QUÈ ESTÀ PASSANT?

QUÈ ESTÀ PASSANT?0

890 16/03/2010, 15:33 Lucía Aguilar. Professora i Delegada d'ASPEPC·SPS #Vaga, #Opinió,

Visito centres i noto molta por. Noto por, cansament i molt descontentament. Descontentament també amb nosaltres, els sindicats, perquè algú no veu que les protestes portin a cap canvi significatiu de la política del Departament. A més a més aquesta vaga és en dimecres, dia que a la tarda normalment no hem d'anar a l'institut o tenim avaluacions.

És cert, però és molt perillós que la nostra resposta sigui la d'actuar com si no passés absolutament res, i almenys així ens estalviem els diners que suposa la vaga. Per què? PERQUÈ ESTEM DAVANT D'UN CANVI DE RÈGIM I AQUESTS CANVIS NORMATIUS NO ELS NOTAREM IMMEDIATAMENT, SINÓ DE MANERA PROGRESSIVA AL LLARG DELS PRÒXIMS ANYS.

Per cent euros i escaig d'ara deixem que s'obrin les portes a l'arbitrarietat de les direccions, a la desregulació dels nostres horaris i per tant a l'increment de la jornada laboral: a través dels encàrrecs transitoris, inclosa la docència, que recull el decret d'autonomia de centres és molt possible que el professorat del centre sigui qui cobreixi les petites baixes i que cada centre faci de més i de menys amb l'horari, amb la qual cosa s'estalviaran les vagues que en aquest cas serien massives si l'increment afectés a tots els centres al mateix temps. També el nostre benestar en el lloc de treball dependrà totalment de la bona relació amb la direcció del centre (el director podrà escollir directament al seu personal interí dins de la borsa sense respectar cap mena d'antiguitat i també serà qui signi l'assoliment de graus del professorat en substitució dels sexennis).

En un món ideal el director seria una persona que només per al bé de l'educació escolliria la persona més adient per al seu lloc de treball. A la pràctica, en canvi, als instituts on s'han aplicat aquestes polítiques el resultat és el que passa a les oposicions d'ajuntaments o d'empreses que gestionen serveis públics: AMIGUISME i CORRUPCIÓ. Si mirem les llistes de docents de l'ajuntament de Barcelona on fa temps s'aplica la política dels perfils professionals veiem que són molt curtes: la gent no pot invertir el seu temps en elles excepte que li hagin assegurat que li trucaran perquè cal anar d'entrevista en entrevista amb els directors, arriscant-se sempre a que un bon dia a algú no el cridin més amb l'única explicació que, de sobte, no acompleix el perfil requerit. Si hi ha pèrdues de places o trasllats també les persones es col·loquen segons el seu perfil sense respectar les antiguitats o mèrits corresponents. Això sí, és inútil preguntar com es determina el perfil ni què és exactament, perquè ningú no ho sap.

Fa temps que la pressió que rebem el professorat per part del Departament, de les direccions i de les inspeccions estan molt més relacionades amb el nombre d'aprovats que amb la qualitat real de les nostres classes. Volen assegurar-se la nostra submissió davant els seus objectius. Volen a assegurar-se també el nostre control ideològic.

D'altra banda, en centres on s'aplica el control de qualitat, els plans d'autonomia, els plans de millora, etc., fa temps que s'observen tendències perilloses:

1. S'eleva encara més la iniquitat en la distribució de feines entre el professorat, amb reduccions i horaris per alguns professors difícilment justificables i, sovint, a costa de l'increment lectiu d'altres professors.

2. Alts graus d'hipocresia: constantment s'han d'omplir papers que ningú es mirarà o sense més valor afegit per a l'ensenyament que el de quedar bé. S'està més pendent d'evitar que et cridin l'atenció perquè falta alguna cosa que per estar a classe amb els cinc sentits.

3. No millora la defensa del professorat davant la falta de disciplina. Tot s'amaga sota un munt de papers on al final el professor moltes vegades queda desacreditat davant els alumnes. I el pitjor de tot: normalment és el professor que més vol treballar el més castigat i el que acaba donant mala imatge perquè després de la pressió rebuda ha d'agafar una baixa per ansietat. No és cert que quant menys protegit està el professorat també menys protegit està l'alumne que vol estudiar o que té algunes característiques que el fan ser un nen burlat?. Si l'abús no és castigat, es comet contra el més feble.

4. No se solen generar ambients de confiança entre el professorat.

5. El professorat d'aquests centres fins ara ha estat protegit davant la pressió per la normativa global protectora que hem gaudit, i per tant les condicions actuals poden empitjorar fàcilment.

Ja portem uns anys dins d'aquest procés i el resultat acadèmic i educatiu real dels nostres alumnes segueix baixant. No és culpa del professorat per molt que s'entestin. De professors hi ha de bons i no tan bons. En canvi, sí que hi ha una cosa que comparteixen tots els alumnes: el sistema que han creat els nostres dirigents que posen l'accent sempre en canvis sobre el professorat i mai sobre els altres agents de la comunitat educativa.

Davant d'això algú pot dir que un dia de vaga no serveix per a res.

No és cert. La força que els sindicats tenen en la negociació depèn directament de la seva capacitat per a mobilitzar seriosament el professorat i la societat. Per això el Departament d'Educació s'ha cuidat molt de tenir controlats els mitjans de comunicació, que ara ja fins i tot es permeten el luxe d'ignorar-nos. Una vaga amb un suport del 80% del professorat és un avís molt seriós per al conseller actual i també per a aquell que prengui el relleu (recordem que CIU ha donat suport en tot moment a aquests canvis que de fet ells ja van encetar). Si la resistència als canvis és alta no els portaran tan lluny com voldran. Si deixem fer.... queda molt per veure!! .

Per a què quedi més clar, cal explicar com ha anat la negociació del decret d'autonomia. En primer lloc, val a dir que la competència per a regular la matèria és del Departament. S'ens passa un esborrany i, article per article, demanem una sèrie de modificacions algunes de les quals l'Administració admet, però seguint les línies mestres de la desregulació de l'organització dels centres, tot derogant la normativa actual i deixant en el nou decret una forta autonomia per a què tot depengui de cada centre... queda tan poc clar com aniran la distribució de recursos que potser que ens passi com a EUA que tenen patrocinadors que s'anuncien als llibres, monitors dins les classes, etc. fins al punt que, per exemple, si Coca-cola patrocina un centre els nens poden beure una llauna a la classe mentre veuen l'anunci en un monitor.

La mobilització és també important per a premiar dins els sindicats que més esforç fan per a defensar-nos. És important que els sindicats sentin la responsabilitat i els ànims de la nostra participació quan seuen davant l'Administració.

Sabem que ja ha sortit a la premsa l'esborrany del decret de direccions i la creació d'una agència avaluadora del sistema educatiu. Un altre lloc on malgastar els nostres diners i col·locar gent en llocs de treball creats ad hoc. Encara estem esperant saber què va passar amb l'avaluació de la FP que van fer fa dos anys. Per cert, què faran els inspectors?

Cal que nosaltres decidim. No és una vaga contra les direccions, sinó en defensa d'un marc legal que protegeixi les nostres condicions laborals. Ara necessitem el vostre suport. Anem tots a la vaga. Per a alguns, abans de la jubilació serà possible deixar com a llegat la seva lluita per a què no empitjorin les condicions laborals de les futures generacions de professors. Si tot just ara comencem a exercir la docència podem preguntar als nostres companys quina ha estat l'evolució dels últims anys. Si ja portem un temps, som-m'hi!, perquè necessitem moltes consciències al carrer. No ens queda cap altre remei.