L'escola obligatòria fins als 18 anys exigiria ampliar els concerts0

601 02/11/2009, 11:10    el Periódico. JORDI CASABELLA   #LEC,

La idea que va llançar dijous el ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, d’ampliar aquests anys vinents l’escolarització obligatòria dels 16 als 18 anys requeriria, a més a més d’una injecció addicional de professorat i d’instal·lacions per poder adequar els instituts a la nova situació, estendre forçosament els concerts al batxillerat i els cicles de grau mitjà de la formació professional que imparteix l’escola privada.

A Catalunya, prop del 35% dels 130.000 matriculats a l’ensenyament secundari post­obligatori (batxillerat i FP) acudeixen al sector privat. El mateix conseller d’Educació, Ernest Maragall, va reconèixer ahir que això seria així quan va ser preguntat per la proposta de Gabilondo. Maragall va dir que la idea era «coherent i compatible» amb la llei d’educació de Catalunya (LEC), aprovada fa alguns mesos pel Parlament, perquè la norma «introdueix els conceptes per fer possible la gratuïtat de l’educació postobligatòria», una condició que resulta indispensable perquè la universalització de l’etapa educativa que va dels 16 als 18 anys pugui ser una realitat.

ELS ARTICLES DE LA NORMA

La disposició addicional vuitena de la LEC preveu que «en funció de les necessitats d’escolarització derivades de la programació educativa, poden concertar-se ensenyances de batxillerat i formació professional als centres en què s’imparteixin». La disposició es va introduir a l’articulat a petició de CiU, va disgustar ICV i va portar ERC a reclamar que el Govern del tripartit no fes ús d’aquella prerrogativa malgrat haver-ne aprovat la inclusió a la llei en benefici del pacte amb la primera formació política de l’oposició.

Les patronals de l’escola concertada havien reclamat amb insistència durant la tramitació de la llei l’ampliació del concert al batxillerat, de la qual havien arribat a fer un dels seus principals cavalls de batalla.

La llei es va aprovar el mes de juny i pocs dies després, el 2 de juliol, una resolució de la Conselleria d’Educació va denegar el concert a una quinzena d’escoles privades que havien sol·licitat les subvencions per als estudis no obligatoris de batxillerat i FP. La falta de recursos per afrontar aquella despesa va ser un dels arguments adduïts per rebutjar la petició, juntament amb la inexistència de necessitats d’escolarització a la zona on estan enclavats els centres que justifiquessin la demanda.

DEBAT A LA VISTA

Maragall va presumir ahir que Catalunya s’havia avançat, «a la pràctica», per la via de la llei, a l’incloure-hi la possibilitat de finançar les ensenyances postobligatòries de la xarxa privada, al debat que acaba d’introduir el titular del Ministeri d’Educació. Va admetre que es tractava d’una qüestió que requeria una aportació de recursos «molt important» que desencadenarà un debat «molt interessant» sobre aspectes no sols econòmics, sinó també pedagògics i organitzatius, segons va declarar a Europa Press. Pel conseller, l’objectiu de la LEC i de la proposta del ministre és el mateix: «Compensar el que ara per ara és un dèficit de la nostra educació» i «aconseguir retenir els joves durant més temps als processos de formació», va assegurar durant una visita que va realitzar en un centre escolar de Granollers.

L’OBJECTIU EUROPEU

D’acord amb les dades de què disposa la Conselleria d’Educació, al voltant de 90 de cada 100 joves d’una mateixa generació acaben obtenint el graduat en ESO, l’etapa en què s’acaba l’escolarització obligatòria, tot i que alguns d’ells no ho aconsegueixen fins passats uns quants anys després d’haver abandonat les aules. Més endavant, 66 de cada 100 aconsegueixen finalitzar la secundària obligatòria i obtenen el títol de batxiller o un diploma que acredita que han cursat un cicle formatiu de grau mitjà. La Unió Europea s’ha marcat l’objectiu que el 2010 siguin 85 de cada 100 els qui comptin amb una titulació d’aquesta mena en l’àmbit comunitari.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici