La carrera de Matemàtiques perd el 45% dels alumnes en una dècada

La carrera de Matemàtiques perd el 45% dels alumnes en una dècada 0

536 21/10/2009, 07:52 el Periódico. ANTONIO MADRIDEJOS

Un total de 289 estudiants es van matricular a primer de Matemàtiques el curs 2000-2001 a les tres universitats catalanes que imparteixen la carrera (UB, UPC i UAB). El 2007-2008, l’últim amb xifres disponibles, van ser 162. Si es computen tots els alumnes matriculats, amb independència del curs, llavors el retrocés és de 1.459 a 795. Pregunta: ¿Quin és el descens en els dos casos? La resposta és el 43,9% i el 45,5%, respectivament. Gairebé la meitat menys.

Cada vegada està més clar que les noves promocions no garanteixen el reemplaçament generacional. Que el problema sigui internacional no hi resta gens d’importància. L’únic indici d’esperança l’ofereix Jordi Quer, degà de Matemàtiques de la UPC: «Tot i que és evident que les promocions segueixen sent escasses, la tendència negativa a Espanya va tocar fons el 2006». Podia ser pitjor.

ENCOMANAR L’ENTUSIASME

La primera conseqüència s’aprecia des de fa anys en el món de l’ensenyament. «Cada vegada són més els instituts que han de recórrer a altres professionals, com biòlegs, físics o economistes, per impartir l’assignatura», lamenta Iolanda Guevara, professora de l’IES Badalona VII i presidenta de la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (Feemcat). «Aquesta és la clau –prossegueix Núria Fagella, professora de la facultat de Matemàtiques de la UB–. Alguns biòlegs poden ser bons professors, i tant, però la majoria no han fet més que dues assignatures de matemàtiques en tota la seva carrera».

A més, segons el parer de Fagella, els no especialistes tenen més dificultats per encomanar entusiasme per l’assignatura. I això és essencial. Anna Puig, estudiant de quart de Matemàtiques a la UAB, recorda que el pes d’una bona professora a l’institut va ser fonamental: «A mi sempre m’havien agradat les matemàtiques, però la seva opinió em va ajudar a decidir-me». Fagella prossegueix: «Ningú discuteix que la música l’han d’impartir especialistes en música. ¿Per què no passa el mateix amb les matemàtiques?»

Un altre factor fonamental és la diversificació de l’oferta universitària i la pressió social cap a carreres més pràctiques. «Al meu institut, els alumnes més brillants del batxillerat científic i tecnològic que van acabar l’any passat estan en enginyeries diverses –diu Guevara–. Res de Matemàtiques o Física». «Hi ha una pressió social i familiar difícil de contrarestar», assumeix Quer. Fagella incideix en aquest aspecte: «En un món on cada vegada compten més el màrqueting i la satisfacció immediata, perden atractiu carreres que van just en sentit contrari. Matemàtiques o Física segueixen sent carreres que requereixen esforç i en què no queden tan clares les aplicacions immediates. La gent jove ho veu com a molt esforç per a pocs diners».

Guevara assumeix que els professors hi tenen la seva responsabilitat, però insisteix que el sistema no posa les coses fàcils. «Nosaltres tenim tres hores setmanals en l’ESO –comenta--, mentre que en altres comunitats són quatre. A tot plegat s’hi ha de sumar que les matemàtiques pateixen a Espanya una secular falta de reconeixement. «És habitual que als polítics no els faci vergonya no saber què és una arrel quadrada», diu Fagella. «Queda bé dir que no se’m donen bé les mates», prossegueix Quer. «Si dius que estudies Matemàtiques et veuen una mica friqui», afegeix Anna Puig.

En definitiva, i més enllà de la manca de professors, Fagella considera que la falta de matemàtics pot tenir «greus conseqüències» en la societat: «Estem hipotecant –insisteix– el desenvolupament de la ciència i les seves aplicacions pràctiques». «Sense base no hi ha res», conclou Guevara.

facebook twitter enllaçar comentar