Els set polítics i el llop

Els set polítics i el llop0

511 01/12/2009, 10:30 Josep-Maria Forcadell i Fuentes. Mestre

Ho acabo d’escoltar. El president Montilla, il·luminat baixant del Sinaí, diu que els mestres hem de ser els paladins contra la CORRUPCIÓ. Forma part de la cínica estratègia dels polítics d’omplir els infants de responsabilitats futures mentre ells són incapaços d’assumir les responsabilitats presents.

Hem d’ensenyar els futurs ciutadans a ser honestos, responsables, en definitiva, incorruptibles. I ho escolto en el cotxe mentre travesso paisatges tarragonins calçats de ciment, xalets, urbanitzacions, nous barris, rotondes, polígons industrials, autovies paral·leles a autopistes, centres logístics, centrals eòliques i –la darrera moda- parcs tecnològics. Tot un paisatge arrasat per l’especulació promoguda o consentida pels germans o cosins polítics de l’ínclit president des dels ajuntaments, consells comarcals, diputacions, conselleries, oficines de la Generalitat i agències catalanes d’alguna cosa, tots ben farcits de personal nomenat a dit o amb oposició a mida, des del clavegueram fins a les claraboies.

El cinisme dels polítics entre el que demanen a les escoles i el que promouen a la vida real seria per omplir un diccionari.

Ens diuen que fem educació vial, que promocionem la conducció assenyada, que alertem sobre el risc de la velocitat .. i deixen que a TV3 els programes estrella siguin la Fórmula 1 i els Grans Premis de Motociclisme.
Ens diuen que promoguem el respecte a la llibertat de creences i ens obliguen a fer una hora a la setmana de classes inútils perquè els partidaris de la secta catòlica puguin adoctrinar els seus acòlits dins d’una institució teòricament aconfessional.
Ens diuen que promocionem els bons hàbits alimentaris i la dieta de qualitat, i són incapaços de posar ordre en una xarxa de menjadors escolars on la mediocritat alimentària és el comú denominador.
Ens diuen que hem de fomentar els valors perduts de l’exigència i de l’esforç, i envien els seus comissaris a fomentar la promoció automàtica de curs a través d’eufemismes com l’adaptació curricular, els cursos paral·lels o els exàmens de “suficiència”.
Ens diuen que s’ha de potenciar la disciplina i el respecte, i continua essent una epopeia administrativa separar la zitzània de les espigues sanes.
Ens diuen que s’ha d’educar contra el consum de drogues i són incapaços de prohibir que milers de bars-restaurants amb dret de fumar contaminin els bronquis dels infants que hi acompanyen els adults.
Ens diuen que hem d’ensenyar a reciclar, a respectar el paisatge, l’amor als animalets, el capità enciam i altres floretes… mentre incineradores i metanitzadores són el pal de paller de la política de residus, ens omplen les muntanyes de centrals eòliques, converteixen correbous i curses de braus en tradicions catalanes i deixen que el capità enciam esdevingui el capità Enciam-Monsanto-X33 perquè es neguen a prohibir l’entrada d’enginys genètics en els nostres enciams i floretes.
I ens diuen, finalment, que ensenyem els nostres alumnes a complir la Llei, mentre a la meva escola ja fa dues setmanes que tenim dues aules sense mestre per malaltia, tenim un pati on la ratio alumnes/m2 està quintuplicada a causa de la seva ocupació per quatre aules-barracons, tenim una classe de parvulari amb 28 alumnes, etc.

En fi, que sobre la tasca educadora dels mestres n’havia sentit de molt grosses, però com aquesta cap: als ja tradicionals càrrecs de delegats d’autoescola, de l’Agència Alimentària, de la fiscalia antidroga, de l’oficina d’assumptes religiosos, de Borsa i Economia, de l’Agència de Residus, per a la integració racial, per a la integració de discapacitats, d’infermeria de la diabetis, de programes informàtics, d’educació sexual…, ara estrenarem l’honorós càrrec de Delegats de la Fiscalia Anticorrupció.

Em pregunto si tantes atribucions ens deixaran temps per ensenyar a sumar i a restar, a llegir i a escriure, a la promoció de l’estudi o a explicar contes. Potser podríem començar la nova tasca adaptant contes tradicionals a les noves circumstàncies: “Els set polítics i el llop“, “Els tres politiquets construeixen cases“, “El tratge nou del polític“, “La Sindicatura Dorment” o “El Flautista de l’Orfeó“. Si portessin la firma del Quim Monzó serien un cop d’efecte fulminant per ensenyar a nens i nenes que la manera més segura per actuar honestament és no posar-se en política“.

facebook twitter enllaçar comentar