Fe en les oposicions

Fe en les oposicions0

968 21/04/2010, 08:26 El Punt. Isabel Llauger #Oposicions,

Tots aquells que en algun moment de la nostra vida hem hagut de passar per la dolça experiència d'un procés d'oposició recordem que l'hora i el lloc de l'examen no ha estat mai una qüestió negociable. Ho teníem tan clar que comprovàvem quinze vegades l'adreça de la seu i, si calia, ens hi desplaçàvem dues hores abans que comencés la prova per no arriscar-nos a no ser a lloc quan diguessin el nostre nom.

Bé, doncs, aquest diumenge llegeixo estupefacta que ara (no sé si abans era possible però em semblaria igual de malament, fora de lloc i perillós alhora), al·legant motius religiosos, podem demanar, i ens ho concediran, que ens facin l'examen d'oposició fora de l'hora marcada per a tothom.

El Departament d'Educació ha permès a una opositora, membre de l'Església Adventista del Setè Dia (a mi aquest nom ja em fa una mica de por i de basarda) que, en lloc de fer la prova teòrica per accedir al cos docent de la Generalitat, com tots els altres opositors, dissabte passat a les 11,45 del matí, ho fes a les 20,40, quan el sol ja s'hagués post. Aquesta senyora, que ha vist recompensada la seva insistència després de dos anys de negar-se a examinar-se a la mateixa hora que els altres, va al·legar que, per als creients d'aquesta doctrina cristiana, el dissabte és un dia de repòs i s'aconsella que, entre la posta de sol del divendres i la del dissabte, no es facin treballs comuns o seculars. Per tant, tots els altres mortals, pobres aspirants que acaten hora i lloc obeint el que marca l'administració del seu estat declaradament laic i aconfessional, han de continuar passant per l'adreçador com uns xaiets i contemplar astorats com la fe pot ser motiu que justifiqui el canvi d'hora d'un examen oficial.

Entenc doncs que, si la part oral davant d'un tribunal també s'hagués de fer un dissabte al matí, el departament demanaria a tots i cadascun dels membres d'aquest tribunal en qüestió que examinés aquest aspirant, tocat per una vareta divina, una vegada es pongués el sol.

Res a dir de la voluntat i constància de la feligresa, que em mereix tots els respectes. Ara bé, em sembla un escàndol, un vertader escàndol i que em perdonin, però tinc la sensació que perdem els trucs i el nord si ha de ser la fe el motiu d'un canvi per accedir a una plaça laboral pública.

facebook twitter enllaçar comentar