El fracàs escolar, l’atur i la falta d’aprenents0

440 11/11/2009, 09:38    el Periódico. Màrius Viella/La Bisbal d’Empordà

Pretendre sotmetre els adolescents a qui sempre els ha costat estudiar, i a d’altres que voldrien fer altres coses per garantir el seu futur, al suplici que per a molts representa l’obligatorietat d’anar a classe fins als 18 anys és un símptoma de debilitat davant del fracàs escolar.

Aquest problema no permet al país avançar per ocupar els primers llocs de la UE. Són molts els motius pels quals Catalunya –i Espanya en general– s’ha estancat en el desenvolupament industrial i intel·lectual; un dels principals ha estat l’eliminació de la figura de l’aprenent. Abans, un aprenent començava a treballar als 14 anys. Massa aviat; hauria de fer-ho als 15. Les universitats estan plenes d’estudiants a qui no els ha agradat mai estudiar, però que s’hi veuen obligats perquè els pares els fan passar per l’adreçador. Aquesta situació porta a un nombre excessiu d’alumnes i a un desgavell de l’organització del professorat, que queda reflectit en els resultats finals dels exàmens.

Però ara ja és massa tard per preguntar a un adolescent què li agradaria fer per guanyar-se la vida. La pregunta se li ha de fer als 15 anys: ¿vols treballar o vols seguir estudiant? I si vol treballar, ¿en quin ofici? No haver seguit aquest procediment ens ha portat a la falta d’operaris qualificats, cosa que propicia l’entrada de multinacionals en detriment del creixement del nostre poder econòmic. El cicle de bonança s’ha acabat, i trigarem molt a normalitzar el món laboral. És urgent obrir camins perquè la qualitat professional estigui garantida. Tot això no passa per retenir al col·legi fins als 18 anys els joves que no volen estudiar. Mai es tenen prou coneixements de res, però amb 10 anys d’escola (dels 5 als 15) és suficient perquè un alumne sàpiga si vol estudiar o treballar.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici