L'escola pública perdrà el seu paper igualador d'oportunitats0

Lectures (1263) 08/02/2010, 10:17  |  Lucía Aguilar. Professora i Delegada d'ASPEPC·SPS  |  Etiquetes: #Opinió, #Mobbing, #LEC,

El Departament d'Educació, després de fer públic el calendari d'implantació de la LEC i anunciar el nou calendari per al curs 2010/11, ja té sobre la taula l'esborrany del decret d'autonomia de centres. Com a ciutadans, professionals de l'ensenyament i pares se'ns apropen canvis com a mínim perillosos per al futur nostre i dels nostres fills.

Com a ciutadans perquè el marc de gestió privada dels diners públics ja ha demostrat que només dóna peu a la manca de control i a la corrupció (els exemples, els tenim a les notícies cada dia).

Com a professionals perquè veurem com es desregula la nostra situació i les nostres condicions laborals passaran a dependre cada dia més d'una direcció professionalitzada, molt ben pagada i escollida a dit, cada cop més entre gent vinculada als diferents partits polítics. Aquesta mateixa descentralització i diversitat de condicions ens farà més difícil les protestes col·lectives. Dependre dels capricis de les direccions en particular donarà peu a pressions, mobbing i abusos que de fet ja s'estan produint en més d'un institut.

No està demostrat que el sistema purament jeràrquic doni millors resultats que el derivat de l'assemblea de treballadors que hauria de ser el claustre; si més no, això es defensa quan es parla de treball en equip i democràcia, paraules que tantes vegades desvirtuen els nostres dirigents. El que sí que permet és tenir més llocs de treball escollits a dit per col·locar la gent amiga.

L'esborrany de decret d'autonomia recull expressament el dret del director a escollir els seus interins. Aquesta política es portarà a terme a través dels perfils professionals, en teoria per agafar la persona més adient al lloc de treball. És un sistema que ja s'aplica des de fa temps a l'ajuntament de Barcelona i el resultat és que treu l'objectivitat a l'hora d'entrar en el lloc de treball, donant peu a l'entrada dels amics, cunyats, germans, etc, o a acceptar condicions pitjors que les dels teus companys (més horari del compte, acceptació d'activitats extraescolars, etc). No està de més recordar aquí, que els sistemes de selecció objectius (com ara el número que tenim a la borsa), permet l'entrada real de totes les classes socials i de les dones amb igualtat de condicions i que l'administració pública és l'únic lloc on això passa, tot i que tampoc en aquest cas, en els llocs de més categoria on intervenen més factors subjectius. Si és necessari acabar amb l'abús d'alguns professionals cal utilitzar correctament el règim disciplinari i no destrossar tots els avenços aconseguits amb l'excusa que res no funciona.

Per altra banda, ara per ara s'està castigant més els professors dissidents, que no volen aplicar la laxa política disciplinària i d'aprovats que s'exigeix també a les direccions, que no als professors més escaquejats. És possible que si continuem així el professor amb més complements en la seva nòmina sigui el que no té cap problema a classe: És a dir, el que ja rendit, no lluita per la transmissió de coneixements i per tant no ha de barallar-se amb cap alumne. És curiós que aquesta no sigui precissament la política que segueixen en els col·legis d'elit on van els fills dels nostres governants.

També està en perill la diversitat ideològica que hi ha dins del professorat. Ens agrada la llibertat de càtedra on cada professor intenta posar tot el seu esperit; allà on hem anat hem vist professors amb moltes ganes de fer la seva feina. No volem per a l'educació dels nostres fills un únic prototip de mestre, perquè els que surtin del “pensament polític correcte” són fets fora. Creiem que és bo que el professor vingui de diversos llocs, que hagi viscut diferents experiències laborals abans d'entrar en l'ensenyament, sobretot en el cas de la Formació Professional. No cal que el professor prepari la seva sortida laboral exclusivament per a l'ensenyament a través d'un màster. No hi ha res millor per ensenyar una matèria que estimar-la i saber-la, i no hi ha res millor per transmetre una visió àmplia de la vida que haver viscut la multitud d'experiències que t'aporta la vida quan et fas gran i has de sortir al món a buscar el teu camí.

La psicopedagogia moderna que utilitza el nostre Departament posa massa l'accent en les mancances del professor tot oblidant que l'aprenentatge és bàsicament responsabilitat del que aprèn i que per fer-ho es necessita una disciplina prèvia. L'increment de horari lectiu dels nostres escolars malmet el temps que haurien de tenir a casa per meditar i aprofondir l'aprenentatge fet a classe. L'aprenentatge al final necessita de l'acte íntim entre l'aprenent i el coneixement i això no es pot fer a l'escola.

Com a pares tenim una altra preocupació, perquè, què passarà si el projecte d'escola que ens pertoca no ens agrada? Si al meu barri decideixen fer definitivament una escola-guarderia quina defensa tinc per fugir-ne? I què passa si em trasllado de domicili i resulta que el curs ha estat organitzat de manera tan diferent en els dos centres que el meu fill ha de repetir crèdits que ja ha fet?

Els canvis proposats per la LEC són realment un canvi de règim al que ja caminem des de fa temps, on almenys una bona part de l'escola pública perdrà el seu paper emancipador i igualador d'oportunitats. Per portar-lo a terme han preparat molt bé la nostra desmobilització. Primer fent els canvis pas a pas, després distribuint “premis” llargament esperats (places de funcionaris, càtedres, etc) i després fomentant el repartiment desigual de les nostres condicions laborals de manera que oblidem que som un equip i que tots anem en el mateix vaixell... si ara els pitjors canvis toquen als uns, després serà als altres.

Nosaltres hem presentat i presentarem tots els recursos necessaris perquè no es portin a terme aspectes que considerem il·legals, però necessitem també la vostra pressió i força.

Proposem una revolució moral. Proposem perdre la por. Proposem que busqueu informació per tal que pugueu comprovar si sóm exagerats. Proposem que valoreu la nostra feina i us hi afegiu, perquè plegats podem fer més coses, i us agraïm de tot cor el que ja heu fet.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal