La pedagogia0

Lectures (459) 02/03/2010, 09:35  |  dBalears.cat. Xesc Bujosa

No era encara migdia del dissabte passat quan un amic meu, felanitxer, dentista i guitarrer, em cridà per felicitar-me pel meu article hebdomadari. També -em digué- per fer-me saber que a ell no se li escapava la causa ni, tampoc, la finalitat d'aquelles paraules meves destinades a criticar -segons ell- la Pedagogia. Aquesta causa era -em digué- que algú m'havia fet saber que en els nous "màsters" de ciències de la salut que organitza la UIB, les qüestions o les assignatures dedicades al mètode científic i a les relacions entre medicina i cultura havien estat encomanades a pedagogs i d'infermeres. Dos temes, els esmentats -m'afegí, el felanitxer, amb cortesia- dels quals alguna cosa se suposa que saps i que podries explicar.

Li vaig contestar que anava prou equivocat respecte a les meves motivacions. Era cert que algú m'havia dit que en els nous estudis de tercer grau dels temes de mètode científic i de les relacions entre medicina i cultura se n'ocuparien pedagogs i infermeres i, també, que era difícil de negar que vaig tenir, quan m'ho digueren, una certa reacció d'astorament i fins i tot de gelosia professional, però que li podia assegurar que aquesta reacció fou del tot suau i efímera. Ho fou, així, de benigna, per diversos motius. El primer de tots perquè jo sempre he tengut la voluntat de ser "progre" i ser progre exigeix tenir la consciència de que les noves generacions fan les coses millors que les velles, a les quals malauradament jo ja pertany ben de ple.

Pas, doncs, als joves i valents professors! La segona raó rau en el record d'una història del poble on vaig néixer- Esporles- i que em contaren els meus pares. Era el cas d'una dona, ja prou major, a la qual algunes ànimes caritatives feren saber que el seu home tenia per costum baixar a Palma cada dissabte a pegar un xisclet. La dona, en sentir-ho, va contestar amb tota la tranquil·litat i tot l'escepticisme del món: "Beneïts siguin els ossos que descansen els meus!". Beneïts siguin, doncs, els ossos docents que descansaran els meus! Hi ha encara una tercera raó i és que aquesta dosi de vanitat i narcisisme que comporta el fet de fer classes i poder parlar sense interferències la tenc enguany més que satisfeta.

Per una part perquè, per mor de la reestructuració que ha suposat Bolonya he hagut de fer més classes que mai i, per l'altra, perquè, gràcies a l'amabilitat del director d'aquest diari, tenc, cada setmana, l'oportunitat d'expressar públicament el meu pensament. Em permetreu que vos digui -em sembla tan increïble i n'estic tan gojós!- que algunes setmanes hi ha hagut més de 600 persones que han acudit a l'edició on line d'aquest periòdic i han clicat sobre el meu article, amb la qual cosa mostren un poc interès per les meves cabòries? M'he de preocupar, idò, per haver perdut mitja dotzena d'alumnes? No, amic P., l'atac de gelosia fou -t'ho assegur- suau i durà el que dura una caponada de gall.

La meva decisió de parlar sobre els exàmens i, de rebot, sobre la Pedagogia fou, al contrari i com quasi sempre, la d'aprofitar l'oportunitat i, en certa manera, l'obligació que tenc d'escriure per reflexionar en veu alta sobre un tema que pugui tenir un cert interès per al lector. L'estatus i el poder, poc justificats, que ha agafat la Pedagogia n'és, crec, un d'ells. El temps, però, i l'espai de què dispòs ha passat inexorablement i haurem d'ajornar el gruix del meu raonament antipedagògic per a dissabte que ve. Avui m'agradaria aportat només dues dades. La primera és que la Wikipèdia dedica només mitja pàgina a la veu Pedagogia. Més de deu, a la Biologia, Química, Filosofia i Història, per posar només uns exemples.

El prestigiós ISI (Institut for Scientific Information) ofereix, entre d'altres coses, un estudi, consultat arreu del món, sobre les revistes d'alta qualitat científica. Ordena aquestes revistes per matèries o per disciplines -Matemàtiques, Història, Psicologia, Ciències de la Salut, Economia, etc- i, dins cada disciplina, per ordre del factor d'impacte. L'epígraf "Pedagogy" no existeix ni com a matèria ni tampoc com a disciplina per a l'ISI. Fins dissabte, i gràcies.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal