De tal buc, tal eixam 0

Lectures (373) 11/12/2009, 09:45  |  Diari de Girona. AGUSTÍ CASANOVA I MASFERRER

També una altra dita catalana "els testos s'assemblen a les olles" conté la mateixa idea que trobem en el refrany castellà "de tal palo, tal astilla". Els fills imiten els pares, això passava i segons l'Informe de la Fundació Bofill continua ocorrent. He escrit més d'un cop en contra de l'educació exageradament permissiva que practiquen alguns educadors, mestres i pares, que no ensinistren els nens a valorar les coses i que no els ajuden que raonin les seves accions.

Molts infants creixen en un clima de disciplina laxa, sense càstigs, amb molts premis i regals, on tot és fàcil i senzill, en un món de cotó fluix on no hi ha problemes de cap índole. L'aprenentatge ha de ser una escola de socialització i durant el primer trajecte, el que va de la infància a la pubertat, els nens i les nenes han d'aprendre normes de conducta, urbanitat, valors morals i socials, que els seran útils i necessaris per a la seva vida posterior, com a adults de ple dret inserits en una comunitat lliure, educada, raonable i comprensiva.

La feina pedagògica s'ha de fer quan el nen és petit, ja que quan entra a l'adolescència substitueix el model familiar pel social, donen més importància a l'opinió dels amics, dels ídols i de l'estètica del moment, que no a la veu dels pares i avis. Educar és moldejar la voluntat dels fills i el que no es fa de petit costarà molt de corregir a l'adolescència. Mai he oblidat la metàfora de l'arbre tendre que si puja torçat difícilment serà adreçat. Les persones no som arbres, tanmateix els hàbits i els bons costums s'han de conrear quan els pares tenen capacitat d'influir; amb consells i també amb càstigs i premis han d'ajudar al bon desplegament psíquic, social i moral dels fills. Els infants arriben al món nus però amb un bagatge hereditari, amb uns dispositius biogenètics que prosperaran o no segons el terreny amb què es trobin. Els pensadors clàssics afirmaven que l'ànima infantil és una "tabula rasa" (una pissarra en blanc) on els pares en primer lloc, després els mestres, familiars i la televisió hi aniran escrivint continguts de tota mena. No és pas exagerat dir que el nen és una ampolla buida, que gradualment s'omplirà sotmesa a tota classe d'influències.

Els nois més incívics, que presenten greus mancances afectives, protagonistes de baralles, robatoris i actes vandàlics, procedeixen de pares progressistes i extravertits de classe social mitjana, de famílies d'alt nivell adquisitiu o d'un nivell cultural molt alt. Els progenitors en lloc d'educar els fills, atendre'ls en les seves necessitats, estan més pendents de la seva pomoció professional. Estimen més el seu prestigi i benestar que no el futur de la prole o creuen que capficar-se en el seu progrés personal és ja una forma de vetllar per la seva felicitat. Els pares d'abans eren poc o gens afectuosos amb els fills tot creient que l'important, que el gest més amorós que podien regalar-los, era que no manqués mai un tros de pa a la taula. Els pares "progres" d'ara no és que hagin adoptat el model anterior sinó que són més egoïstes i vanitosos i sovint els fills els causen més nosa que servei, així de dur, així de vertader. Releguen l'educació a terceres persones, cangurs, mestres, servei domèstic, entrenadors esportius, etc... No hi ha un tracte personalitzat amb els fills, i pensen que castigar és propi de pares carques i reaccionaris, que castigar és de dretes. S'ha de premiar i castigar per subratllar el que fa bé i el que fa malament el nen, i castigar significa corregir, treure el nen de l'error tot explicant-li l'acció mal feta. Diari de Girona fa poc va publicar un resum de l'informe de la Fundació Bofill, "Models educatius familiars a Catalunya", sobre com s'educa els fills a Catalunya. En general la qualificació és de notable comparada amb altres referents educacionals familiars. L'estudi demostra que la mare s'implica més que el pare en el procés de la personalitat del nen. El treball també demostra que els fills de famílies conflictives no tenen més problemes que els altres. L'estudi assegura que un 23% de les famílies catalanes respon a la tipologia progressista -defensen la legalització de les drogues o l'eutanàsia-, un 30,5% tradicionals, el 15,2% conflictives i un 31% harmòniques. Els nens amb comportaments més prosocials són de famílies "tradicionals", que respecten les normes i l'autoritat; aquests pares tenen una bona relació amb el centre docent i apliquen el càstig correctiu. Finalment l'anàlisi subratlla que l'afecte és necessari perquè els infants redrecin el comportament, però això no exclou l'exigència del compliment de les normes.

L'informe constata amb proves fefaents observacions que vaig fer com a professor i director d'institut. En aquells temps no hi havia grans problemes disciplinaris, la raó cabdal era el respecte entre els alumnes i els seus pares vers els educadors i viceversa. Tanmateix sí que es produïa algun acte d'indisciplina i el denominador comú dels alumnes era ser fills de professionals amb carrera universitària o de nous rics arrogants que menyspreen la tasca dels educadors com del tot innecessària per guanyar diners.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal