Sense timó0

Lectures (395) 19/05/2010, 09:21  |  dbalears.cat. Kika Rodríguez

La mateixa setmana que hem comprovat atònits com un jutge de l'Audiència Nacional s'ha hagut d'exiliar al Tribunal de laHaia després d'un assetjament brutal i mesquí dels feixistes, el president Zapatero ha estat capaç de dir en veu alta que sí, que efectivament estam en crisi. Un autèntic descobriment que l'ínclit ens va revelar mentre recitava el seu particular mantra: "Noltros no som Grècia".

Els pessimistes que ens pensàvem que tot té un límit, fins i tot l'esperpent, hem quedat orfes de pare i mare. El descens pel túnel ha començat i, de moment no van darrers els marietes, sinó els funcionaris, les famílies amb nadons i els pensionistes. De fet, en aquesta ocasió Zapatero no ha volgut rompre amb la seva tradicional improvisació i terceres persones: que si Obama, que si Europa, que si la crisi, que si les mesures... Així, a hores d'ara, els milers de treballadors públics de la nostra terra, és a dir, funcionaris de carrera, interins, contractats, col·locats, professors, bombers, policies, metges, entre d'altres, ja estan fent càbales amb la nòmina i la necessària i solidària reducció.

Mentrestant, la resta de la població, aturats i actius, es mostren satisfets: tots contra el funcionari, que fa poca feina i, a sobre, té un bon horari. La qüestió és cercar caps de turc que es carreguin les culpes del nostre excessiu i viciat capitalisme. Primer van ser els controladors aeris i ara resulta que són els funcionaris, des de l'ordenança al cap de servei. Encara així, després de l'anunci improvisat vénen la calma i les matisacions posteriors, no sigui cosa que la classe mitjana s'adoni de la seva desaparició subtil. Per això, avui encetam la setmana amb un mantra nou: els qui més tenen, més hauran de pagar, una gran màxima que ens repetiran contínuament per veure si qualque ingenu s'arriba a creure això de la justícia social en un país on els corruptes ni van a la presó ni tornen els doblers que han robat.

Així, mentre que els polítics discuteixen sobre el percentatge solidari del seu sou i la Casa Reial es passa a les marques blanques i a l'austeritat aparent, els qui un dia es van poder definir com a classe mitjana continuen aferrats a la calculadora per saber l'ingent poder adquisitiu que han perdut els darrers anys. I és que ara que ja sabem oficialment que el vaixell s'enfonsa, ens hem adonat que ni la tripulació ni els pirates de devora no saben fer res més que no sigui obrir la caixa de cabals.


facebook twitter enllaçar comentar


Tornar a la pàgina d'inici

Comentaris

Sense comentaris.

Afegir comentari

S'ha d'estar connectat per publicar un comentari.

Espai Personal Wiki Suport Twitter Facebook Youtube
Qui som què fem

Contacta'ns

Pots contactar amb nosaltres a la seu central o a qualsevol de les nostres seus territorials

Utilitzeu el Servei d'Atenció al Professorat per a consultes.

Política de privacitat i avís legal