Plans de centres i desmantellament de l´escola pública0

582 16/04/2010, 08:50    Diario de Mallorca. MONTSERRAT NADAL FULLANA

Pocs dies després de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dels centres que havien estat seleccionats per a l´aplicació dels plans estratègics en aquella comunitat autònoma, la directora general d´Administració educativa del Govern balear presentava a la Mesa Sectorial d´Educació un esborrany de plans estratègics per a aplicar a Balears. Una coincidència més entre els dos governs, en mans d´una majoria del Partit Socialista, que semblen tenir, pel que fa a la política educativa, punts de vista molt semblants.

Tant la recentment aprovada Llei d´Educació de Catalunya, fortament contestada pels sindicats, com moltes propostes de la Conselleria d´Educació del Govern reprodueixen, fil per randa, el que prescriu des de fa un bon grapat d´anys l´agenda global de l´educació que promou l´OCDE en el seu estudi Governanza en Transición, on afirma que ha sorgit un nou paradigma per a la gestió pública, la finalitat del qual és la de promoure una cultura orientada cap al rendiment en un sector públic menys centralitzat.

No està de més recordar que l´Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic cerca el creixement econòmic dels països que en formen part. I que en temes educatius té molt clar que allò que es pretén és treure´n un rendiment així com augmentar la productivitat que els pot generar la tasca educativa; que ja no està destinada al foment de la formació integral que hauria de tenir cada persona.

Una vegada més, torna a sortir el concepte de l´autonomia dels centres. La llei catalana diu que "l´autonomia s´ha d´estendre a tots els aspectes de l´organització i la gestió: aspectes pedagògics, organitzatius, de gestió, econòmics i de recursos humans". I aquesta és exactament la situació que es dóna a Anglaterra fa anys. Cada escola –sigui de primària o de secundària– té autonomia per decidir sobre el currículum (dins del context de la política educativa nacional), els mètodes d´ensenyament, l´organització de les classes, l´horari i la distribució de classes entre el professorat. Cada centre rep un pressupost per part de l´administració local, pressupost que pot gastar-se com vulgui. L´escola decideix també quins serveis vol comprar –com el menjar, la neteja o el manteniment – i on els vol comprar. El personal docent i el professorat de reforç són nomenats per l´escola, i no per l´autoritat educativa local ni pel govern.

L´autonomia és un tema clau de la política de la UE i del discurs neoliberal que s´hi està covant des de fa un bon grapat d´anys. Per una banda, allibera els centres, tal com se sol afirmar, de la gestió dita burocràtica, de les autoritats educatives corresponents. Representa una transferència del poder, que ha estat elegit a les urnes, a les direccions dels centres. I per un altre cantó, l´autonomia permet la creació d´un quasi-mercat de competència entre els centres, que se suposa que ha de portar un augment en la qualitat de l´oferta. Per tal que aquest mercat sigui efectiu, cal que sigui possible que els pares i les mares triïn escola, ja que voldran elegir els centres de més èxit; la jerarquia entre els centres reforça la jerarquia social de classe.

Així, doncs, observam que l´escola pública, lluny de convertir-se en un dels mitjans més potents per al foment de la convivència, la gestió de la diversitat, la compensació de les desigualtats socials i la possibilitat de donar oportunitats de formació precisament a qui més ho necessita, es converteix en un dels garants més sòlids i ferms de la fractura social i de la diferència segregadora en funció de la renda. En definitiva, es fa carn i ungla amb un sistema econòmic i un mercat que consagra i agreuja les diferències socials.

La proposta dels plans estratègics de centres arriba, a més, a Balears en un moment especialment dur per al professorat de l´ensenyament públic. El sector no només ha hagut de fer front a un curs escolar en què l´assignació pressupostària ha patit una forta davallada, sinó que, per afegitó, assisteix perplex i decebut a una manca total de propostes que per part de l´Administració suposin una millora de les condicions laborals i retributives del professorat. No cal que recordem ara la llarga llista de qüestions de negociació que s´han anat ajornant mes rere mes, sempre amb la mateixa cançoneta de posposar-ho per a temps millors: dotació de personal d´administració als centres d´infantil i primària, reforma del decret d´admissió d´alumnes, punts pendents de l´Acord per a la millora de l´ensenyament públic de l´any 2006, etc..

Per tots aquests fets però sobretot per la "sequera negociadora" que fins ara ha demostrat el conseller Llinàs, el gran absent a les meses sectorials que s´han celebrat d´ençà del seu nomenament, ens dol profundament veure que de cop i volta ha aparegut una bona partida de doblers per a destinar a uns suposats "plans estratègics" per a uns quants centres docents que, en perjudici de l´afeblida salut de l´escola pública, semblen respondre a una pèrfida estratègia de posar un servei públic als peus de les pitjors pràctiques del mercat neoliberal i al seu golafre afany d´aconseguir un benefici econòmic a costa d´uns drets que tants d´esforços ens ha costat assolir.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici