi havia un Decret que marcava les especialitats com a requisit de la convocatòria; quinze anys enrere, no era així, entre d'altres coses perquè el concepte d'accés a la «condició» era un altre.

Tot i així, fins i tot admetent el plantejament del Departament, hi havia maneres de fer una convocatòria per especialitats. No es va acceptar cap de les nostres propostes en aquest sentit. Finalment, vam haver d'optar entre seguir en el procés de negociació, tot intentant millorar-lo en la mesura que això fos possible, o separar-nos-en. Feia quinze anys que no hi havia accés a càtedra i la demanda entre el professorat era notòria. Si haguéssim optat per deixar-ho córrer, tal vegada s'hauria produït un nou retard que hauria decebut les legítimes expectatives professionals de molts docents. Vam optar per seguir tot i ser plenament conscients que la convocatòria, com a concepte, era un nyap.

Com sempre, “aquellos polvos trajeron esos lodos”. Quan les coses no es fan bé, s'acaba pagant tard o d'hora. Ara per ara s'ha aconseguit que la il·legalitat del Departament no acabi afectant els docents que, completament aliens a aquestes irregularitats, van obtenir l'accés al cos de catedràtics. Però a partir d'ara, un cop les deficiències jurídiques han quedat paleses, no podem permetre que les noves convocatòries incorrin en el mateix defecte. Hauran de ser per especialitats.

logo aspepc·sps


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal