Esborrany del Decret d'autonomia: síntesi dels aspectes més conflictius i de dubtosa legalitat0

Lectures (2199) 11/12/2009, 11:02  |  ASPEPC·SPS  |  Etiquetes: #LEC,

L’esborrany de Decret d’autonomia de centres que hem conegut desenvolupa alguns dels aspectes més sinistres i perjudicials per als centres educatius que s’apuntaven en la lamentable Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Tot i que caldrà fer-ne una anàlisi més detallada, avancem alguns dels trets més alarmants del Decret:


1. S’impedeix a les direccions dels centres mantenir un clima de convivència i de disciplina mínims.

L’article que regula la incoació d’expedients a l’alumnat empitjora la normativa vigent (DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya), ja clarament defectuosa, insistint però en la mateixa línia: del que es tracta és de fer desistir a les direccions dels centres d’obrir expedients sigui quina sigui la conducta a corregir. Aquesta normativa no sembla tenir altra finalitat que blindar definitivament la impunitat amb la qual una part molt considerable de l’alumnat impedeix constantment el treball del professorat i viola el dret a l’educació de la resta de noies i nois.

Article 25. Garanties i procediment en la correcció de faltes greument perjudicials per a la convivència

4. Per tal d’evitar perjudicis majors a l’educació de l’alumnat afectat o a la de la resta d’alumnat del centre, en incoar un expedient la direcció del centre pot aplicar una suspensió provisional d’assistència a classe per un mínim de 5 dies lectius, per períodes de 5 dies lectius fins a totalitzar un màxim de 4 períodes. En les etapes d’escolarització obligatòria, i si hi ha acord amb la família, aquesta suspensió pot comportar la no assistència al centre. Altrament, l’alumne/a haurà d’assistir al centre, però no podrà participar en les activitats lectives amb el seu grup mentre duri la suspensió provisional d’assistència a classe.”

L’única eina que tenen les direccions del centres per mantenir un clima de convivència mínim -“evitar prejudicis majors” i sobre tot per la resta de l’alumnat- és, moltes vegades, suspendre l’assistència a classe –expulsar- a determinats alumnes amb conductes molt greus, en períodes renovables de cinc dies, mentre s’instrueix el corresponent expedient. Segons aquest decret, aquesta mesura restarà supeditada a L’ACORD AMB LA FAMÍLIA (!) de l’alumne/a expedientat/da. Per si els responsables del Departament d’Educació no volen recordar-ho, parlem de conductes molt greus i molt freqüents: agressions verbals i físiques a d’altres alumnes i professors, robatoris, extorsions, formes variades d’assetjament, etc.. Només pot proposar una mesura com aquesta algú que no coneix la situació dels centres educatius d’aquest país o, pitjor encara, algú a qui ja li està bé la seva constant degradació.

I què passa si la família diu que no? l’alumne/a haurà de romandre al centre però sense entrar a classe! O sigui que la direcció del centre o el professorat de guàrdia haurà de fer-se càrrec dels alumnes més distingits. Del que es tracta és de seguir fent d’aparcador d’adolescents conflictius, facin el que facin. No està de més recordar que sigui quina sigui la barbaritat que hagi comès un/a alumne/a la sanció màxima que se li pot imposar després d’un feixuc expedient ultra-garantista, és la inhabilitació per seguir “estudiant” al centre, però no cal patir: l’administració el col·locarà diligentment en un altre centre perquè pugui seguir divertint-se.

Encara més : La disposició addicional dissetena del decret estableix que:

La direcció del centre públic ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguible penalment comesa per qualsevol persona de la comunitat educativa en el centre o en relació directa amb la seva activitat, sense perjudici de la continuïtat de les accions correctores previstes en aquest decret per a l’alumnat i en la regulació disciplinària d’aplicació als treballadors del centre d’acord amb el que preveuen les lleis.

Podem tenir doncs, als centres, confortablement atesos pel professorat, a alumnes amb un procediment penal obert.

2. S’atorga a les direccions una potestat sancionadora dubtosament legal:

Article 50. Gestió de personal en els centres públics dels quals és titular la Generalitat.

2. Correspon al director o directora del centre imposar sancions disciplinàries per faltes lleus del personal del centre comeses en relació amb els seus deures i obligacions. Ha de fer-se pel procediment sumari, que el Departament d’Educació adaptarà a les característiques específiques dels centres educatius, i amb audiència a la persona interessada.

Una administració tant “progre” que sempre ha fet professió de fe del cos únic inventa ara una potestat sancionadora dels/es directors/es com si formessin un cos o escala administrativa superior.

3. S’obre la porta al desenvolupament de currícula “propis” de cada centre. Un cosa és l’adaptació que tot bon professor/a ha fet sempre del currículum al nivell, possibilitats i interessos dels seus alumnes i l’altra és l’alteració substancial del currículum. (Quin és el currículum de matemàtiques o de llengua catalana del Solsonès? O el de Sant Andreu de la Barca?)

El Decret permet, per exemple, que es canviïn les assignacions horàries de les diferents matèries i insisteix en la promoció de “noves experiències educatives”. No hi ha hagut prou experiments?

4. Es vincula l’avaluació de la tasca del professorat als “resultats”: més aprovats, més diners, pel centre i pel professor. El Departament insisteix en el frau dels “plans de millora”, plans estratègics” i altres.

5. S’amplia la discrecionalitat en la composició de les plantilles mitjançant la figura del “perfil docent per tal de proveir llocs de treballs “específics”. No se sap quina és definició normativa d’aquest “perfil”, quina o quines titulacions o “preparació” específica requereix, llevat de ser amic de qui calgui o prou dòcil.

Encara més, permet la “contractació” directa de professorat substitut per part de les direccions.

Els responsables del Departament pateixen una coneguda aversió pel professorat de secundària. La solució al desastre passa per “avaluar-nos” i sancionar-nos. Per tal de fer-nos “funcionar” atorguen a les direccions una funció comissarial que la majoria de directors/es ni volen ni han demanat. De fet “autonomia” significa, per al Departament, traslladar tots els problemes reals de gestió als centres i llurs direccions. Més clar: aquest disbarat de decret no dóna resposta a cap de les peticions –moltes d’elles entenimentades i basades en la realitat dels centres- que els centres han fet durant anys, per exemple:

Plantilles tancades abans de final de curs;

Plantilla suficient per desplegar el batxillerat i els desdoblament de l’ESO en condicions;

Tenir cobertes les hores de reducció del professorat major de 55 anys;

Acabar amb les substitucions d’un terç de jornada.

Deixar en pau els centres amb tants plans i en tot cas complir amb tots els ja iniciats que es deixen a mitges (PUNTEDU,etc.)

Tenir prou taules i cadires per a totes les aules (que s’acabin els desdoblaments on els nois han de dur la seva cadira!)

Que es facin si més no algunes de les reparacions i reposicions de material més urgents dels centres

Veritable autonomia a l’hora de gestionar el calendari a principi i final de curs: Més temps per a preparar el curs a setembre i jornada intensiva al juny per poder gestionar el final de curs amb un ordre mínim (proves i avaluacions ordinàries i extraordinàries, l’estupidesa del crèdit de síntesi). ASPEPC·SPS ha estat l’únic sindicat que ha demanat aquesta jornada intensiva per a secundària any rere any a mesa sectorial i no ja rebut mai apart del no rotund del departament, cap resposta argumentada. Perquè no h’hi ha cap.

Per aquest camí potser es busca que en la propera convocatòria al càrrec de director ja no s'hi presenti ningú – el que ja ha succeït en el 30 % dels centres- i així el Departament ja podrà nomenar digitalment a tots els directors/es de secundària per imposar-nos l”autonomia de centres”.

logo aspepc·sps

Relacionats

Els professors que aprovin més cobraran més. EFE/ACN 04/12/2009

Les sancions a l'alumnat requeriran autorització familiar. el Periódico 09/12/2009


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal