Els pares d'homosexuals demanen 'educar' els professors 0

450 16/11/2009, 09:24    el Periódico. MARÍA JESÚS IBÁÑEZ

Alguna cosa no funciona prou bé quan, malgrat les lleis pioneres i els missatges de normalitat que intenten transmetre les sèries de televisió, encara hi ha enquestes que diuen que un de cada quatre escolars creu que l’homosexualitat és una malaltia. I que un terç dels alumnes de Primària i Secundària no veuen incorrecte tractar despectivament un company perquè la seva orientació sexual sigui diferent de la de la majoria.

«L’homofòbia persisteix i ha de començar a combatre’s a la infància. Per això, ens preguntem què està fent l’escola per eradicar la discriminació», qüestiona Carme Rabadà, presidenta de l’Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes (AMPGIL). La clau, diu, la tenen els professors.

L’entitat, que ahir va celebrar el seu 15è aniversari, vol que la tornada al col·le deixi de ser un malson per als seus fills. Víctimes d’assetjament escolar –el també anomenat bullying–, els gais i les lesbianes adolescents, sobretot els que encara no han fet pública la seva orientació, es troben desemparats. El pitjor, asseguren els nois, és la soledat, «no poder parlar-ne amb ningú». Alguns –molt pocs– troben suport en amics, però en rares ocasions compten amb la comprensió o la complicitat del professorat.

FORMACIÓ CONTINUADA

«El pla interdepartamental per a la no-discriminació estableix que el fet homosexual i el transsexual s’han d’incorporar a la formació continuada del personal docent, però la realitat demostra que això encara no és així», lamenta Rabadà. El mateix pla, aprovat per la Generalitat el 2006, estableix que els col·legis catalans –públics, privats o concertats– han de preveure en els seus currículums de ciències socials «instruments per incloure-hi el fet homosexual». Les biblioteques escolars, segons recull la normativa, han de comptar també amb un fons documental sobre homosexualitat.

El col·lectiu de gais i lesbianes és, potser, un dels pocs a Espanya en què l’ordenament jurídic va davant dels canvis socials, observa Albert Arcarons, marit de la presidenta i membre actiu de l’AMPGIL. Una de les preocupacions dels pares de joves víctimes d’homofòbia –«cosina germana de la violència masclista», diu Arcarons– és el risc de depressió a què es veuen abocats els nois.

L’única manera d’acabar amb el bullying, expliquen els que han passat per aquesta experiència, és fent que el que és diferent es vegi com a normal. «La solució passa per informar i, a partir d’allà, per fomentar el respecte i la tolerància», afirma Cati Pastor, mare de l’Àlex, un jove de 19 anys «que ha viscut molts patiments», assegura la dona. La Cati està convençuda que el paper dels professors és fonamental en aquesta tasca.

EL PSICÒLEG DEL COL·LEGI

L’Óscar, de 23 anys, va fer pública la seva condició d’homosexual quan encara cursava l’ESO a Badalona (Barcelonès). «La professora no es va complicar la vida: em va enviar directament al psicòleg del col·legi, en horari de classe». «Quan l’home em va preguntar què em passava, jo vaig respondre senzillament que a mi no em passava res, que potser el problema el tenien els altres», relata el jove.

«El problema de fons és que la sexualitat segueix estant fora de les aules», denuncia Josep García, soci també de l’AMPGIL. Segons la seva opinió, «encara hi ha massa gent que s’escandalitza amb iniciatives com la que recentment ha tingut la Junta d’Extremadura, que ha creat tallers de sexualitat en què, entre altres coses, s’explica als joves com s’han de masturbar». Mentre no se superin aquestes situacions, afirma García, «serà difícil combatre la intolerància».

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici