Més de 10 agressions a professors arriben cada any davant el jutge a BCN 0

Lectures (733) 06/04/2010, 09:06  |  el Periódico. J. G. ALBALAT  |  Etiquetes: #Salut laboral, #Autoritat pública,

Cinc de les 53 causes a la província del 2006 al 2009 es van tramitar com a atemptat contra funcionari. La fiscalia demanarà demà tres anys de presó per a la mare d’un alumne per agredir una docent

La mestra va declarar que l’agressora es va abalançar sobre ella, li va estirar els cabells reiteradament, n’hi va arrencar uns quants flocs, la va arraconar contra la paret, li va pegar, la va esgarrapar, la va insultar i la va amenaçar de mort. Milagros F. G. s’asseurà demà al banc dels acusats en un jutjat penal de Barcelona acusada d’haver agredit una professora de la seva filla, de 13 anys, el 6 de novembre del 2008 en un institut de la capital catalana. A conseqüència dels cops, la víctima va patir lesions que van trigar a curar-se 114 dies. I no només això, sinó que va necessitar tractament psiquiàtric i pateix com a seqüela una síndrome d’estrès. La Generalitat exerceix l’acusació. A la província de Barcelona es tramiten cada any més de 10 processos per agressions de pares a docents, encara que la majoria són per lesions lleus o insults. El cas en què està acusada Milagros F. és greu i, per això, la Fiscalia de Barcelona reclama per a ella la pena de tres anys de presó –que suposaria l’ingrés en un centre penitenciari en cas de condemna–, una multa i una indemnització per a la víctima de 8.840 euros. Aquesta és una de les poques agressions a mestres i professors de centres públics que s’estan tramitant com a atemptat a funcionari –un total de cinc entre el 2006 i el 2009 a les comarques de Barcelona, segons les dades facilitades a EL PERIÓDICO pel Departament de Presidència de la Generalitat–. A Tarragona es va registrar un altre assumpte.

PENES DE PRESÓ

El Codi Penal

es­tableix que «són reus d’atemptat els que agredeixin l’autoritat, els seus agents o funcionaris públics, o utilitzin la força contra ells, els intimidin greument o els facin resistència activa també greu, quan estiguin executant les funcions dels seus càrrecs». Aquestes conductes, amb consideració de delicte, estan castigades amb presó de dos a quatre anys i multa si l’atemptat es produeix contra una autoritat, i amb presó d’un a tres anys en els altres casos. La majoria dels processos que es tramiten als jutjats catalans per altercats entre pares i professorat són de caràcter lleu. S’intenta donar-los qualificació de delicte, però no sempre s’aconsegueix. Del 2006 al 2009 es van obrir a la provincial de Barcelona 48 procediments per agressions físiques o verbals que es van instruir com a judicis de faltes de lesions o vexacions –no per delicte–, que comporten multes.

Fonts jurídiques asseguren que el normal és que el professor denunciï els fets davant els Mossos, que la policia remeti al jutge el cas i que el forense, en el supòsit de lesions, elabori un dictamen. Gairebé sempre la causa s’inicia com una agressió i després, segons les circumstàncies, la fiscalia i la Generalitat sol·liciten que s’instrueixi com a atemptat. El problema és avaluar si existeix o no el que jurídicament es denomina «escomesa», és a dir, que hi hagi intenció d’agredir físicament. També es té en compte la gravetat de les lesions i la possible vulneració del principi d’autoritat. La Conselleria d’Educació preveu fixar, en un dels reglaments que desenvolupen la nova llei educativa, la qualificació d’«autoritat pública» per als directors dels centres públics. D’aquesta manera, es pretén reforçar la protecció d’aquests comandaments escolars, qüestió que, igual que la dels docents de les escoles pú­bliques, ja ha estat abordada per la fiscalia en diverses ocasions i, fins i tot, per jutges en les seves sentències.

LES SEQÜELES

La majoria de les agressions de pares es produeixen en escoles de primària, ja que als instituts els alumnes es defensen sols, segons alguns advocats. Aquí el conflicte és diferent, ja que l’enfrontament és entre estudiant i professor. La majoria de les famílies implicades en agressions són desestructurades o conflictives. En general, els altercats es produeixen a principis de curs i els professors atacats solen patir seqüeles. Molts necessiten tractament. «Els queda la por que els tornin a agredir i el menyspreu al principi d’autoritat», explica una lletrada.

El 18 de gener del 2008, M., un docent d’una escola pública, va patir un desagradable incident quan el pare d’un alumne, disconforme a pagar el transport escolar vo­luntari del seu fill, li va cridar: «Et tallaré els collons, et mataré». Quan el professor va agafar el telèfon per avisar la policia, l’acusat li va clavar un cop de puny i li va trencar les ulleres. L’agressor, Rafael G., està acusat d’atemptat, amenaces i lesions, i s’enfronta a una petició de pena d’uns quants anys de ­presó.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal