Satisfets amb la feina però crítics amb Maragall0

Lectures (470) 02/11/2009, 11:54  |  Avui. Carol Biosca  |  Etiquetes: #LEC,

En contra de la creença que el professorat és un col·lectiu més aviat insatisfet i queixós de les condicions en què ha de desenvolupar la seva tasca, un estudi recent encarregat pel departament d'Educació revela que la majoria dels mestres estan satisfets amb la seva feina i amb les seves condicions laborals. El descontentament augmenta quan s'aborden aspectes relatius a la política del departament d'Educació: la majoria es mostra en desacord amb bona part de les iniciatives engegades per la conselleria d'Ernest Maragall, incloent-hi la llei d'educació de Catalunya (LEC).

L'estudi, elaborat pel Centre d'Estudis d'Opinió en funció d'una enquesta realitzada al mes de maig a un miler de mestres i professors de l'escola pública, indica que un 86% dels docents estan bastant o molt satisfets amb la seva feina, i vuit de cada deu asseguren que no canviarien de professió. No obstant això, l'informe assenyala també que s'observen "alguns símptomes d'esgotament", especialment entre els professors de secundària, ja que són majoria els que consideren que la seva feina ha empitjorat en els últims dos anys.

L'aspecte més ben valorat de la tasca docent és el contacte amb els alumnes, i el més negatiu, el comportament d'alguns alumnes (especialment la indisciplina i el desinterès) i el d'algunes famílies, així com l'actuació del departament.

Pel que fa a les condicions laborals, el 83% dels entrevistats sostenen que són igual o millors que les de la mitjana de treballadors i es mostren especialment satisfets amb el calendari laboral, l'horari de treball, l'estabilitat, el salari i les possibilitats de formació. En l'altre extrem, els aspectes que es valoren més negativament de la feina són les possibilitats de promoció i el reconeixement social.

Escoltar els docents

Preguntats per la gestió del departament, un 48,1% en fan una valoració negativa o molt negativa, enfront del 16,6 que la valoren positivament. Les crítiques se centren en la "desatenció dels docents" i en el fet que no es tingui en compte "les necessitats i la realitat dels centres". En segon lloc, fan referència als "continus canvis" de la normativa, entre els quals se cita la llei d'educació, la implantació de la sisena hora i la proposta d'ampliació voluntària de l'horari lectiu del professorat.

Pel que fa a la LEC -aprovada el juliol passat al Parlament amb un ampli consens-, set de cada deu docents s'hi mostren en desacord i un 83,6% creuen que no ajudarà a resoldre els problemes educatius del país. Un dels principals motius per oposar-s'hi són els canvis en el model de gestió dels centres -als quals es vol donar més autonomia per desenvolupar projectes i que inclouen la potenciació dels equips directius-, que alguns dels enquestats assimilen a la privatització de l'escola pública.

Altres aspectes de la política del departament que es valoren negativament són la percepció que les iniciatives que promou no afavoreixen l'escola pública per sobre de la concertada, afirmació que sosté un 70% dels enquestats.

Per contra, les polítiques que reben un suport majoritari són les referides a la integració de l'alumnat nouvingut a través dels espais de benvinguda (aules externes als centres educatius) i la formació del personal docent. També són vistes amb bons ulls les iniciatives per estabilitzar la plantilla i la prova d'avaluació de sisè de primària.

Reaccions a l'enquesta

Representants sindicals, professors i pedagogs consultats per aquest diari corroboren aquesta radiografia tant pel que fa a la satisfacció dels docents amb la feina com amb les crítiques al departament, sobretot pel que fa a la falta de diàleg amb els centres i la implantació de canvis constants. En molts casos, les crítiques es vinculen amb una resistència al canvi força estesa dins del col·lectiu.

Segons la secretària de la federació d'ensenyament de CCOO, Montse Ros, l'estudi demostra que els professors "no són màrtirs de la societat". Pel que fa a les crítiques a la conselleria, Ros sosté que un dels principals problemes del conseller és que "no entén els temps de l'educació", cosa que fa que "s'atropelli" i acabi posant el col·lectiu en contra d'iniciatives "que podrien ser bones".

Del mateix parer es mostra el mestre i pedagog Jaume Cela , director del CEIP L'Escoleta de Bellaterra, segons el qual "predomina la sensació que els centres viuen en una mena de muntanya russa, amb canvis constants i sense temps per consolidar-los". A parer de Cela, Maragall hauria de fer "un esforç" per apropar-se a les escoles i cal que la conselleria es plantegi "per què hi ha aquest descontentament si mai hi havia hagut tants recursos ni tantes propostes interessants com ara".

Per a l'exprofessor, filòsof i escriptor Gregorio Luri, que ha defensat en diverses ocasions la "valentia" de Maragall, hi ha "una reacció molt infantil" contra el conseller perquè els mestres són "un col·lectiu molt conservador, en què tot allò que soni a canvi els fa sentir extraordinàriament insegurs".

El director del CEIP Collaso i Gil de Barcelona i secretari de la junta de directors de la primària pública, Josep Nuez, coincideix també que una de les crítiques més esteses entre el col·lectiu és "la urgència" de Maragall per implantar canvis constants. Nuez admet, no obstant, que hi ha una "inèrcia" en el sector que fa que els canvis "costin molt d'encaixar".


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal