Al col·le fins als 180

Lectures (455) 18/11/2009, 08:54  |  Anoiadiari.cat. Josep Ferrer i Bujons

Darrerament sembla que hi ha una mena de desfici per innovar, des de l'administració pública de Catalunya i des d'algun altre organisme, en el món de l'educació. Això està bé, més enllà del fet clarament negatiu que a cada canvi de Govern es canviïn les lleis en funció del color polític de qui accedeix al poder, quan a allò que s'hauria de tendir és a l'estabilitat en benefici d'ensenyants i alumnes.Però, alerta!, el que entenem que no es pot fer és canviar per canviar, o fer canvis que no aporten res o poca cosa, o que poden arribar a resultar fins i tot contraproduents.

Algun dels darrers canvis, que no ha estat pas degut a canvis de color polític, sinó que pretén respondre a una certa demanda social, reuneix les característiques damunt apuntades. Ens referim a la normativa que diu que el curs haurà de començar una setmana més aviat i que aleshores, al febrer, les escoles faran una setmana de vacances. Ja fa anys que es diu que els escolars tenen unes vacances massa llargues. Pot ser que sigui cert, però no veiem que ara aquesta qüestió quedi resolta. Més aviat trobem que la setmana de vacances del febrer pot arribar a comportar un verdader problema per a moltes famílies. Si els pares treballen, què en faran aquells dies dels nens? D'altra banda, les vacances d'estiu no s'escurcen significativament: continuen sent molt llargues.

La progressiva substitució dels llibres de text per ordinadors portàtils és una altra de les innovacions que ens semblen discutibles. La imatge d'un nen endollat des de petit a una màquina no ens acaba de fer el pes. Lògicament s'ha de procurar que els nens i nenes, els nois i noies, dominin al màxim les noves tecnologies, però això hauria de ser compatible amb la utilització i lectura de llibres. D'altra banda, se'ns fa estrany que un nen estudiï la lliçó en un ordinador. Algú ens dirà que això és el futur, que els llibres pertanyen al passat, però siguin quins siguin els resultats pedagògics del nou sistema pensem que humanament s'hi perd.

Finalment ens volem a referir a una idea que de moment encara només és objecte de debat: l'escolarització obligatòria fins als 18 anys. La va llançar el ministre Gabilondo fa relativament poc en el transcurs d'una tertúlia, si no ho tenim mal entès, i el conseller d'Educació de la Generalitat, Ernest Maragall, hi va donar suport. "Com més temps puguem retenir els nostres joves a les aules, més ben formats estaran", va venir a dir. La idea és bona si és que realment els nois i noies -tots els nois i noies- surten més ben preparats; si realment volen preparar-se millor. Perquè el que no veiem clar d'aquesta proposta encara en fase de debat és l'obligatorietat.

A partir d'una certa edat no es pot obligar ningú a continuar estudiant història, matemàtiques o rus. En primer lloc s'hauria d'establir què es considera una formació bàsica, però no sabem si s'hauria d'allargar fins als 18 anys. Després cadascú s'hauria de continuar formant en les seva especialitat, en la professió triada. Però tot i així hi pot haver qui no vulgui anar a escola i s'estimi més fer de manobre. Per què l'hem de tancar en una aula? Quan es va passar l'escolarització obligatòria dels 14 als 16, ja hi havia professors que es queixaven que molts dels seus alumnes anaven a classes forçats, que no els interessava res del que s'hi explicava.

D'això se'n derivaven problemes disciplinaris, de rendiment i de tota mena. Què pot passar ara si allarguem la situació fins al 18? Cal que aquesta idea es pensi molt bé si és que finalment un dia es vol convertir en norma. Naturalment, posar-la en pràctica suposaria fer baixar les xifres de l'atur, però això no justificaria la mesura en absolut. Convertir els instituts en aparcaments de joves dedicats a avorrir-se i a allargar artificialment l'adolescència, no ens sembla una bona cosa. Insistim que és bo que es treballi perquè els nostres joves estiguin cada vegada més ben formats, però no veiem clar que la manera d'arribar a aquest objectiu sigui tancar la gent als col·legis fins als 18 anys.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal