Passivitat davant els riscos laborals en l’ensenyament0

642 09/04/2010, 09:28    el Periódico. Montserrat Soldevila Flores/Cerdanyola del Vallès   #Salut laboral,

Sóc docent, i per la tasca que he fet a les aules durant 20 anys he desenvolupat una al·lèrgia a la pols del guix que s’utilitza a la classe. Després de la meva experiència, he arribat a la trista conclusió que l’aplicació de la llei de riscos laborals en l’ensenyament públic de Catalunya depèn, en gran mesura, de la bona voluntat dels directors dels centres.

Fa un parell d’anys vaig ocupar una plaça de professora en un institut públic, construït recentment, de Sant Cugat del Vallès. Al principi del curs vaig presentar un informe elaborat pel Servei de Riscos Laborals, on s’explicitava clarament que havia d’evitar l’exposició respiratòria a la pols del guix. No obstant, fins a mitjans de novembre l’equip directiu de l’institut no va substituir les convencionals pissarres de guix per unes altres –anomenades pissarres blanques– a les aules on treballava, una cosa que anava en detriment de la meva salut.

El curs següent se’m van assignar noves aules i nous cursos. Esperava que llavors s’atendrien per fi les meves peticions, però el que va passar va ser que, per evitar la despesa del canvi o el trasllat de pissarres –suposo que una inversió modesta–, em van assignar una pissarra blanca de pentagrames (jo sóc professora de llengua) amb rodes, que havia de traslladar d’aula en aula. Aquesta va ser una solució que, d’altra banda, no evitava la pols del guix que utilitzaven la resta de professors. El resultat van ser dues baixes mèdiques per rinitis al·lèrgica. Paral·lelament a tot això, i mentre jo estava de baixa, l’institut va fer una inversió en ordinadors portàtils per acomplir els seus objectius del pla d’autonomia del centre.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici