Els errors dels alumnes espanyols als exàmens

Els errors dels alumnes espanyols als exàmens0

871 03/02/2010, 09:58 EFE. MARÍA JESÚS EZQUERRO/Barcelona

Sostenir que Apol·lo és el "déu dels gelats", creure que el calvinisme és un moviment d'homes calbs o assegurar que Luter es va enfrontar al papa per no deixar-se fotografiar són disbarats que han trobat alguns professors espanyols als exàmens i treballs dels seus alumnes. El periodista i escriptor Carlos García Costoya ha recollit una bona mostra dels errors en el llibre Anécdotas de profesores.

Els nervis, les presses i, sobretot, la falta de comprensió dels textos que es llegeixen provoquen aquests disbarats en els alumnes, que, a més, estan cada vegada més influenciats pel llenguatge dels mòbils i pel consumisme imperant.

Nivell de comprensió lectora

L'autor recorda al seu llibre que la UE xifra en més d'un 25% la proporció d'alumnes espanyols de 15 anys amb un nivell de comprensió lectora insuficient, vuit punts per sobre del nivell normal.

Una de les anècdotes que reflecteix la falta de comprensió dels textos es refereix a un examen d'Història en què es va demanar als alumnes que comentessin els motius que van portar Luter a enfrontar-se al papa de Roma. Un d'ells va escriure que "el principal motiu de Luter per enfrontar-se al papa de Roma va ser que no es va voler fer una fotografia amb les seves tesis".

L'alumne va quedar contrariat al veure's suspès i va anar al despatx del professor a retreure-li el suspens i a defensar la seva teoria, i li va mostrar que el llibre de text deia exactament: "Luter no es va voler retractar de les seves tesis contra l'Església catòlica". L'estudiant va interpretar que retractar era el mateix que retratar.

La deessa Cíbele

A l'autor també li sembla sorprenent que alguns alumnes poguessin definir Apol·lo com "el déu dels gelats i els refrescos"; Atles com "el déu que anava guiant els altres déus pel món perquè en aquella època no s'havien inventat els mapes", o a la deessa Cíbele com "la plaça de Madrid on el Reial Madrid celebra quan guanya la Lliga i la Champions".

Així mateix, provoca el somriure que davant la pregunta "quins fets van passar el 2 de maig" un estudiant repliqués: "¿Podria aclarir almenys l'any?"; que un altre definís el calvinisme com "el moviment que sorgeix d'un senyor calb"; o que un tercer assegurés que les parts de la cèl·lula són "cel-lu-la".

Segons l'autor, la majoria dels mestres coincideixen que, llevat d'alguna excepció, "les barbaritats" que escriuen els alumnes es deuen a les presses, els nervis i a no rellegir la seva resposta, encara que també n'hi ha molts que no comprenen el que llegeixen i, així, quan memoritzen un text de l'examen s'imaginen el que no és.

Per a la redacció del llibre, l'autor s'ha basat en testimonis directes i experiències de professionals de tot Espanya. Altres perles que recull aquesta antologia de disbarats són que entre les cançons de gesta més importants "hi ha les del Cid Campoamor --pel Cid Campeador-- i Leonardo di Caprio (per Bernardo del Carpio)", o que "la conferència de Berlín la va convocar Gunilla von Bismarck".

Larra i Letizia

També s'ha escrit que "Larra li va regalar a la infanta Letizia per al seu casament una de les seves obres" i que "els filòsofs més importants de la il·lustració són Beicon, Espinacca i Descartes".

Al llibre, també hi apareixen comentaris de professors preocupats per les faltes d'ortografia i la tendència a simplificar conceptes i a utilitzar les mateixes abreviatures que els adolescents i joves usen en els mòbils.

Així, en lloc de "adiós" escriuen en el seu material de classe "a2" o "aa" en lloc d'anys; "b" per "besos", "brm" per "broma", "qmplaños" per "cumpleaños", "thanx" per "gràcies", "msj" per "mensaje", "xq" per "perquè", i "do" per "domingo", entre altres abreviatures.

facebook twitter enllaçar comentar