Sobre els directors i les directores dels nostres instituts0

Lectures (545) 20/11/2009, 09:33  |  Antoni Perramon (seudònim). Director d'IES en actiu

Des de la defensa dels professors com a treballadors és fàcil convertir les direccions en l'ase dels cops. És el que tenim més a mà. Ara bé, encara que tots coneixem directors que no fan la feina que toca, n'hi ha una majoria que intenten portar el seu centre de la millor manera possible. En contra del que de vegades se sent, no sembla que sigui una feina agraïda ni ben pagada. Només cal dir que en les renovacions del càrrec de director del curs passat no s'hi va presentar ningú en un 62% dels centres i només una persona en un 30%. En cap cas hi va haver més de dos candidats. No hi ha grans baralles per ser director, sinó que més aviat sembla que ningú ho vol ser.

Els professors no ens presentem per ser directors perquè, ni en tenim ganes d'aquests embolics, ni el que paguen de més s'ho val. Tenint això present, és lleig que professors que no s'hi han volgut posar s'atreveixin després a fer crítiques genèriques. És freqüent que els companys vegin el director ocupant el càrrec de manera circumstancial i transitòria, i que fins i tot, ell mateix estigui desitjant que s'acabi aquell via crucis.

Està fora de discussió que la gestió dels centres docents té un marge de millora considerable. Tots podem fer una llista del que es podria millorar en els centres que coneixem. Aquesta llista seria encara més àmplia si els centres tinguessin l'opció de fer coses que a hores d'ara cauen fora de la migrada autonomia disponible. I d'aquestes n'hi ha moltes, com per exemple la disciplina o el calendari escolar. De ben segur que tots tindríem opinió sobre la millor manera de portar la gestió, però és ben sabut que a l'educació, els prejudicis ideològics han tingut fins ara un pes determinant. Només cal llegir les lleis publicades durant la democràcia (totes) o escoltar algunes discussions en determinats claustres. Això de la gestió, com tantes altres coses a la vida, convé deixar-ho als que en saben. L'OCDE va publicar l'any passat uns estudis sobre la millora en la direcció dels centres docents que són la referència obligada (http://www.oecd.org/edu/schoolleadership). És la mateixa organització que publica els estudis PISA, que són dels pocs fiables que tenim. La nostra societat, amb una gran i creixent complexitat, necessita un bany de pragmatisme a l'hora d'afrontar l'educació.

La tesi que sostinc és que és la mateixa naturalesa dels canvis en la nostra societat la que porta al món educatiu a posar un major émfasi en la gestió dels centres. No és possible donar solució a uns problemes de complexitat creixent des d'uns despatxos tancats i cal traslladar-ne una part important de la solució a la petita escala dels centres docents. El món sindical i, en general, la defensa dels treballadors docents, no pot prescindir-ne ni intentar aturar la piconadora a empentes. Proposo, per contra, que es discuteixi la millor manera de pujar a aquest cavall desbocat per governar-lo i intentar-lo dirigir cap als nostres interessos. És a dir, no estar sistemàticament en contra d'una major autonomia dels centres que serà inevitable, sinó discutir la manera sobre com aquesta major autonomia pot beneficiar globalment els nostres professors i quin sistema de contrapesos es pot exigir per controlar unes direccions més fortes. Avui en dia, només un lideratge reforçat dels centres docents pot aportar un paraigua suficient per millorar les condicions de treball diàries dels professors. Tal i com estan les coses, als que no poden usar la direcció del seu centre en el seu benefici, el món els aixafa.

Els responsables actuals del Departament d'Educació entenen l'autonomia dels centres fonamentalment com una qüestió de gestió de personal, la qual cosa reflecteix una visió absolutament esbiaixada d'un tema molt més general i amb múltiples ramificacions. Es deixen entreveure els prejudicis que tenen sobre els problemes que afecten l'educació i que, val a dir-ho, casen poc amb les recomanacions de l'OCDE que he esmentat abans. La millora de les condicions laborals dels docents en relació a l'autonomia de centres s'ha de treballar en tres direccions:

  • Creació de mecanismes de compensació de la major capacitat de decisió de les direccions (comitès en els centres?)
  • Mantenir la major autonomia dels centres en qüestions laborals dins de límits raonables.
  • Exigir una major autonomia pels centres en aquelles qüestions que puguin contribuir a millorar les condicions laborals dels professors.

Relacionats

Educació 'agilitzarà' els tràmits dels directors per 'sancionar' els professors. ACN 13/11/2009. Sanchez, Guillem

IES 'O.K. CORRAL': el modelo AXIA. J. M. Seytre. Afiliat


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal