Aparcats0

710 06/05/2010, 08:52    Avui. Lluís Martínez   #Vaga, #Mobilitzacions,

Sempre m’ha sorprès la manera com l’opinió pública –i els seus portaveus– rep les vagues dels serveis. Una part dels maquinistes de Renfe fa vaga per diversos motius –un dels quals és demanar places d’aparcament a cobert–, perjudiquen uns 170.000 passatgers i, tret de la irritació puntual, tothom ho entoma perquè, ja se sap, és una de les conseqüències de la llei de vaga. A finals de l’any 2007 i principis del 2008, els conductors dels autobusos urbans de Barcelona van fer una cadena de vagues per demanar dos dies de festa setmanals i també van perjudicar més de 300.000 usuaris. Malestar barceloní, però no més enllà dels límits raonables.

Ara bé, els mestres d’escola i institut fan un dia de vaga (i no per demanar places soterrades d’aparcament, sinó per aspectes que sovint tenen a veure amb la qualitat de l’educació) i què passa? Que hi ha una enrabiada general, que s’organitzen debats a les ràdios i les televisions, i que tothom es pregunta pels límits del dret a la vaga.

Bé, doncs. Entre les famílies que es queixen he detectat almenys dues tipologies. La primera, majoritària, la de les que es preocupen de debò pels seus fills, que van a les reunions escolars, que participen en les activitats i que saben que l’escola o l’institut no és un passatemps. La segona, minoritària i sorollosa, la d’aquelles per a les quals l’escola o l’institut és un lloc on col·locar els fills i, per tant, reben la vaga igual que si a en anar a l’aparcament soterrat es trobessin que està tancat. El fet és que tant a unes famílies com a les altres els disgusta profundament que els mestres facin vaga. Potser haurien d’entomar aquestes protestes amb la mateixa paciència que les vagues de maquinistes de Renfe. Ni que sigui perquè, per càlcul de probabilitats, entre els que es queixen dels mestres deu haver-hi algun maquinista o algun conductor d’autobús.

facebook twitter enllaçar comentar

Tornar a la pàgina d'inici